Excursions

Activitat sorpresa

El dissabte 16 de juny tots els nenes i nens de món jove de petits, mitjans i grans vam anar a fer l’excursió sorpresa a Malgrat de Mar. En arribar allà, vam anar fins a un Parc que ens van dir que era molt bonic però abans d’entrar-hi ens calia prendre una poció màgica que ens tornaria petits!

Ens la vam prendre tots junts i quan vam entrar al parc vam veure tot a mena de figures gegants: desde la casa de les llaminadures les conte de Hansel i Gretel fins a una magdalena gegant! Un cop allà vam buscar entre les figures unes paraules que ens faltaven per completar una cançó que teniem que parlava de les verdures i finalment les vam trobar totes!!!

Al sortir d’aquella zona del parc, vam recuperar la nostra mida real i vam poder gaudir d’un pila de tobogans, tirolines, gronxadors i moltes coses més!

Mitjans i Grans: Montcau i Cova Simanya (19 de maig)

Petits: Excursió als Gallecs (14 d’abril)

El dissabte els petits de Món Jove van anar d’excursió a Gallecs, un espai natural rodejat d’urbanitzacions que destaca per la seva situació geogràfica i com aquesta, de moment no perjudica el bon estat dels seus camps rurals. Així doncs els nens han aprés que la natura s’ha de cuidar ja que amb el temps les ciutats van creixent i s’ho emporten tot pel davant.

Quan vam arribar a l’estació Mollet del Vallès vam esmorzar en un parc que estava a prop per agafar forces, i és que ens esperava un llarg camí per poder arribar al nostre destí! També es va informar als nens on estàvem i quin era el repte: havíem de trobar el poble que es trobava amagat entre els grans camps de Gallecs.

Després d’haver caminat per Mollet vam entrar, per fi, a l’espai natural. La primera impressió era bona, feia bon temps i no hi havia pujades ni baixades. Tot i així, tan els nens com les monitores vam suar de valent! Feia molta calor, vam haver de parar varies vagades per “treure capes” i per beure aigua, i a més, el poble no es mostrava fàcilment.

Un cop vam veure l’església de lluny, vam deduir que havíem arribat al poble. Ens va impressionar força el fet de que l’església estigués tan ben conservda tractan-se d’un poble milenari, i com gairebé no hi ha cases pel voltant, vam decidir reconstruir el poble tot fent les cases que faltaven!

La tornada va ser més ràpida que l’anada. Vam deixar enrere els magnífics paisatges de Gallecs i ens vam dirigir a un fantàstic parc de Mollet on vam dinar tots plegats i, posteriorment vam jugar per acabar de rematar l’excursió.

Petits: 25 de febrer

El passat dia 25 de febrer el grup de petits de Món Jove vam fer una excursió a la Creu de Montcabrer. Vam quedar a les 9 del matí a l’estació de tren i a les 9 :30 vam prendre camí cap a Vilassar de mar. Un cop allà vam agafar l’autobús que ens portava fins a Cabrils. En arribar vam esmorzar en un parc i tot seguit vam iniciar el camí cap a la creu.

Abans de començar a caminar vam llegir una carta que el conductor de l’autobús ens havia donat. Aquesta carta estava escrita per una dona que firmava com Isabel i estava dirigida al seu marit Esteve. La Isabel li escrivia al seu marit per saber si ja havia tornat i li deia que cada dia pujava fins la creu per veure si veia el seu vaixell tornar i que encara estava esperant que li portes el medalló. Desprès de llegir la carta vam començar a caminar i quan ja portàvem una estona caminant vam parar a descansar.

