A continuació tenim alguns exemples de textos argumentatius en els quals podem observar en diferent color trets analitzats a nivell teòric:
Estructura: diferenciades la introducció (tesi subratllada) i la conclusió en taronja.
Recursos retòrics en blau.
Arguments subratllats.
Exemple o concreció de l'argument en negreta i subratllat.
EXEMPLE 1
CARLES CAPDEVILA
| Actualitzada el 14/10/2011 00:00
Que el mestre tingui rang legal d'autoritat per evitar que rebi agressions em sembla tan lògic que ho aplaudeixo i no hi dedicaré ni una línia més. Violència a banda, la pèrdua de respecte cap al mestre està massa estesa, i els pares en som culpables.
Els nens han d'anar a escola entenent la diferència entre sí i no i assumint que algú decideix quan es parla i quan es calla, i que aquest és el mestre. L'autoritat no se l'ha de guanyar sent boníssim (els brillants sempre ho aconsegueixen) sinó que té a veure amb el càrrec. Al mestre mediocre també se l'ha de respectar, la seva feina ho porta implícit.
No entro en detalls com ara si els alumnes s'han d'aixecar o els mestres han de tenir pedestal: no ens posarem d'acord i sempre n'hi haurà que reclamaran més autoritat fins a tornar al blanc i negre. M'avorreix el debat sobre el pedestal físic i m'entusiasma posar en un pedestal simbòlic la feina que la societat delega als mestres.
M'indigna sentir pares criticant els mestres davant dels nens amb una imprudència del tot temerària, perquè dir als teus fills que l'adult que els educa no mereix respecte és assenyalar-li el camí d'ignorar també el que li diguis tu. I el missatge per al nen és diabòlic: et deixo tot el sant dia amb un de qui no em refio gens, però tu ni cas, i si no et tracta bé ja aniré a protestar.
Sisplau, corregim aquesta irresponsabilitat tan gran que fa vergonya.
(S'ha canviat la distribució en paràgrafs de l'original)
EXEMPLE 2
Dos Negroni
Empar Moliner
Capar un gat, millor que matar un toro?
He escoltat, aquests dies, els arguments de les persones contràries a les curses de braus, i he entès i compartit els raonaments que m’han fet. El toro pateix. No es pot negar. La qüestió em recorda una mica algunes actituds feministes contemporànies. Es considera sexista (amb raó) que les dones no poguessin entrar al Cercle del Liceu, però es troba normal que el príncep Felip, pel fet de ser home, passi per davant de la infanta Helena en la línia de successió. De la mateixa manera, es considera tortura matar braus (amb raó) però no es consideren tortura les barrabassades que fem a altres bèsties.
Deixem de banda els animals que ens mengem. Deixem de banda la terrible agonia dels llobarros a la peixateria i la terrible agonia dels cargols rostits de viu en viu a la llauna. Ens els mengem. D’acord.
Però aturem-nos en altres pràctiques esportives, com la pesca sense mort. Dissabte era a Vic i un senyor que l’exercia m’explicava que alguns dels peixos que treu de l’aigua ja els coneix. Deu ser molt fotut empassar-te un ham i quedar-te sense oxigen diversos cops al dia.
Conec diversos animalistes contraris als toros que tenen gats capats. Els estimen molt, però els han extirpat els testicles perquè no tinguin desitjos sexuals. Això no es fa ni amb els violadors humans. Ho dic des de la innocència: no és tan miserable com matar toros, això?
És cert que hi ha animalistes que no tenen gats, sinó gates. (Tot sovint escriuen articles poètics sobre elles.) A les gates el que els fan és privar-les de qualsevol satisfacció sexual i, de vegades, del dret a la reproducció. Algun cop les creuen amb el gat d’algun amic, però, quan pareixen, els prenen els fills i els regalen o els maten. Si m’ho miro amb ulls humans (així ens mirem els toros), preferiria morir a banderillades que no pas que em prenguessin la cria.
(S'ha canviat la negreta en els inicis de paràgraf de l'original)