Dilluns 29 de novembre

Què és la violència de gènere?

Dimarts 30 de novembre

Relacions sexoafectives

Les relacions AFECTIVES són lligams emocionals que s’estableixen entre dues o més persones. El vincle afectiu es pot establir entre germans i germanes, entre la família, amb amistats, companys i companyes, etc.

Les relacions SEXOAFECTIVES són relacions d'afectivitat on s'hi suma una relació sexual, normalment formant el que anomenem "parella".

Si diem “pensa en l’AMOR”, què ens ve al cap?

Sobre l’amor existeixen una sèrie de creences, socialment compartides, que es solen utilitzar de referència sobre el que és o no és l’amor vertader, li direm MITES. Aquestes creences poden contribuir a establir i mantenir les relacions tòxiques i la violència en la parella.

Ara intentem veure quines de les següents frases són MITES i quines són REALITATS en les relacions de parella:

Dimecres 1 de desembre

DESCONNECTA’T DE LA #VIOLÈNCIAENXARXES

Internet i les xarxes socials tenen moltes potencialitats com a motor de canvi. Les noves tecnologies faciliten la transmissió de coneixement, la relació entre les persones, la construcció d’identitats i generen noves maneres de participació horitzontal arreu del territori. Tanmateix, les violències de gènere s’han fet un lloc en aquest ciberespai.

Ens preocupa l’ús de les eines digitals com a mitjà per perpetuar la desvalorització, subordinació o fins i tot humiliació de les persones en funció del seu sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.

Els mitjans virtuals tenen moltes potencialitats i alhora riscos que cal conèixer si volem assolir una comunicació inclusiva, lliure i no violenta.

Dijous 2 de desembre

PREGUNTES FREQÜENTS:

• Hi ha homes que pateixen violència per part de dones?

La resposta és SÍ.

• Hi ha dones violentes?

La resposta és SÍ.

• Per què TOT I AIXÒ els homes no poden rebre violència masclista?

Les dones formem part del gènere humà, pel que homes, dones i altres identitats poden exercir la mateixa intensitat de violència, però NO poden exercir ni patir les mateixes violències.

El que no tenen les dones ni les persones LGTBI a cap part del món és un sistema socio-econòmic-cultural que generi privilegi a la figura femenina sobre la masculina.

La violència de gènere és doncs ESTRUCTURAL. Que afecta molts àmbits. Recordem la piràmide que vam veure dilluns?

• Les dones feministes són massa insistents i pesades amb el tema?

Si mares, àvies, besàvies i altres dones no haguessin estat insistents i pesades “amb el tema”, les dones seguiriem sent només objectes sexuals i amb la funció única de reproduir-se i criar a les criatures, seguiriem sense poder ser reconegudes socialment, seguiriem sense poder estudiar, seguiriem sense poder vestir com vulguem, seguiriem sense poder decidir amb qui volem estar i amb qui ens volem relacionar, seguiriem sense poder opinar en públic, seguiriem sense poder treballar remuneradament, seguiriem sense poder tenir els nostres propis diners, seguiriem sent propietat de la nostra parella, seguiriem sense poder decidir si volem o no tenir tenir descendència, seguiriem sense poder divorciar-nos, seguiriem sense poder denunciar les violències rebudes, seguiriem tancades a l’armari, seguiriem sense poder casar-nos entre nosaltres, ...

Ara us tornem les preguntes:

• Totes tenim accés a aquestes llibertats?

• Tots els espais que habitem i ens relacionem són segurs i igualitaris?

• Per què les persones víctimes de violència masclista no fan res?

Hi ha una metàfora que ens ho explica molt clarament:

Tenim una granota, si aquesta és submergida en aigua bullint, saltarà i salvarà la vida;

altrament, si la fiquem dins d’una olla amb aigua tèbia i apugem a poc a poc la temperatura, no se n’adonarà i bullirà fins a la mort.

Aquesta metàfora es fa servir per a explicar com canvis progressius i negatius poden no ser percebuts fins que ja sigui massa tard. El cos i la capacitat de reacció de la granota han quedat atordides per l’escalfor, ja no podrà saltar.

A no ser que la veiem des de fora i l’AJUDEM!

Us convidem a mirar la Benvinguda de la Setmana 6, recordeu els recursos que podem trobar a l'institut?

Divendres 3 de desembre

Què és normal? Normal és allò que és corrent, habitual i no crida l’atenció.

Per què no ens crida l’atenció veure que als anuncis, a les creacions audiovisuals, a les cançons, etc. es tracta de manera totalment diferent a les dones, a les persones LGTBIQ+, es busca una masculinitat normativa, reforçant i incitant a seguir creient que el que veiem i escoltem és NORMAL??

Mirem el següent vídeo i després el comentem:

Expectatives i desitjos:

Ens hem trobat mai que veiem que un anunci ens deia què hauríem de desitjar? O que ens hem sentit exclosos i excloses d’algun producte pel fet que anava dirigit només a un col·lectiu en concret?

Corresponsabilitat:

Ens hem trobat alguna vegada amb imatges que responsabilitzen a un col·lectiu concret d’alguna tasca, afició, etc? Les tasques de cures, tant productives com reproductives, han de ser compartides entre les persones que decideixen compartir un espai, un projecte de vida. A casa, per exemple, ens responsabilitzem de les tasques de la mateixa manera que persones d’altres gèneres que conviuen amb nosaltres? Els productes de neteja són només per netejar les cases on hi viuen dones? Els cotxes només els condueixen els homes?

Cossos sense complexes:

Un bon tema, nois, noies i persones no binàries ens veiem dia a dia sotmeses a una pressió estètica (si, pressió molt forta) que no para de dir-nos com ens hem de sentir amb els nostres cossos, amb les nostres cares, com ens hem de pentinar, com ens hem de vestir, com ens hem d’arreglar (atenció, en tot cas estem espatllats i espatllades perquè ens haguem d’arreglar?) i fins i tot, com ens hem de cuidar! Per cuidar-nos, ens hem de sentir bé amb nosaltres mateixes! No us ha passat mai que us heu mirat al mirall i heu pensat: avui m’agrado. Anéssiu pentinats o despentinats, amb pijama o amb les vostres millors gales, maquillats o desmaquillats, amb filtres a la foto o sense. Doncs d’això es tracta. De sentir-nos i escoltar-nos, de buscar què és allò que ens fa sentir bé a cadascuna de nosaltres.

Apoderament i denúncia a través de la música:

La música és un gran altaveu. Qui no escolta música mai? La música fa d’altaveu de missatges, però què passa quan aquests missatges el que fan és empoderar i denúnciar tot allò que denigra a col·lectius de gent? Doncs es sent poc, no ven. Al vídeo n’hem vist un petit tastet.

Acabem la setmana fent una proposta per la classe: podríeu fer una llista de música NO SEXISTA? Que empoderi a LES PERSONES independentment de la seva procedència, gènere, orientació sexual, perfil ètnic, etc?

>>> COMPARTIM-LA, així podrem escoltar-la durant aquest pont de 5 dies!