EXAMEN
L’ascensor va arribar fins a la planta i va obrir les portes automàticament. No hi havia ningú a dins. Va entrar a la cabina i va pitjar l’indicador del vestíbul. No va ser un viatge directe. L’ascensor es va aturar al pis novè per deixar entrar un home amb cara d’haver tingut una pèssima reunió de negocis, i al setè per recollir una parella de vells, probablement nord-americans pel mal gust en la vestimenta —ell duia uns pantalons de quadres vermells i blancs, i ella, un cridaner vestit rosa gairebé fluorescent. L’home del pis novè ni el va mirar. Segurament era dels que creien que tot allò que no passés del metre cinquanta encara no existia, no comptava.
Jordi Sierra i Fabra, Concert en sol major. Editorial La Galera.