Al cap d’uns dies, allà on el cavaller havia matat al drac, hi va néixer un roser de flors vermelles, com la sang del drac vençut.

Et sona? Aquestes són les últimes paraules de la llegenda de Sant Jordi. Amb elles volem obrir l’espai de la benvinguda setmanal. Tenim per davant 4 dies per celebrar el dia 23 d’abril, dia de Sant Jordi, el patró de Catalunya. Llegendes de dracs, petits relats d’amor o de desamor… Roses i llibres ens envoltaran aquests dies. El 23 d’abril la gent surt al carrer per celebrar el dia del llibre i de les roses i, per a molts, el dia de l’amor. I l’institut no és una excepció.

Volem animar-te des d’aquí a que aprofitis per participar al concurs literari de Sant Jordi. Encara ets a temps! Perquè al cap i a la fi a qui no li agrada guanyar? O participar? O somiar?

…per les terres de Montblanc hi vivia un Drac ferotge que tenia aterrida a tota la població de la comarca. Portava anys devorant persones i remats sencers de bestiar i ningú podia viure tranquil.

Així comença la llegenda i la nostra setmana.

UNA MICA D'HISTÒRIA…

Sant Jordi és el patró de Catalunya i en aquesta diada se celebra el dia de la Rosa i el Llibre, per a molts catalans, el dia dels enamorats.

Tots els carrers i places dels pobles i ciutats catalanes s’omplen de parades de llibres i roses.

Tot i que no és un dia de festa laboral, la gent envaeix els carrers per passejar i viure aquesta jornada tan tradicional.

La tradició de regalar roses prové de l’Edat Mitjana. Al palau de la Generalitat obsequiava amb una rosa a les dones que assistien a missa a la capella de Sant Jordi.

La rosa vermella, símbol de la passió, i l’espiga que l’acompanya, símbol de fertilitat, fa que sigui el millor obsequi per a l’enamorada, però actualment també es regala a altres éssers estimats. Per altra banda, el 23 d’abril és el Dia Mundial del Llibre.

Així doncs, a Catalunya, aquesta jornada esdevé el dia dels enamorats on els homes regalen una rosa a les seves parelles i les dones un llibre.

EL RAP DE SANT JORDI

“Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc”… Buf! La llegenda de Sant Jordi ens l’han explicada any rere any des de que som petits. I la història no canvia. O sí? I el conte no canvia... O sí? Perquè, us imagineu la llegenda de Sant Jordi cantada, amb música? Us imagineu roses i llibres rimant al so d’una cançó? D’un rap?

El rap és un estil de música que es caracteritza pel seu ritme monòton i per les seves lletres enganxoses. Els alumnes de primer estan creant el seu rap per entregar als III Jocs Florals. Divendres escoltarem les vostres composicions? Animeu-vos!

Estem al segle XXI i si les princeses no necessiten ser rescatades per cap príncep, perquè no podem cantar la llegenda de Sant Jordi en forma de rap?

Roses i llibres,

roses i llibres,

Tothom regala

a qui més s’estima.

Lletra: Neus Castañer

Música: Josep Flix. Veus: J. Flix i N. Castañer. Baix i guitarres: J. Flix.

L’escoltem?

Els alumnes d'Aula d'Acollida han creat dues històries alternatives de la llegenda de Sant Jordi. Esperem que gaudiu d'elles. Què us han semblat aquestes versions? Us han agradat? Teniu una història o un altre final alternatiu?

LA HISTÒRIA MAI EXPLICADA

S’explica que al poble de Mont Blanc hi havia un rei que va morir de forma molt misteriosa, però totes les persones del poble es van oblidar de l'assumpte quan van nomenar el nou rei. Tots estaven molt feliços amb la reina Alícia i la princesa Aurora. Elles eren unes persones molt amables i sempre intentaven estar pendents de tots. Eren tot el contrari al rei, ja que, segons deien els habitants, era molt rondinaire, avar i egoista.

Un dia, la reina va marxar del poble perquè es trobava una mica malalta i no podia parlar, per això va decidir visitar a una maga que vivia lluny. A ningú li va sorprendre que el rei no l'acompanyés, perquè era molt egoista amb els altres. Després d'uns dies, tots es van començar a preocupar perquè la reina no arribava, llavors li van fer una petició al rei perquè els seus cavallers l’anessin a buscar. Ell, amb una mica d'obligació, va enviar el seu més lleial i valent cavaller, Sant Jordi, i li va dir que si la trobava, no la portés de tornada al poble, ja que ella sabia tota la veritat. A canvi del seu silenci li va oferir la mà de la seva filla. Sant Jordi cortejava a Aurora, però el rei impedia la seva relació, per això va acceptar la seva proposta. Així va marxar del poble i a mig camí, es va trobar amb un drac molt gran. Sant Jordi va decidir avisar a tots el habitants del poble. Tots el van prendre per boig, però, igualment el rei va decretar estar preparats per si arribava el drac.

