L'accent gràfic
En català distingim tres tipus de paraules segons on es troba la síl·laba tònica:
Agudes o oxítones --> la tònica és a l'última síl·laba.
Planes o paroxítones --> la tònica és a la penúltima síl·laba.
Exdrúixoles o proparoxítones --> la tònica és a l'antepenúltima síl·laba.
Regles d'accentuació:
Mots aguts. Accentuem les paraules agudes quan acaben en vocal, vocal més -s i les terminacions -en, -in. Exemples: demà, matí, camió, francès, arròs, anís, progrés, mossèn, magazín... No s'accentuen aquelles paraules que acaben en diftong. Exemples: palau, museu, vosaltres canteu...
Mots plans. Accentuem les paraules planes quan acaben en consonant, excepte les terminacions següents: vocal més -s, -en, -in. Exemples: ànec, fàcil, líquid, cèntric, portàtil, òrgan, telèfon, exàmens, orígens...; però examen, origen... Accentuem també aquells mots plans que acaben en diftong. Exemple: vosaltres cantàveu...
Mots exdrúixols. Aquests sempre s'accentuen. Exemples: pàgina, àlgebra, història, física, ciència, àvia...