Allà ens vam trobar un collaret que ens vam pensar que era el medalló que l’Esteve li havia promès a la seva dona , però això nosaltres vam decidir portar el collaret fins la creu i deixar-li amb una carta. Després d’una estona caminant, vam arribar a la creu i tal com havíem dit li vam deixar el collaret juntament amb una carta escrita per nosaltres on li dèiem que érem els nens de Món Jove que havíem llegit la seva carta i que havíem trobat el collaret. Tot seguit ens vam dirigir cap al lloc on vam dinar i on vam tenir una estona de temps lliure. Passada una estona vam començar a baixar, durant la tornada vam estar cantant diverses cançons i un cop al poble vam jugar a diferents jocs. Desprès tots junts vam agafar el tren per tornar cap a Barcelona.

Excursió de Petits (1r trimestre)

Dissabte els petits de Món Jove, després d’acomiadar-nos de tots els pares, vam agafar el ferrocarril i vam marxar a Vallvidrera.

Després d’esmorzar ens vam acostar al centre d’informació, on un tal Bear Grill, l’últim supervivent, ens va fer arribar una carta on ens proposava un gran repte per demostrar que érem grans exploradors. Per començar havíem de trobar el camí per arribar al pantà de Vallvidrera. Però això no era tot! Havíem de buscar casetes d’ocells pels voltants del camí, gaudir de la natura, vigilar que ningú es caigués (és que hi havia trams complicats i tot!), no perdre’ns i passar-nos-ho molt bé! Ah, i aprendre’ns tots els noms dels monitors.

Sense pensar-nos-ho dues vegades vam acceptar el repte i tots junts vam començar a caminar. Havíem de decidir quin camí agafar per arribar al pantà. Vam pensar que com que l’aigua del pantà seria blava havíem de seguir el camí de color blau. Vam seguir molt bé el camí, tot guiant-nos pels senyals que trobàvem. Vam passar unes baixades molt empinades i plenes de roques, vam trobar moltes casetes d’ocells; fins a 10 en vam comptar! Estàvem demostrant ser grans supervivents. Però al final va resultar que la ruta dels senyals blaus no era la correcta, i és que després de la gran caminada que havíem fet, vam arribar un altre cop on havíem començat. Tornàvem a ser a l’estació dels ferrocarrils i sense veure ni rastre del pantà! Així que entre tots vam pensar que potser l’aigua del pantà no seria blava, potser seria verda. I tots junts vam començar un altre camí.

Aquest cop vam encertar, i per fi vam arribar al pantà!

Amb tota la caminada que havíem fet teníem tots molta gana així que vam fer una gran rotllana enmig de la natura i vam dinar. Amb les energies renovades vam anar tots a un parc on vam fer un jocs molt divertits!

Abans de marxar els monitors ens van explicar que en Bear Grill els hi havia deixat uns diplomes per a tots els nens per haver aconseguit superar tots els reptes i ser grans aventurers! Tots i totes vam tornar a casa com autèntics supervivents!

Excursió al Castell de Montsoriu (15 d’octubre)

Finalment hem realitzat la primera sortida amb Món Jove del curs! Visca!

Per tal d’inaugurar el 1r trimestre, Mitjans i Grans van pujar al Castell de Montsoriu. Després que l’autocar ens deixés a peu de camí i un cop vam esmorzar, els excursionistes vam començar la pujada cap al castell, amb moltes ganes d’arribar-hi!

Un cop allà: SORPRESA! Vam poder visitar el castell, que resulta ser un dels més importants de tot Catalunya! Ens van explicar que allà hi va viure tot un conqueridor: Bernat III de Cabrera, que quan mirava el seu voltant des del seu castell inexpugnable deia orgullós: “Totes aquestes terres són meves!” I era ben cert.

Des d’allà vam poder veure la torre de la Bruixa, que amaga entre les runes una antiga llegenda! Es diu que hi vivia una bruixa anomenada Guilleuma capaç de dominar el temps, i que feia ploure, nevar o fins i tot pedregar a la seva voluntat, així que més val que quan hi aneu no la feu enfadar, o potser us donarà la benvinguda amb un bon ruixat!

Després de la visita les panxes ens demanaven dinar i així ho vam fer fins que vam quedar ben plens! Després d’això vam baixar de la muntanya “a la velocitat de la llum” i un cop a l’autocar, de tornada cap a casa!

