Comencem aquesta setmana de lluita mostrant orgull de ser on som, a l'escola pública.

Què vol dir pública?

Que és per a tothom, no és privada.

I que la paguem entre tots i totes amb els nostres impostos.

Recordem algunes frases que han dit:

"Mis padres nunca hubieran podido pagar esa educación."

"La escuela hace que nos sintamos todos iguales, ciudadanos de un país..."

"Hoy en día apoyar la escuela pública es apoyar la igualdad, una sociedad más justa, más pacífica y culta."

Potser us estareu demanant:

"Doncs, si tot és tan bonic,

per què aneu a la vaga, per què protesteu, què voleu?"

Recordeu el què ha dit un músic que surt al vídeo, que vol ser profe i va tornar al seu antic cole a fer les pràctiques?

"Me impresionó entrar en esa sala de profesores y ver cómo elaboraban los diferentes proyectos y hablaban de los alumnos, si alguno necesitaba algún refuerzo, si había algún conflicto..."

Aquest noi ha explicat molt bé la feina que fem els profes cada dia, juntament amb el personal de suport:

. Treballem en equip...

. Per fer que els projectes funcionin i les classes en general

. Per trobar la manera d'ajudar l'alumnat que necessita reforç o atenció individualitzada

. Per prevenir i ajudar a resoldre els conflictes de convivència (petits i no tan petits)

I la següent pregunta és:

Tenim bones condicions per poder fer bé tot això?

Demà seguirem parlant-ne.

Parlem de ràtios (quantitat d'alumnes per grup) i d'atenció a la diversitat:

Penseu en el dia a dia a la vostra classe.

Quants alumn@s com a màxim hi ha d'haver per classe perquè tot funcioni, perquè...?

. Els docents puguem motivar l'alumnat i puguem aprofitar les classes i els projectes?

. Puguem "atendre la diversitat", és a dir, els diferents ritmes d'aprenentatge dins l'aula i les diferents situacions en la vida i l'ànim de l'alumnat, a vegades complicades?

. Puguem mantenir l'ambient de treball a l'aula i resoldre conflictes?

. Puguem adonar-nos del malestar personal de l'alumnat?

Quants docents i personal de suport es necessita?

Aquesta és una imatge hiperbòlica (exagerada) de la massificació a les aules:

Vosaltres, quants sou per classe? :

Sou molt pocs, oi???

Nosaltres a l'institut tenim unes ràtios estupendes, privilegiades. Però son reals?

No, un insti com el nostre té oficialment 27 alumnes per classe a l'ESO. D'altres instituts en tenen 30 i poden arribar a tenir-ne 33.

"I nosaltres, com hem aconseguit ser tan poquets?"

Fàcil: Oficialment tenim dos grups a 1r, dos a 2n, etc. Per poder fer millor les classes i poder atendre bé a tothom, repartim els dos grups d'alumnes oficials, en tres: 1rA, 1rB, 1rC, etc.

Però només tenim el professorat i els recursos dels 2 grups oficials...

REIVINDICACIONS:

. S'HAN D'ABAIXAR LES RÀTIOS REALS I DONAR ALS CENTRES PROU PROFESSORAT PER FER CODOCÈNCIA I ALTRES TASQUES

. CAL MÉS PERSONAL DE SUPORT (TIS, per exemple) I MÉS RECURSOS

. AIXÒ VAL DINERS: S'HA DE FER MÉS INVERSIÓ EN EDUCACIÓ

(Recordem que els polítics gestionen els diners que nosaltres hem pagat amb els impostos, no ens regalen res)

En aquest vídeo veurem uns profes enfadats manifestant-se:

AVUI LA BENVINGUDA FA VAGA

I per què més ens queixem? Per què fem tants dies de vaga...?

Seguim parlant de les condicions laborals: L'estabilitat laboral

Quan algú té una feina i li agrada, normalment vol mantenir-la, oi?

Doncs ara molts docents i personal de l'escola pública tenen por de perdre-la.

Com és això? Vejam si ho expliquem bé, és una mica complicat.

Per ser mestre de primària o profe de secundària s'han de fer unes oposicions, una mena d'examen molt difícil on es comprova que els candidats poden ser bons professors o professores.

