La llengua catalana té cinc grafies vocàliques: a, e, i, o, u. Tanmateix, aquestes poden representar fins a vuit sons diferents, segons si es troben en posició tònica o en posició àtona. Quant al vocalisme tònic, comptem amb set sons i quant a l'àton, aquest es redueix a tres ([ i ] i
[ u ] sonen igual tant en posició tònica com en posició àtona)
Vocalisme tònic: [ a ] [ e] [ ε ] [ i ] [ ͻ ] [ o ] [ u ]
Vocalisme àton: [ ә ] [ i ] [ u ]
Descripció dels sons vocàlics:
[ a ] Vocal posterior baixa no arrodonida. Exemples: casa, mare, taula, cantar...
[ ε ] Vocal anterior mitjana baixa no arrodonida. Exemples: pera, ciència, terra, veure...
[ e] Vocal anterior mitjana alta no arrodonida: Exemples: préssec, herba, teula, carrer...
[ ә ] Vocal central mitjana. Exemples: caixa, deure, témer, amor...
[ i ] Vocal anterior alta no arrodonida. Exemples: matí, ric, ciutat, pati...
[ ͻ ] Vocal posterior mitjana baixa arrodonida. Exemples: hora, ressò, boira, nota...
[ o ] Vocal posterior mitjana alta arrodonida. Exemples: botó, perdó, tardor, coure...
[ u ] Vocal posterior alta arrodonida: música, trufa, ocell, sofà...