Convivències

1r trimestre: Petits

El dissabte 26 els petits, després d’agafar el tren fins a Centelles i caminar durant una bona estona, vam arribar a la casa de Mas Banyeres. Allà, vam jugar una estona, però de seguida va arribar l’hora de dinar. Un cop vam acabar, i amb ganes de seguir jugant, ens vam dirigir cap a una gran esplanada per fer més jocs i per conèixer-nos una mica millor ja que per alguns de nosaltres aquestes eren les primeres convis!

En mig d’un dels jocs, però, vam trobar un estrany cascavell que les monitores van guardar pensant que potser algú l’hauria perdut. Tot i no donar-hi massa importància, , un cop instal·lats vam trobar un tros d’una carta escrita amb lletres molt estranyes que no podíem entendre. Vam decidir buscar la resta, a veure si així enteníem que deia, i per els exteriors de la casa vam trobar els trossets que faltaven a més a més d’una mena d’abecedari que ens permetia descodificar la carta! També vam trobar una capsa de picarols, boletes i cordill. Vam ajuntar els papers per reconstruir la carta. L’havia escrit un follet, en Pipo, el qual ens demanava ajuda ja que el seu amic Rimram s’havia perdut. Volia que l’ajudéssim a trobar-lo. Però hi havia un petit inconvenient: els follets no es poden veure. Així que per comunicar-nos necessitàvem fer polseres amb els picarols que havíem trobat.

Desprès de fer una gimcana per conèixer millor els follets, per la nit, ens vam disposar a buscar en Rimram, així que vam agafar les lots i tot seguint unes pistes que ens havia deixat el follet perdut el vam trobar. Finalment, vam escriure una nota en idioma follètic al nostre nou amic Pipo perquè els dos follets es poguessin retrobar.

L’endemà al matí, al mateix lloc on havíem deixat la carta pel nostre nou amic, n’hi vam trobar un altre en la que ens donava les gràcies i ens regalava un joc follètic perquè hi poguéssim jugar, i que n’era de divertit! Amunt i avall, corrent sense parar com autèntics follets! Desprès de dinar vam agafar les motxilles i ens vam tornar a encaminar cap a l’estació tot cantant cançons que havíem après durant el cap de setmana.

Al tren, vam repartir tot de dibuixos que els follets ens havien deixat i en un obrir i tancar d’ulls ja tornàvem a ser a Barcelona amb tot d’aventures per explicar als nostres pares.

1r trimestre: Mitjans i Grans

Després d’una estoneta en tren i d’una llarga pujadeta, per fi vam arribar a la casa i vam poder explorar els exteriors durant el matí. En acabar de dinar i instal·lar-nos, uns cartells extranys ens van cridar l’atenció, “ELECCIONS 20-N” deien, “voteu per MÀXIMUS” o “voteu per FILIPPA”.

Per sort, un esclau una mica esparracat ens va explicar el què passava i ens va portar a veure els discursos dels dos aspirants a cónsul de roma, MÀXIMUS que volia mantenir els esclaus com a bèsties sense sentiments, i FILIPPA que lluitava per l’alliberament d’aquests i el valor de les persones. Junt amb dos patricis estrafolaris, CAMEYAQUIS i PATTY, vam escoltar atentament el que ens deien en cada moment, coneixent als romans, defensant la FILIPPA de les amenaces, recordant els valors…

Després de sopar acompanyats per l’estranya parella, trobem les butlletes i les firmes necessàries per a què les eleccions es duguèssin a terme. Així va arribar ràpidament el dia de les eleccions i, després d’una gran propaganda electoral i unes llargues votacions… ELS ESCLAUS JA SÓN LLIURES! I FILIPPA i YANNIS es podràn casar!

