Setmana 10
Del 15 al 19 de novembre
Embedded Files
Setmana de la ciència
Setmana de la ciència
Aquesta setmana la dedicarem a parlar sobre la ciència i la tecnologia, la importància que té en la nostra societat i en el desenvolupament. Durant aquesta setmana tractarem temes científics que poden ser rellevants per a nosaltres.
Aquesta setmana la dedicarem a parlar sobre la ciència i la tecnologia, la importància que té en la nostra societat i en el desenvolupament. Durant aquesta setmana tractarem temes científics que poden ser rellevants per a nosaltres.
La curiositat és la necessitat que té l’ésser humà per adquirir coneixement sobre la realitat que l’envolta. L’eina de què disposem per tal d’arribar a aquest coneixement és la ciència.
La curiositat és la necessitat que té l’ésser humà per adquirir coneixement sobre la realitat que l’envolta. L’eina de què disposem per tal d’arribar a aquest coneixement és la ciència.
Dilluns 15 de novembre
Dilluns 15 de novembre
Serem la recerca que fem
Serem la recerca que fem
Constància. Creativitat. Il·lusió. Compromís. La investigació i la recerca són conceptes clau per construir una societat responsable i sensible als fenòmens que planteja el món globalitzat. En quins àmbits creus que s'hauria de fer més recerca?
Dimarts 16 de novembre
Dimarts 16 de novembre
Desmuntant mites
Desmuntant mites
Les vacunes no són segures.
Van ser creades contra la covid-19 en un temps rècord, però això no vol dir que s'hagin saltat etapes. Els assajos clínics han passat per fase 1: on es comprova que el fàrmac és segur; fase 2: on es comprova si el fàrmac funciona tan i com s'esperava i es realitza la cerca de la dosi més adequada i de l'interval de dosis; i fase 3: es verifiquen els aspectes de seguretat i eficàcia.
El virus no existeix.
La COVI-19 és una malaltia causada per un nou coronavirus conegut com a SARS-CoV2. L'OMS va tenir la primera notícia de la seva existència d'aquest nou virus el 31 de desembre del 2019, al ser informat per un grup de casos de "pneumònia vírica" que s'havia declarat a Wuhan (República Popular de la Xina).
El virus va ser creat en un laboratori de la Xina.
El coronavirus va poder passar d'un ratpenat als humans a través d'un altre animal, aquesta és la via de transmissió més probable de contagi, segons l'OMS. També podria haver saltat directament o arribant per via de la cadena alimentària a través de menjar congelat. La hipòtesi que ha sortit d'un laboratori de la Xina és la menys probable.
El virus SARS-CoV-2 no és d'origen artificial tal com mostra la seva seqüència genòmica sinó un virus animal.
Dimecres 17 de novembre
Dimecres 17 de novembre
Benvinguts al Plasticocè, l’edat del plàstic, en la plasticesfera
Benvinguts al Plasticocè, l’edat del plàstic, en la plasticesfera
Milions de plàstics acaben inundats al mar i s'acumulen fins a formar autèntiques illes de residus.
Les tortugues condonen les bosses de plàstic amb el seu principal aliment, les meduses, i les caben ingerint per error.
Els humans hem fabricat una gran quantitat de plàstic que, en pes, equival ja a 1.000 milions d'elefants i el 85% de la brossa que s'acumula en l'oceà correspon a residus d'aquest material, la majoria d'un sol ús.
El plàstic no es descompon de manera natural o ho fa molt lentament, s'acumula gran velocitat. LA gran esperança és trobar aquells microorganismes que siguin capaços de digerir i assimilar, per tant desintegrar-lo.
Per acabar amb l'ús desmesurat del plàstic s'han d'aplicar les 3 R: Reduir, Reciclar i Reutilitzar.
Dijous 18 de novembre
Dijous 18 de novembre
Així ens afecta el canvi climàtic
Així ens afecta el canvi climàtic
Espanya es troba ja en un procés de canvi climàtic. Els fenòmens atmosfèrics són cada vegada més freqüents i intensos i durant els pròxims anys es preveu que es multipliquin si no es posa fre a l’escalfament global. De manera que, per a evidenciar aquests efectes, ens hem proposat recopilar imatges que els facin visibles, dades que els corroborin i testimoniatges de la comunitat científica que expliquin de primera mà els problemes i les seves repercussions.
Els escenaris de futur són preocupants, tant per les seves conseqüències en el medi ambient com en la societat. El canvi climàtic té un impacte, que anirà en augment, sobre la gran majoria dels sectors productius, com el turisme, l’agricultura i la producció d’aliments. A més a més, es notarà en el mercat immobiliari, la indústria o la generació d’electricitat, entre altres.
Tendim a pensar que el canvi climàtic és un problema llunyà, gairebé aliè, però no és així. Cal que en prenem consciència abans que sigui irreversible. Aquest és l’objectiu de la nostra anàlisi. Destacar-ne els efectes no per quedar-nos amb ells, ser catastrofistes i pensar que no s’hi pot fer res, sinó tot el contrari: per a dir una vegada més que sí que s’hi pot i aquí en tenim la solució.
Divendres 19 de novembre
Divendres 19 de novembre
Científiques il·lustrades
Científiques il·lustrades
El paper de les dones ha sigut important en la història de la ciència, però quantes dones científiques ens venen al cap, més enllà de Marie Curie? La dissenyadora i il·lustradora Rachel Ignotofsky s’ha proposat esmenar aquest buit general de coneixement al llibre Women in Science, on aplega la història i importància d’un munt de dones científiques pioneres com aquestes quatre.
Mae Jemison (Alabama, 1956), astronauta, educadora i doctora. La primera dona afroamericana a l’espai, directora del projecte 100 Year Starship, que vol portar la humanitat més enllà dels límits del sistema solar en els pròxims cent anys i fundadora de les empreses Jemison Group i BiosSentient, que treballen per adaptar tecnologies de la NASA per a aplicacions mèdiques.
Rosalind Franklin (Londres, 1920 – 1958), química i experta en cristal·lografia de raigs X. Descobridora de l’estructura en hèlix doble de l’ADN, investigadora pionera en l’estructura del virus del mosaic del tabac i de la pòlio i responsable de molts descobriments rellevants sobre l’estructura molecular de l’ADN, l’ARN, els virus, el carbó i el grafit.
Katia Krafft (França, 1942 – Japó, 1991), geòloga i vulcanòloga. Pionera de la fotografia de volcans, fundadora, amb el seu marit Maurice Krafft, de la seva pròpia fundació per a la vulcanologia. Les seves observacions sobre el comportament dels volcans s’han usat per desenvolupar procediments d’evacuació en cas d’erupció.
Maryam Mirzakhani (Iran, 1977- Califòrnia, 2017), matemàtica. Primera dona a guanyar la Medalla Fields, considerada la més alta distinció en el món de les matemàtiques, la seva investigació ha aportat una nova visió en la dinàmica de les superfícies abstractes i la geometria hiperbòlica.
Report abuse