Durant molts anys el Departament d'Ensenyament no ha convocat oposicions, però es necessitaven mestres i profes als centres.

Podríem preguntar-nos: Per què no s'han convocat aquestes oposicions si es necessitava molt professorat? Això, un altre dia...

El cas és que hi ha una llista d'interines (profes que no han fet les oposicions però que poden fer classe) i quan un centre necessita algú perquè no hi ha prou profes funcionaris, es crida per ordre a les persones d'aquesta llista. Durant tots aquests anys el nombre d'interins ha anat creixent i hores d'ara són milers els profes interins a Catalunya.

Durant tots aquests anys aquests profes interins han estat treballant a l'aula igual que els funcionaris (els que sí han aprovat les oposicions) És a dir, en la pràctica han fet i fan exactament la mateixa feina que la resta del professorat.

Quin és el problema?

Ja fa uns quants anys que la Unió Europea va dir alguna cosa com:

Ei, Espanya, i totes les autonomies d'Espanya, què esteu fent amb els treballadors de l'administració pública? Com potser que tingueu tanta gent treballant en els serveis públics, any rere any, sense fer-los fixos? A qualsevol empresa, després d'haver treballat durant un temps determinat, s'ha de fer fixa a la gent... Heu de posar ordre ja!

I què ha passat?

Els governs van decidir que ho farien d'una manera que no assegura que les persones que porten anys fent de profes puguin mantenir el seu lloc de treball. Poden anar al carrer.

I no expliquem més detalls?

No, és massa complicat. Si us interessa, pregunteu als profes.

I què demanen els profes interins?

Que es reconegui la seva experiència. Ja han provat que fan bé la feina, i no volen perdre-la.

VOLEM ESTABILITAT PER AL PERSONAL INTERÍ

Avui us exlicarem dos més motius, i després parlarem de vosaltres, l'alumnat.

1.Tornar a l'horari d'abans les retallades

Fa més de 10 anys, amb la crisi, el govern va retallar les despeses en serveis públics com sanitat i educació per estalviar diners. Això va empitjorar molt l'atenció a la ciutadania als CAP, als hospitals, a escoles i instituts. Ens sembla una barbaritat retallar en serveis de primera necessitat.

Però també va empitjorar la situació de portes en dins: Als docents van abaixar-nos el sou i van posar-nos més hores de feina al nostre horari.

Els i les docents i tot el personal que treballa als centres públics som treballadores, amb uns drets i unes condicions laborals que hem de defensar.

ELS I LES DOCENTS VOLEM TORNAR AL NOSTRE HORARI D'ABANS LES RETALLADES

2. El diàleg

Quants cops hem fet benvingudes, tutories, rodes a l'aula, etc. per mostrar que l'única manera de relacionar-nos d'una manera sana és mitjançant el respecte i el diàleg? Un diàleg on tothom pugui dir la seva i se l'escolti?

Doncs, els docents estem molt enfadats amb el Departament d'Ensenyament perquè no dialoga amb nosaltres, no ens escolta ni ens respecta:

. Des de la pandèmia ens assabentem de totes les decisions importants a través de la premsa.

. Han pres moltes decisions importants per a l'educació sense escoltar l'opinió del professorat, ni de les famílies, ni dels consells escolars.

. I si protestem fent manifestacions, vagues, etc, no negocia amb els sindicats, només intenta desprestigiar-nos parlant malament de nosaltres als mitjans de comunicació.

Aquesta és la resposta del Departament. Un "chante!" Això no és diàleg!

3. I vosaltres, teniu opinió sobre tot això?

L'alumnat també forma part de la comunitat educativa. També hauria d'interessar-vos la qualitat de l'educació. Se suposa que també podeu tenir idees i fer aportacions. I se suposa que se us ha d'escoltar.

Recordeu que els estudiants també teniu sindicats d'estudiants que us representen i que intenten millorar l'educació. Normalment tenen idees polítiques. Són els que convoquen les vagues d'estudiants a partir de 3r d'ESO.

Si us interessa, podríeu investigar una mica a Internet, potser a tutoria...