2n trimestre: Petits (10 i 11 de març)

El passat 10 de març, el petits de Món Jove vam anar de convis a Can Mas. Després d’haver agafat un autobús i haver caminat una mica va arribar l’hora de dinar, tot amb normalitat. Passada una estona, vam trobar un trosset de paper que semblava com si algú l’hagués perdut. Vam decidir investigar i en vam trobar molts més!! En ajuntar-los amb l’ajuda de tots, vam descobrir que eren els apunts d’una bruixa que es deia Maduixa! En aquests apunts ens explicava com fer una poció, i els ingredients que necessitàvem.

Durant la tarda, vam fer diverses activitats per poder saber si podíem considerar-nos mags o no…i per tant que ho érem, en sabíem molt sobre aquest tema. En arribar la nit, vam sentir un soroll i a l’anar a mirar ens vam trobar la Bruixa Maduixa plorant perquè una companya de l’escola de màgia, la Morgana, havia perdut uns apunts i la marmita on feia pocions, i per tant, no podria fer l’examen que tenia l’endemà.

Com que nosaltres havíem trobat uns apunts, li vam ensenyar i resulta que eren els seus, així que li vam tornar. Al cap d’uns segons de tornar-li, va aparéixer la Morgana, i ens va dir que ella li havia amagat la marmita i que per tal de recordar on l’havia deixat havia escampat unes pistes per la casa per tal de poder recordar-ho.

Els petits, que teníem ganes d’ajudar a la Maduixa vam recollir totes les pistes i vam trobar la marmita i li vam deixar en un lloc on la Maduixa pogués trobar-la. A l’endemà vam trobar-nos una carta de la Maduixa dient que havia aprovat i que per donar-nos les gràcies ens deixava tots els ingredients i els estris necessaris per fer la poció.

Com intrèpids que som, vam decidir fer la poció, i sabeu què? La poció va fer PUUUUMMMM!

2n trimestre: Mitjans i Grans (10 i 11 de març)

EL dia 10 de març uns quants aventurers de mitjans i grans van posar-se la motxilla a l’esquena amb direcció a Canet de Mar. La sorpresa va arribar quan ens vam trobar amb dos personatges ben peculiars: l’Olimpia i el Gustavo, els guanyadors de la medalla d’or i plata de les olimpíades passades, respectivament.

El Gustavo estava molt enfurismat, no parava de queixar-se dels resultats de les anteriors olimpíades i replicava que els entrenaments no servien per res, finalment ens va comunicar que pensava guanyar les olimpíades següents com fos, que casualment se celebraven el diumenge següent. L’Olimpia ens va convidar a participar-hi, i vam decidir que primer de tot aprendríem en què consistien exactament i després ja decidiríem si hi participàvem o no. Després d’una gimcana organitzada per conèixer les olimpíades vam decidir que sí que hi participaríem, i es van escollir els nens que durien la torxa al dia següent.

Després de berenar ens van venir a visitar les entrenadores personals de l’Olimpia: la Marxa i la Party, dues professores d’aeròbic americanes amb molt de ritme que ens van fer una classe pràctica de diferents tipus de ball per posar-nos en forma.

Aquella mateixa nit l’Olimpia va trucar inesperadament a la Paula, que entre plors i sanglots li va dir que la torxa olímpica havia desaparegut misteriosament i que molt possiblement havia sigut culpa del Gustavo, nosaltres no vam dubtar en ajudar-la i vam començar la cerca de la torxa perduda, que va resultar estar a la casa.

El diumenge, amb la torxa a bones mans, els nens escollits el dia anterior la van transportar fent una volta a la casa per inaugurar les olimpíades, i finalment vam poder celebrar-les com es devia. Tot i així, la millor recompensa que vam poder rebre aquell dia va ser que a en Gustavo ja no li va semblar tan dolent un segon lloc, va acceptar la medalla de plata i va admetre que un bon entrenament és essencial per tenir èxit, fins i tot va abraçar a la Olimpia!

3r trimestre: Petits

Aquest dissabte els petits ens vam trobar ben d’hora a plaça Catalunya per agafar el tren en direcció Centelles. Un cop vam arribar al poble vam esmorzar i ben decidits vam començar a caminar fins a la casa. Era un camí llarguet i de pujada però havíem agafat moltes energies i hi vam arribar ben de pressa!

