COMUNICACIÓ
POEMES 1r ESO 1r trimestre Curs 2012-13
Si en trobeu algun que us agrada especialment, en podeu preparar una lectura expressiva per a la setmana vinent. Serà la primera activitat extra que us proposo de fer, amb la qual podeu intentar aconseguir una nota més alta a més de millorar el vostre aprenentatge.
S’agita repoblada la ciutat,
I va escampant-se per carrers i places
Fum olorós del fruit d’hivern torrat.
(Joan Maragall)
Al meu país la pluja no sap ploure;
O plou poc o plou massa;
Si plou poc és la sequera
Si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola ?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
(Raimon)
GARSA
La garsa, com qui es defensa
d'un perill, xiscla i defuig
el caçador que no pensa
esmerçar-hi ni un cartutx.
Pere Quart
DIPLODOCUS
Paleontòleg erudit,
si m'encares els teus focus
em rescates de l'oblit.
T'ho demana un diplodocus
que no sap com fou bastit.
Pere Quart
CAP-GROSSOS
Emprenen el darrer curs
dels estudis de granota.
Ja van per la quarta pota
i es fonen les cues llurs.
Pere Quart
GUINEU
Què en faria -pregunteu-
de la pell de cortesana?
Abric per a la germana
guineu.
Pere Quart
CONILL
Conill, per què tems el temps?
La pineda està tranquil·la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil·la.
-Escolto la veu dels pins,
flairo l'oratge que em fibla
i esguardo vers els camins
de la ciutat invisible
on homes de cor mesell
desengreixen el fusell
que fa aquell pet tan terrible.
Pere Quart / tria Clàudia Maestro
GIRAFA
Tens el cap petit
perquè la distància
te l'ha empetitit.
Pere Quart
COLOMÍ
L'home voldria tenyir
les teves ales de sang.
No et paris, colomí blanc.
No paris blanc, colomí.
Pere Quart /tria Clàudia Maestro
PORC
Em cal un règim per a amagrir.
La pell em tiba, panteixo massa.
No em moc de casa, menjo a desdir:
és clar, m'engreixo com un garrí
-allò que passa.
Però, ara sí:
poques segones, gens de carbassa
i les cent passes cada matí.
Ja tothom parla de Sant Martí!
Pere Quart
Arran de l’excursió del dimecres 3 d’octubre, a algú potser li ve de gust un poema sobre arbres. Aquí en teniu algun:
LA FULLA
Solta de l’arbre, on vas tu?
On vas, pobra fulla morta?
-Jo no ho sé; vaig on me porta
el vent que volant em du.
Des del dia que arrancà
La rama en què naixquí
Jo vaig del bosc al jardí,
De les muntanyes al pla.
I no em queixe. Què he de fer?
Vaig on van totes les coses,
Com les fulles de les roses,
Comles fulles del llorer.
Teodor Llorente
LO PI DE FORMENTOR
Mon cor estima un arbre: més vell que l’olivera,
Més poderós que el roure, més verd que el taronger,
Conserva de ses fulles l’eterna primavera
I lluita amb les ventades que atupen la ribera
Com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aromes sa testa consagrada
i li donà per tron l’esquerpa serralada,
per font la immnesa mar.
Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
Com a penyora santa, duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura
I alimentar-se i viure de cel i de llum pura...,
Oh vida! Oh noble sort!
Miquel Costa i Llobera
LA FAGEDA D’EN JORDÀ
Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
Trobaràs un indret verd i profund
Com mai cap més n’hagis trobat al món:
Un verd com d’aigua endins, profund i clar;
El verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
Comença a caminar-hi a poc a poc;
Compta els seus passos en la gran quietud:
S’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
En el silenci d’aquell lloc profund,
I no pensa en sortir, o hi pensa en va:
És pres de la fageda d’en Jordà,
Presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall
LA LLIMONERA
L’aire de salut que et besa
Tendres fulles t’ha donat;
Abrivada jovenesa,
Poncellada a bell esclat,
I supera la dolcesa
La fresquíssima acidesa
Que ofereix ton fruit daurat.
Maria Antònia Salvà
AL ROSERAR
Pues i flors té el roserar;
¿Cal que respir o que em defensi?
-¿Qui, per les roses, en silenci
no es deixaria esgarrinxar?
Maria Antònia Salvà
DESMAI
L’arbre més dolç en cada primavera,
Únic que besa el front del pensatiu,
El desmai de mil plomes, deixa caure
Fines llàgrimes blanques en el riu.
Tot s’ha acabat, l’amor i les trescades.
Un núvol de rodones aflonjades
S’alça damunt del sot.
Quatre vespes, feixugues, s’arosseguen
Damunt la mel, ja tota minsa al pot.
Josep Carner
Tirallonga dels monosíl·labs
Pere Quart
Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
—ei, si pot ser—:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
—o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc
—tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.
I un poc de veu
—i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d’art. I d’or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de rès
—i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.
Un poc de lluc
i xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.
Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser.