Tradicionalment, es definia el subjecte (S) com aquella funció sintàctica que realitza l'acció del verb. Tanmateix, una definició més encertada seria dir que el subjecte concorda en persona i nombre amb el verb.
Aquesta funció la poden desenvolupar els sintagmes i les oracions següents:
Un pronom: Nosaltres cantem una cançó. Aquest també pot estar el•lidit, és el que es coneix com a subjecte el•líptic o implícit: (Ells, elles) Enviaran el missatge demà.
Un SN format per un determinant i un nom: Aquesta ciutat és meravellosa.
Un SN format per un nom propi: L'Anna ha escrit una carta a la seva germana.
Una oració d'infinitiu: M'agrada passejar pel parc.
Una oració substantiva completiva: Em sorprèn que em diguis això.
Una oració substantiva de relatiu: Els qui vulguin pa, que en demanin.
Pel que fa a la puntuació, val a dir que no podem separar el subjecte del predicat amb una coma: El nen, parla amb la seva mare >>> El nen parla amb la seva mare. L'únic cas en el qual és possible fer-ho és amb un vocatiu, com per exemple: Nen, vine!