Tan bon punt vam arribar, vam anar al camp d’herba a jugar i allà mateix vam dinar. Després de dinar, ja amb la panxa ben plena, ens vam anar a instal·lar. Volíem seguir jugant, però pels volants de la casa vam trobar un trosset de cartell vermell! Què podia ser??? Vam decidir seguir buscant pels voltants de la casa a veure què trobàvem. Entre tots vam trobar tots els retalls. Els vam unir i vam descobrir que era EL CARTELL DEL CIRC MELIC. Un circ que arribava a Centelles justament aquest cap de setmana.

Després de berenar vam fer un taller de boles de malabars. Ens volíem introduir una mica en el món del circ. Vam fer unes boles xulíssimes amb globus i arròs, semblaven boles de malabarista autèntiques!

Després de sopar, quan estàvem tots reunits parlant sobre el joc de nit que faríem van arribar tres PALLASSOS que estaven molt preocupats perquè els hi havia desaparegut les coses del circ! Nosaltres com a bons nois i noies vam oferir-nos per ajudar-los a buscar tot allò que els faltava. Entre tots vam dibuixar un mapa de la casa, i ens vam posar a buscar. Anàvem senyalant al mapa tots els llocs on trobàvem alguna cosa. Vam trobar ELS LLEONS, LA BARRA D’EQUILIBRIS, UNA GÀBIA… un munt de coses havien perdut!

Després de buscar tot això ja era tard i nosaltres volíem anar a dormir. Però quan estàvem davant de la casa, vam veure una MALABARISTA al balcó que estava practicant amb les seves carioques! Ens va dir que era ella la que havia robat les coses del circ i que ho havia fet ja que el director d’aquest, el senyor Robert Armengol, l’havia fet fora al equivocar-se durant una funció! Nosaltres vam parlar amb ella i la vam convèncer perquè retornés les coses a canvi de parlar amb el director per tal que pogués tornar.

I així ho vam fer, com que cal donar una segona oportunitat a les persones quan s’equivoquen, vam convèncer al director del circ a través d’una carta. L’endemà, com a senyal d’agraïment, la malabarista, que havia estat de nou acceptada, ens va preparar un munt d’activitats perquè poguéssim ser, per un momentet, des d’homes forçuts, equilibristes i ballarines, fins a domadors de lleons i pallassos!

Després de dinar i, aprofitant una estona entre xàfec i xàfec vam marxar cap al poble per tal d’agafar el tren i tornar de nou cap a Barcelona on ens esperaven tot els pares! Un cap de setmana d’allò més emocionant!

3r trimestre: Mitjans i Grans

El grup de Grans vam marxar de l’escola en autocar i ens vam dirigir cap a Can Rigol, al poble de Begues. Amb prou feines havíem tingut temps de dinar, quan ens va visitar una estranya i estrafolària dona, la senyoreta Capsetonsky, que es va presentar com una multimilionària de Menorca que havia decidit invertir els seus diners en construir cases que funcionarien amb energies renovables. Durant la tarda la vam ajudar a aconseguir els materials que necessitava, però se la veia estranya i preocupada. Ens va confessar que tenia una mica de por, perquè havia rebut amenaces d’una màfia anomenada Cobra, que volia els seus diners per a tasques brutes.

A la nit, de sobte, van aparèixer tres personatges molt peculiars, amb ulleres de sol, vestits de negre i molt seriosos i amb mala bava. Eren membres de la màfia que persegueix a Capsetonsky, i l’estan buscant frenèticament i responien al nom de Big Boss, senyor nº1 i senyor nº2. Vam haver de fer tot tipus de peripècies per tal d’ajudar a Capsetonsky a atrapar els tres membres de la màfia, ja que els gàngsters no es deixaven atrapar sense una batalla final! Finalment, però, entre tots ho vam aconseguir: els mafiosos van quedar empresonats, i la senyoreta Capsetonsky, agraïda, va poder continuar les seves tasques per poder salvar el món.

