Els diferents complements circumstancials (CC) tenen en comú el fet d'indicar les circumstàncies en què es produeix l'acció verbal. Els circumstancials clàssics serien els que indiquen temps (CCT), mode o manera (CCM) i els de lloc (CCLl). Tanmateix, hem de destacar també els circumstancials d'instrument (CCI), els de companyia (CCComp), els de causa (CCC), els de finalitat (CCF), els de quantitat (CCQ).
Les formes que poden adoptar són les següents:
Adv.: Això m'ho va confessar ahir. (CCT)
SPrep.: Ens vam trobar a la plaça del poble. (CCLl)
SN: Aquesta setmana anirem al Cadí. (CCT)
Oracions adverbials: Sempre que ve em porta caramels. (CCT) / El vaig enxampar robant diners de la caixa. (CCM)
Pel que fa a la identificació d'aquests complements, podem formular les preguntes següents:
CCT >>> Quan? + Verb
CCM >>> Com? + Verb
CCLl >>> On? + Verb
CCI >>> Amb què? + Verb
CCComp >>> Amb qui? + Verb
CCC >>> Per què? + Verb
CCF >>> Per a què? + Verb
CCQ >>> Quant? + Verb
Quant a la pronominalització, val a dir que no tots els circumstancials es poden commutar per un pronom. Aquells que no accepten la substitució són els de temps, els de finalitat i els de causa. Tots els altres se substitueixen per la forma hi excepte els CCLl introduïts per la preposició de.
Vaig al cinema amb el meu cosí >>> Hi vaig amb el meu cosí.
Tornem del cinema >>> En tornem.