Excursions

Castell de Claramunt (15 d’octubre)

Després de tres dies de pluja intensa per tot Catalunya, 22 nens i nenes intrèpids marxàvem d’excursió al Castell de Claramunt.

La pujada fins el castell no és molt llarga, però cansa una mica tanta pujada. Allà ens espera el guia del castell, que molt amablement, ens fa una explicació molt ben feta i agradable. Va agradar molt la història del drac del castell, i la cambra secreta del tresor que vam poder veure amb els nostres propis ulls.

Quan baixàvem, va voler ploure una mica, així que vam descartar anar caminant fins a Igualada. Eren 4 gotes, però no calia arriscar-se.

Després de dinar, llavors, vam improvisar un joc de proves per equips. Quan se’ns va fer l’hora, vam tornar a Barcelona.

Descoberta de Sitges (22 d’abril)

Aquesta vegada, 14 nens i nenes van marxar cap a Sitges d’excursió. Teníem una carta de la doctora Roure que ens demanava si podíem donar un cop de mà a un historiador amic seu que estava escrivint la història de Sitges. Teníem el seu llibre de notes per anar seguint la història.

D’aquesta manera, vam anar passant pels llocs més emblemàtics de Sitges, tot fen algunes proves en aquests llocs.

L’ajuntament (antic castell del poble), l’església on hi ha la tomba d’un cavaller de Jaume II, el carrer del Pecat, el cau Ferrat… res va escapar als nostres ulls. Les proves que fèiem eren diverses. Des de petar globus per parelles (uns globus que no es petaven mai), a buscar persones que cantessin “El meu avi”. L’última prova era fer, estirats a terra les lletres de “Sitges”. Si veieu la foto, veureu que ho vam aconseguir i va quedar molt bé.

Després de dinar, era el moment de dirigir-se a la platja a jugar. Castells i pous a la sorra, recerca de petxines, futbol-platja… tot sota un sol cremador.

Tour Camp Nou i platja

La primera activitat sorpresa de Món Jove ens porta a fer el tour pel camp del Barça. La sorpresa és majúscula quan als Jardins de la Maternitat els nens i nenes s’assebenten d’on aniran. Fem la visita, passant per tots els llocs on ens deixen (la llotja, la gespa, el passadís…) i també pel Museu, on hi ha la copa d’Europa guanyada no feia encara tres setmanes.

Però les sorpreses no s’havien acabat, perquè a la tarda vam anar a la platja de la Barceloneta , on ens vam refrescar de dalt a baix. Això sí que és començar bé l’estiu!

Colònies d’estiu a El Xalió

El Xalió – 1 a 9 de juliol

El dia 1 de Juliol ens vam trobar a l’escola més de cent nens i disset monitors. Els uns, feia tot un curs que esperaven aquest moment, i els altres, ja feia dies que hi estaven treballant per tenir-ho tot a punt.

Quan va arribar la primera nit , ens vam dividir en grups. Havíem de trobar uns sobres liles amb ratlles roses, però no hi havia manera! I mentre decidíem què fèiem, ens vam trobar la Maga Li, una jove bruixa amb un nas molt llarg que parlava de manera curiosa. Mentre miràvem d’entendre’ns amb la Maga Li, va aparèixer el Mag Daleno, el cap del consell de Mags i Magues del sector 3 Regió Nord-occidental.

Sense voler-ho ens vam veure involucrats en un món de Màgia. Resulta que la jove bruixa havia arribat un dia tard a la reunió de Mags i Magues del sector 3 Regió Nord-occidental, i en Mag Daleno li comunicava la decisió que consell de Mags havia pres. Havien decidit expulsar-la del consell. La Maga Li va mirar de fer entendre al Mag Daleno que només havia arribat un dia tard, i que tot havia estat fruit d’una confusió, però no hi va haver res a fer. Enmig d’aquella situació i fent cas a la veu de la consciència que sentíem dins nostre, vam prometre a la Maga Li  que l’ajudaríem a tornar a ser admesa al Consell de Mags.

A més de la nostra ajuda, que no era poca, la Maga Lí podia comptar amb l’ajuda del seu amic Mag Intosh, que li va explicar que al consell tothom estava molt nerviós perquè algú havia robat el llibre negre de la Màgia, aquell llibre que contenia tots els encanteris per a poder fer maleficis. Calia doncs, descobrir qui hauria pogut fer una cosa tant greu. En Mag Intosh va dir a la Maga Li que si s’encarregava de trobar-lo i aconseguia saber qui l’havia robat, possiblement podria tornar a ser admesa al Consell de Mags. En aquests moments tant decisius de la vida d’un Mag és molt important comptar amb l’ajuda de bons amics. La Maga Li ens tenia a nosaltres, així com a tres bons amics seus que feia temps que no veia, la nan Simona, el hobbit Garfunkel i la bruixa Fiona, però la connexió amb ells no era del tot bona, potser no hi havia prou cobertura interestel·lar i orbitollunàtica. Per solucionar aquest problema la Maga Li ens va donar tres transmissors perquè els col·loquéssim estratègicament en tres punts marcats per crear un camp magnètic que ens permetés amplificar la cobertura per comunicar-nos amb els seus amics. Els més petits van anar al santuari de Santa Maria del Collell, i després de fer el ritual per activar el transmissor, el van col·locar a la part més alta de l’arbre indicat.

Els més mitjans, després d’una llarga ruta van deixar el transmissor en un molí i van seguir la seva ruta per anar-se a refrescar una mica en un riuet i poder-se refer de l’esforç i el cansament acumulat durant la ruta.