Als Mitjans, se’ns va presentar Meryl, una dona rica i luxosa que resulta que era la propietària dels terrenys de Can Rigol i que venia a donar-nos la benvinguda a la casa, que és la seva mansió. Quasi a la vegada va arribar la representant d’una ONG, que es diu Mafalda Nomoney i que ens va explicar que tenia dos dies per fer arribar un projecte de reforma pel seu país, que és molt pobre, a l’Ambaixada i si no ho aconseguia, havia de tornar a casa.

Per demostrar-nos com es sentien els del seu país i demanar-nos ajuda, ens va fer agafar paperetes a sorts amb punts a l’interior i començar un contador de punts molt desigualat que començava amb la puntuació que la sort ens havia donat. Tot i així, vam tenir l’oportunitat d’anar recollint punts amb les diferents activitats i reptes que ens van preparar ella i Ophelia, una altra dona molt rica (i potser una mica cregudeta, ella) que no tenia cap interès en ajudar-nos, però a la que li vam demostrar com uns valents que ens podem superar en tot!

Meryl ens va informar que acceptava ajudar la Mafalda i ens va convidar a la seva festa, on també era convidada la Mafalda. Així doncs, un cop decidit que la Meryl presentaria el projecte a l’Ambaixada, ens va deixar una missió: reconstruir nosaltres les bases del seu país i documentar-ho per tenir proves del que podem fer amb esforç! I els punts? Ai, els punts! Van ser la nostra moneda per comprar recursos necessaris per a la reconstrucció del país de Mafalda, perquè no ens posin excuses a l’Ambaixada!

I sabeu què, Mitjans? Li vam enviar el projecte a la Meryl i ahir ens va contestar amb una carta que deia: “Petits minyons meus: ho hem aconseguit! M’han acceptat el projecte! Al país de la Mafalda li espera un futur brillant gràcies a vosaltres! P.D: un petonet de la Mafalda!!!”

Mitjans: HO HEM ACONSEGUIT DE NOU!! VISCA!!!

Colònies d’estiu: Can Vilalta, 7 al 15 de juliol

Poc ens ho esperàvem que les coses anirien així quan tot just el primer dia, recollint una pilota que s’havia perdut, ens vam trobar una capsa amb uns símbols estranys. No tenia cap mena de pany ni cadena, però ni els monjovins ni els seus monitors érem capaços d’obrir-la. Fins que aquella mateixa nit es va desbloquejar amb un fort espetec. A dins hi havia una pedra amb uns símbols força particulars. Semblava que formava part d’una peça més gran. Quan encara no havíem pogut treure l’entrellat de tot allò van aparèixer dos homes amb torxes que duien caputxes vermelles i unes màscares blanques amb un nas especialment llarg.

Petits

No negaré que feien esgarrifar una mica, però no s’ha de jutjar ningú pel seu aspecte. Semblava que aquella mena de pedra tenia molt valor per a ells, però no van acabar de dir-nos de què es tractava (ni per què anaven vestits amb aquelles pintes). Veient que no ens la traurien de les mans van marxar. Si ens pensàvem que ja podríem anar a dormir tranquils ens equivocàvem d’allò més, ja que ben aviat ens va venir a visitar l’arquèoleg Altimiri, una persona ben curiosa que movia el cul amb tanta agilitat com el pinzell.

Mitjans I

Ell va ser qui ens va informar que aquella pedra era una relíquia MAIA!! I que n’hi havia més d’una perduda per allà. Ens va advertir que els maies eren capaços de detectar on apareixien les relíquies, i que molt probablement ja estaven venint cap a Can Vilalta. De manera que decidim guardar-la entre tots els membres de la colònia (que 100 persones vigilen millor que una).

