El complement directe (CD) és el complement sobre el qual recau l'acció del verb de manera directa. El sintagmes i oracions que poden desenvolupar aquesta funció sintàctica són els següents:
Un SN: Necessitem la vostra adreça.
Un pronom feble: La necessitem.
Una oració substantiva completiva: Vull que vinguis demà.
Una oració d'infinitiu: Permeteu-me fer això.
Una oració substantiva de relatiu: Desitja el que li vau prometre.
Com s'identifica aquest complement dins d'una oració?
1. Ens formulem la pregunta següent: QUÈ ÉS EL QUE? + verb.
Exemple:
A la frase Veig la cadira.
QUÈ ÉS EL QUE veig? la cadira > la cadira (CD)
2. Substituïm el complement pels pronoms febles el, la, els, les, en o ho (amb llurs variants).
Exemple:
Si reprenem la frase anterior, observem que el CD es pot remplaçar pel pronom la. Així doncs, Veig la cadira passa a La veig. (vegeu el tema corresponent als pronoms)
3. Passem la frase en veu passiva: el complement directe es converteix en el subjecte pacient (SP) i el subjecte de l'activa esdevé complement agent (CAg)
Exemple:
Si passem la frase anterior a la veu passiva, ens queda així:
Veig la cadira >>> La cadira és vista per mi.
Altres exemples serien aquests:
En Pere escriu una carta >>> Una carta és escrita per en Pere.
El noi agafa les ampolles >>> Les ampolles són agafades pel noi.
La Carme ha començat el treball >>> El treball ha sigut començat per la Carme.
(vegeu el tema sobre el complement agent)