La saviesa popular acumula experiències de generacions i generacions durant centenars d'anys.

La tradició diu que la setmana dels barbuts és la setmana més freda de l'any.

El nom prové de les barbes llargues, abundoses i espesses que tenen els sants cristians d'aquests dies: sant Hilari, el dia 13; sant Pau ermità i sant Maur, el dia 15; i sant Antoni Abat, el dia 17. També se sol allargar la setmana fins a sant Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22.

Tot un reguitzell de sants barbuts que han donat peu a aquesta associació i relació entre el fred i les barbes.

La tradició d'anomenar aquesta setmana com "la setmana dels barbuts" té un origen religiós i clarament cristià... Perquè les religions han estat històricament la principal manera d'explicar-se la vida i explicar-la a la societat:

Pots creure en una tradició popular encara que no siguis creient religiosament parlant?

Coneixes alguna tradició semblant que provingui d'alguna altra religió?

Avui repassarem algunes dites populars relacionades amb la setmana dels barbuts

• La setmana dels barbuts, setmana d'esternuts

• Pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts

• Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans

• Entre sant Antoni i sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa

• Per sant Antoni fa un fred del dimoni

• Per sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar

• Quan venen els tres barbuts, sant Pau ermità, sant Maur i sant Antoni abat, venen els freds cascarruts

• Si plou per sant Pau, hivern adeu-siau, i si fa sol, ve un hivern nou

Coneixes altres dites populars relacionades amb els temps?

• Març marçot...

• A l'abril...

• Pel maig...

• Sol rogent...

Potser en altres llengües?

• Una golondrina...

• Hasta el cuarenta de mayo...

Què hi ha de cert en la tradició de la setmana dels barbuts?

Un cop més, la tradició popular té un fons de certesa i per aquesta raó arriba als nostres dies. Des del punt de vista climàtic, és a dir, amb anàlisis durant més de 30 anys, es confirma que el mes de gener a Catalunya és el més fred de l'any, sobretot pels volts de mitjans de mes.

Això és així perquè si el màxim fred hauria de coincidir amb el solstici d'hivern, dia amb menor radiació del sol, que és, en definitiva, el motor de la nostra escalfor, la inèrcia tèrmica de l'aire fa que el màxim refredament es doni a mitjans de gener. En el cas de l'aigua, la seva inèrcia tèrmica és més lenta i trasllada el moment de l'aigua del mar més freda a casa nostra cap a finals de febrer.

Però comparat amb altres llocs del món...

La tradició popular ha relacionat també sovint el temps meteorològic amb els sentiments...

Quan parlem de fred, d'hivern... Com et sents? Quins sentiments et desperten?

Escolta aquesta cançó de Silvio Rodríguez i pensa per què creus que la deu haver titulat "Canción de invierno"

I acabem la setmana amb l'hivern de Vivaldi, una de les grans obres d'art musicals de tota la història

Simplement escolta i deixa't fascinar...