Mitjans II

Curiosos com som no vam tardar gens en investigar sobre la cultura maia per conèixer millor aquella gent que tenia previst venir-nos a veure. Seriosos i exòtics ens van visitar de nit, amb el Gran Jefe Guatàfac al capdavant. Pel que sembla, l’orde dels Guants Blancs (de les màscares amb el nas llarg) havia aconseguit cinc de les sis relíquies maies… ja només n’hi quedava una per obtenir el poder. Així, planegem amb els maies de donar-los una relíquia falsa, per tal que deixin de buscar la que nosaltres guardem. Però per crear-la cal fer una bona excursió: els Petits aniran a buscar sorra antiga, els Grans marxaran a fer bivac per intantar trobar una pedra humida, i els mitjans aniran a Correus a convocar els Guants Blancs per carta.

Grans I

Però quan arriben aquells encaputxats les coses no surten com ens esperàvem. Les relíquies s’estan activant i el Gran Jefe Guatàfac ens informa que només tenim 48h per aprendre un ritual que podria acabar amb el seu poder. Així doncs aprenem a ballar l’antiga dança de la Maiaka. Gràcies a aquesta aconseguim derrotar els Guants Blancs la última nit i anular el poder d’aquelles pedres. Els maies ens van acceptar com a part del seu poble i se’n van anar molt emocionats.

I és que quan Món Jove està fi ningú ens pot parar!!!

Grup de joves: Umpas

Colònies de Nadal

El 27 de desembre de 2011, catorze valents guerrers acompanyats de tres valerosos generals, varen emprendre el difícil camí cap a Can Vilalta.

Un grup de bandits amagats a la caravana es van endur les pertinences d’un dels guerrers. Aquest, acompanyat de dos dels generals i després d’un llarg camí ple de perills, les van recuperar i van poder continuar el seu viatge.

I allà, imponent s’alçava el Castell Can Vilalta custodiat pel terrible Rum, un gosset moníssim, que ens va acompanyar durant tota la estada.

Un cop allà, es van posar a prova les habilitats dels soldats a partir de diferents activitats.

Quan va caure la nit una disputa de banderes va confrontar els membres de la comunitat que després units van descendir a les portes de l’avern (passatge del terror).

Després d’això vam relaxar-nos gaudint de la grandesa de l’Univers.

Al matí següent, el sol aventurava un dia de traïcions i sabotatges que va culminar amb la baixa d’un dels generals pe`ro al ressopó de germanor de la nit, amb el general ja recuperat, ens vam unir de nou.

Després d’una àrdua caminada, travessant boscos, rius d’asfalt i dreceres perilloses, vam arribar a l’esperada parada però semblava que el dia de sabotatges no s’havia acabat i encara vam haver d’esperar una llarga hora fins a arribar a agafar la caravana que ens tornaria a casa.

Sorteig dvd portàtil

El número premiat del sorteig del dvd portàtil per fer els campaments més econòmics és el 143.

Qui sigui l’afortunat/ada, que ens envii un correu a monjove@gmail.com

Campaments d’estiu a Can Masó

La Marató de tv3

Edita

Tres hores i mitja d’activitat…

una mica més de 400 persones…

i tot i el fred, tot i el Barça…

1.041,47 euros!

gràcies a tots els què heu vingut!

En l’edició d’aquest any, dedicada a la regeneració i trasplantament d’òrgans, hem pogut gaudir d’una xocolatada, que apart d’escalfar les mans ens ha ben alimentat. Hem pogut jugar a un grapat d’activitats que volien explicar diversos coses sobre el tema de la marató.

Els magnífics Umpas han col·laborat amb articles fets per ells mateixos i amb un nou flashmob! Els dibuixos dels nens i nenes de primària han lluït a les parets de tots els patis i els bingos han alegrat el dia a 4 famílies (entrades al Natupark, al bosc urbà, i al nou espectacle del Mag Lari)

A última hora, el sorteig de la panera, gentilesa, un any més, de Sorli Discau.

Ha sortit el número 328. Qui el tingui, haurà de venir a l’escola (amb cotxe i amb el número) abans de dijous!!!