Embedded Files
Si…
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;
si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:
si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.
http://www.cuantarazon.com/763805/tu-decides
Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el temple
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
Joan Brossa
Joan Brossa
"POEMA"
És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
obtindreu
un ocell que mourà
les ales.
Joan Brossa
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Salvador Espriu
En la següent web trobaràs 8 poemes de Pere Quart relacionats amb animals:
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/animals/02_1.swf
Tria un poema del Bestiari següent:
HIPOPÒTAM
Perquè dins l’aigua del riu
s’ha emmirallat l’hipopòtam,
alça el cap, fa una ganyota amb
la gran boca oberta i riu.
TIGRE CAPTIU
¿Les fuetades t’han ratllat la pell,
o potser l’ombra de la reixa?
LLUERNA
—Cuca de llum, ¿què cerqueu
pels marges amb la llanterna?
I diu ella sense veu:
—Una lluerna!
ZEBRA
Pel desert corre la brama
que no et saps treure el pijama
GUINEU
¿Què faria —pregunteu—,
de la pell de cortesana?
Abrics per a la germana
guineu.
CAMELL I DROMEDARI
¿És el dromedari
o el camell, senyors?
¿Quin, de l’un o l’altre,
té un gep o en té dos?
CONILL
Conill, per què tems el temps?
La pineda està tranquil.la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil•la.
--Escolto la veu dels pins,
flairo l'oratge que em fibla
i esguardo vers els camins
de la ciutat invisible
on homes de cor mesell
desengreixen el fusell
que fa aquell pet tan terrible.
CÉRVOL
Com un arbre rabent,
arrelat dins el vent...
GUINEU
¿Què en faria --pregunteu--
de la pell de cortesana?
Abrics per a la germana
guineu.
PORC
Em cal un règim per a amagrir.
La pell em tiba, panteixo massa.
No em moc de casa, menjo a desdir:
és clar, m'engreixo com un garrí,
--allò que passa.
Però, ara sí:
poques segones, gens de carbassa
i les cent passes cada matí.
Ja tothom parla de Sant Martí!
ASE
No capten tes orelles
el reny injust,
l'ordre abusiva.
Meselles han
esdevingut tes anques
de tantes vergassades
gratuïtes.
Practiques la doctrina
de l'esforç mínim.
Només el deure estricte!
No ets servil com el gos,
ni complaent com el cavall.
Ni ensuperbit esclau
com l'home que et fustiga.
LA FOCA
Si la mireu bé, la foca,
que avança damunt les neus,
quan veieu potes tan breus
se us acut: -I com es moca?
Josep Carner
COLOMÍ
L'home voldria tenyir
les teves ales de sang.
No et paris, colomí blanc.
No paris blanc, colomí.
PAPAGAI
Com a l'ombra de seny
que mostren qualques dames,
gran mèrit atorguem
als tres mots que declames.
MOSQUES I MOSQUITS
La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.
CRANC
Si a Tossa l’amiga
que es banya s’exclama:
—Un cranc em pessiga
el tou de la cama!,
el fet no propala
quan el cranc l’escull
en obscura sala
o en cotxe curull.
P. Quart
Alguns poemes
RES NO ÉS MESQUÍ
A Josep Obiols
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern — Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
—Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
(L'irradiador del port i les gavines)
Ullprendre: Encantar, embruixar, amb la mirada.
Isarda: Escabrosa, salvatge.
Mesquí: Una persona és mesquina quan li costa molt donar i sempre pensa que fa massa per als altres. Els avars són gent mesquina. Que indica falta de generositat, de bons sentiments. Burlar-se d'un deficient és una acció mesquina. Mancat de generositat moral.
Colrar:El sol, la intempèrie, emmorenir (algú, la pell d’algú). Aquest sol et colrarà. Colrat del sol.
1 2 intr. pron. [LC] En tres dies de córrer per la platja s’ha colrat tot.
Page updated
Google Sites
Report abuse