I els més grans, després de viure l’aventura de la seva vida per mirar de trobar el lloc on la Maga Li els havia demanat que col·loquessin el transmissor, i veure que no el trobaven, van decidir escollir ells mateixos el lloc on ubicarien el seu transmissor, amb l’esperança que funcionés.

Així doncs, mentre la Maga Li es comunicava amb els seus amics, vam poder conèixer una mica més el misteriós món dels Mags i les Magues. N’hi ha que fins i tot es van atrevir a fer un beuratge per no passar por enmig d’aquell món de coses misterioses i difícilment comprensibles.

Finalment, entre la informació que ens van proporcionar els amics de la Maga Li i la informació que vam aconseguir amb el joc de pistes de la piscina, vam aconseguir esbrinar qui eren els dos lladres del llibre negre de la Màgia, i vam poder descobrir que el volien fer servir per aconseguir el poder del consell general de Mags i Magues.

Quan ho vam saber, vam avisar a la Maga Li per explicar-li el que havíem descobert, però hi havia coses que no encaixaven i ens van fer sospitar… Resulta que se’ns havia presentat la Maga Fava, una de les lladres del llibre, que disfressada de Magalí ens volia enganyar una vegada més! Aquesta vegada però no se’n va sortir i la vam ben enxampar!

Així i tot, encara ens quedava un dels dos lladres per enxampar després de pensar molt com ens ho podríem fer per enxampar-lo, en Mag Daleno ens va explicar que, si no teníem cap llibre de màgia, i sabent que un dels dos lladres seguia lliure i amb el llibre, l’únic lloc on estaríem segurs era en una sala de la casa, fins que no tinguéssim l’amulet que ens alliberés dels perills del llibre Negre de la Màgia. De manera que després de parlar-ne molt vam decidir d’anar a passar la nit en aquella sala on hi vam dormir tots plegats, els uns amb més por que els altres.

L’endemà, els mitjans es van oferir voluntaris per anar a Mieres a buscar els amulets per sentir-nos tots plegats més segurs a la colònia. I tot i que no va ser fàcil trobar-los, l’astúcia dels mitjans va permetre que en sortissin airosos.

Mentrestant el Mag Daleno va convocar un consell per dissabte per atrapar la Maga Rufa. I ens hi va convidar!  Ens vam presentar a la cita puntuals. La mira a arribar va ser la Maga Rufa, però al cap de poc va arribar la Maga Lí. Van començar a tirar-se sortilegis! Tots animàvem la Maga Lí, els que no estaven amb la boca oberta. Al cap de poc, va arribar el Mag Daleno i els altres membres del Consell, i van reduir la Maga Rufa, i se la van endur. Per donar les gràcies a la Maga Lí, el Maga Daleno la va tornar a admetre al Consell.

Quan tothom va haver marxat, ens vam acomiadar de la nostra amiga Maga Lí. Ella ens va prometre que ens vindria a veure alguna dia… Si algú la veu, que avisi.

Campaments d’ESO a El Xalió

El Xalió – 1 a 9 de juliol

L’eix que uniria les activitats que farien aquests dies era el següent: amb l’excusa del naixement d’una nova cadena de televisió, intentaríem veure les coses bones i dolentes d’aquest aparell, així com participaríem d’alguns dels programes més polèmics.

Així va ser com el segon dia ens vam trobar immersos dins el “Gran acampado”, una versió xirucaire de “Gran Hermano”. Després de cada àpat nominaven companys i s’anaven eliminant. Era interessant veure qui participava amb una actitud anti-telescombraries i qui ho feia prenent-s’ho seriosament. A la nit, el guanyador rebia un fantàstic plat de nata a la cara. També aquella nit vam fer la nostra versió de “6 a traïció”. El guanyador va ser el sempre imprevisible Daniel, amb la seva història de “vaig trepitjar un “abejorro” i em vaig clavar la punxa”.

El tercer dia va començar amb el gran joc de l’oca marrana, que com el seu nom indica, era un joc de l’oca on les caselles amagaven diverses proves en què nets, el que se’n diu nets, no quedaven. Des de galledes d’aigua a llepar-se nocilla; des de petar ous als caps a pots de melmelada. A la nit, el joc de por: un conte de por acompanyat de la recerca d’una tomba. Preteníem fer vivac, però les condicions de l’entorn ho van impedir.

I arriben els dies de la ruta. Agafem motxilles, tendes, i cap al càmping “Santa Pau” a 3 km d’Olot. La caminada fins el poble de Santa Pau, carregats i sota el sol, va ser mortal. Ens va deixar a tots destrossats. Allà, una mica recuperats, vam fer una gimcana fotogràfica molt especial.

L’endemà ens esperava Olot, on partits en dos grups, vam fer dues activitats paral•leles. Passejada en bici fins a Hostalets d’en Bas (on en Dani ens va fer una altra mostra de la seva habilitat) i gravació de gags tipus “Just for laughs”.

El setè dia, intens però relaxat. Dividits en tres grups, cada un preparava un culebró, un concurs i un video-clip musical. I a la nit, es representava i es gravava talment com si fossin programes de veritat. Va ser una nit molt llarga. Destacaríem el video-clip de Green Day i Amor a primera vista.

El penúltim dia, ens esperava una sorpresa. Vam anar a una masia de Mieres a fer una passejada en cavall. Tot molt bé, però els culs van patir algun dolor en les hores següents.