El complement predicatiu (CPred) té la doble funció de completar alhora un verb i el seu subjecte, o un verb i el complement directe. En alguns casos, aquest complement pot ser d'ús obligatori, mentre que en d'altres és opcional. Les formes més habituals que adopta aquest complement són les de SAdj. i SN.
CPred referit al subjecte
Verbs que exigeixen CPred: quedar-se, posar-se, tornar-se, esdevenir, fer-se, mantenir-se, mostrar-se, restar i anar.
Exemples:
Va posar-se nerviós
Va fer-se gran
Verbs en què el CPred no és obligatori: caure, caminar, morir, viure, néixer...
Exemples:
Arribàrem cansats
Caminava content
CPred referit al complement directe
Verbs que exigeixen CPred: considerar, jutjar, declarar, trobar, elegir, escollir, nomenar, designar...
Et trobo amoïnat
Van declarar el premi desert
Van designar la Carme com a candidata
Verbs en què el CPred no és obligatori: comprar, vendre, servir, rebre, veure, beure...
Van servir-nos la crema freda
Vaig veure la ciutat destrossada
En alguns casos, es fa difícil la distinció entre CN o CPred, perquè depèn del context en què ens trobem. Per tal de no confondre'ls, s'ha de tenir present que el primer modifica o complementa el sentit d'un nom, a saber, designa una qualitat que és pròpia a aquell nom, mentre que el segon assenyala un fet nou o sobrevingut. A continuació ho il·lustrarem amb tres exemples:
Porta uns pantalons verds > En porta uns per tant som davant d'un CN
Porta els pantalons verds > Els porta o Hi porta els pantalons en el primer cas hauríem de parlar d'un CN i en el segon cas d'un CPred. Això és perquè es podria entendre que els pantalons són verds, és a dir, els va comprar així; però també podríem entendre que els pantalons s'han tacat de verd. Així que per distingir l'un de l'altre, ens caldria un context.
Porta els pantalons bruts > Hi porta els pantalons en aquest darrer cas, ens trobem clarament davant d'un CPred ja que "bruts" no seria pas una qualitat pròpia dels pantalons.
L'atribut és el complement propi dels verbs copulatius: ser/ésser, estar, semblar.
Pot adoptar diverses formes:
Sintagma nominal >>> L'Eva és la campiona de la cursa.
Sintagma adjectival >>> La Marta i la Carla són molt simpàtiques.
Sintagma adverbial >>> Ells estan bé.
Sintagma preposicional >>> La Gemma és de Girona.
Oració completiva >>> Sembla que demà farà bo.
Oració d'infinitiu >>> L'objectiu del govern és incentivar la feina entre els més joves.
Pel que fa a la substitució pronominal, val a dir que majoritàriament l'atribut es remplaçarà per la forma ho independentment del gènere i el número. Tanmateix, quan aquest serà determinat, és a dir, quan anirà introduït per un article definit, es substituirà pels pronoms el, la, els, les.