Després d'uns dies una persona es va adonar que el drac es dirigia cap el poble, va avisar a tots i van sortir amb torxes i espases per matar-lo. El rei i la princesa també van ser a la batalla, ja que el rei volia el cap del drac i els va dir que la persona que portés el cap del drac seria recompensada amb dues bosses plenes de monedes d'or. Tots intentaven matar-lo, però els que acabaven morts eren les persones.

En un moment, el drac es va acostar a la princesa, ella no li tenia por, de fet li portava pau la seva presència. En aquest moment, Sant Jordi va aprofitar i va matar al drac, travessant el seu coll amb la seva espasa, perquè pensava que volia fer mal a la princesa. De la ferida del drac va sortir una dona, molt bella amb roses vermelles en els seus cabells, va resultar que era la reina Alícia. Tot el poble es va disculpar amb ella per haver intentat matar-la, ella els va concedir el perdó i els hi va agrair ja que aquesta era l'única manera de trencar l'encanteri.

La seva filla molt confosa li va preguntar perquè deia això, de quin encanteri parlava. La reina els va explicar que el rei li va fer un encanteri, ja que s'havia assabentat per casualitat que el rei havia enverinat al seu germà, l'antic rei, per prendre-li el tro. Alícia volia revelar el secret del rei, encara que sabia que si ho feia la podrien matar, però va decidir sacrificar-se pel seu poble i ho va explicar tot. L'endemà es va adonar que no tenia veu, per això va marxar a buscar a la maga perquè li donés alguna cosa per a recuperar-la, però a mig camí es va desmaiar i en despertar era un drac. Tots es van enutjar amb el rei i li van treure el títol donant-li així el poder a la seva filla Aurora, la nova reina.

Des d'aquest dia tots commemoren la valenta acció de la reina Alícia amb roses.

Escrit i corregit per: Stephania, Eulalio, Celeste, Samuel, Brenda, Carla, Ámbar i Dylan.

EL DRAC ÉS BO

Fa molt de temps va existir un poble anomenat Montblanc, però aquest poble estava cercat per un drac que treia foc. Els habitants del poble temien el mal del drac i van decidir fer un sacrifici d'animals, però el drac no els matava i no se'ls menjava i en fer això el poble s'espantava més pensant que se'ls menjaria a tots.

Van decidir fer un sacrifici d'una persona del poble per veure si així acabaven amb la seva gana, i la primera persona que va ser escollida va ser la filla del rei. Encara que tot el poble l'estimava per la seva amabilitat, la gent tenia por que el drac els fes alguna cosa, però el que els vilatans no sabien, era que hi havia un encanteri al poble on cada persona d'una família especial es convertiria en un drac guardià per protegir el poble. La gent no sabia d'aquella història i creien que el drac era una maledicció dels seus avantpassats. El poble va decidir continuar amb el sacrifici de la filla del rei i encara que el rei estava sense paraules i amb el cor trencat de veure que la seva filla seria el sacrifici d'un drac, no va dir res i es va quedar en silenci, trist i amb el cap avall. La princesa sense saber què dir, després d'un moment va acceptar ser el sacrifici del drac.

Aquella família especial que deia l'encanteri, era la família del rei: el drac era en realitat el primogènit triat per ser el guardià del poble. La princesa no ho sabia, i en trobar-se davant del drac, ella intenta fer-lo enfadar perquè se la mengi, encara que ell no ho comprèn i creu que és un intent de suïcidi d'una noia jove que semblava molt noble i sincera. Així que en comptes de menjar-se-la, es queda quiet i cada cop més s'acostava a la noble filla del rei. Ella li va dir suplicant amb llàgrimes a les galtes que se la mengés com a sacrifici i que no fes mal al seu poble, però ell confós la mira directament als ulls i la princesa veu com és de bo i amable realment. Més calmada, s’apropa més al drac i ell li diu que és una persona atrapada per un encanteri de fa milers d'anys. Ella, sorpresa, li diu que quan era nena li havien explicat una història molt semblant i feliç va dir que sabia com trencar l'encanteri.

Ho va intentar de totes les maneres possibles però no va poder i decebuda es va lamentar per no poder ajudar-lo. Van passar la nit al bosc del poble i al matí següent, la filla del rei no va trobar el drac. Va començar a cridar sense control mentre caminava pel bosc, fins que es va trobar amb un jove sorprès que no sabia com dir-li que ell era el drac que estava buscant. Feliços els dos d'haver-se retrobat, tornen al poble amb una rosa entre les seves mans, el poble s'espanta en veure la princesa però ella els explica que el drac no va acceptar el sacrifici i que l'home que l'acompanyava era el drac que va passar dia i nit fent-la feliç.

Escrit i corregit per: Ahira, Luis, Isaac, Clariza, Julieta i Camila.