Embedded Files
El Poble Gitano fa quasi 600 anys que està present a la península ibèrica, i malgrat això segueix envoltat d'idees estereotipades, majoritàriament negatives. Aquesta setmana la dedicarem a parlar de la seva història, cultura i llengua amb l'objectiu de veure d'on surten alguns d'aquests estereotips i commemorar el Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra el proper 8 d'abril.
El Poble Gitano fa quasi 600 anys que està present a la península ibèrica, i malgrat això segueix envoltat d'idees estereotipades, majoritàriament negatives. Aquesta setmana la dedicarem a parlar de la seva història, cultura i llengua amb l'objectiu de veure d'on surten alguns d'aquests estereotips i commemorar el Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra el proper 8 d'abril.
Dilluns 28 març
Dilluns 28 març
Començarem la setmana amb una definició. La RAE descriu la paraula "gitano" així:
1. adj. Dicho de una persona: De un pueblo originario de la India, extendido por diversos países, que mantiene en gran parte un nomadismo y ha conservado rasgos físicos y culturales propios. U. t. c. s.
Fins aquí tot correcte, però si llegim l'accepció número 5, ens dona la paraula gitano com a sinònim de "trapacero". I què vol dir "trapacero"? Aquests nens i nenes ens ho expliquen molt bé:
Al món es calcula que viuen uns 20 milions de persones gitanes (també anomenats romanís). A Europa es calcula que són uns 12 milions. Són un col·lectiu amb una identitat pròpia, un origen comú i amb un patrimoni i valors culturals propis, tot i que també són un col·lectiu divers, heterogeni i amb grans diferències segons el territori on viuen (en la llengua, per exemple). A Espanya es calcula que 750000 persones formen part d'aquesta ètnia.
Ètnia o raça?
Actualment, la comunitat científica ha rebutjat l'existència de races quan parlem de persones. Biològicament només existeix una raça, la raça humana (I per això no és correcte dir "raça gitana" ni "raça africana" ni "raça europea" ni res per l'estil).
Ètnia, en canvi, fa referència a una comunitat humana amb uns trets socials, lingüístics i culturals comuns. Aquesta paraula seria molt més correcte per parlar de diferents grups humans, com és el cas del Poble Gitano.
Però espera! la definició del principi diu "originario de la índia"?? No s'han equivocat?? Doncs no, és correcte! Voleu saber-ne més?? A la benvinguda de demà us ho expliquem!
Dimarts 29 març
Dimarts 29 març
L'origen del poble gitano
Els estudiosos i les estudioses coincideixen en el fet que els gitanos procedeixen de l’Índia. Van sortir, ara fa mil anys, de la zona del Punjab, a l’Índia, de la riba del riu Indo o, potser, del riu Ganges. Els lingüistes van ser els qui en van descobrir la procedència, ja que la llengua que parlen els gitanos, la llengua romaní, és una llengua de la família de l’indoeuropeu i el seu vocabulari i la seva gramàtica estan estretament relacionats amb algunes de les llengües vives actuals de l’Índia, tals com l’hindí, el panjabi, el gujarati, el rajastaní i, especialment, el sadrí.
A partir de l’any 1415 es troben nombrosos documents que descriuen l’arribada i presència dels gitanos a tots els països d’Europa, que s’estenen ràpidament en grups d’entre 25 i 125 persones, liderades per caps que es fan anomenar comtes, ducs o voivodes i que tenen salconduits i cartes dels reis i emperadors.
Durant el segle XV, els gitanos gaudirien de privilegis i de bon tracte, ja que es movien com a peregrins, exceptuant els que, en passar per Moldàvia i Valàquia, eren empresonats i reduïts a esclaus.
Si voleu saber-ne més podeu consultar el Museu Virtual del Poble Gitano.
Demà veurem com va ser l'arribada del Poble Gitano a Espanya i quin va ser l'origen d'alguns dels estereotips discriminadors que perduren avui en dia al voltant d'aquesta comunitat.
Dimecres 30 març
Dimecres 30 març
L’ARRIBADA DEL POBLE GITANO A ESPANYA
Els gitanos arriben a Espanya una mica abans del casament dels Reis Catòlics, com a grups de peregrins que van a Santiago de Compostel.la i a altres llocs sants pels catòlics. El primer document sobre els gitanos a Espanya va ser un salconduit concedit pel rei Alfons V d’Aragó a D. Juan d’Egipte Menor, el 12 de gener de 1425.
Després de Don Juan d’Egipte Menor arriben altres comptes i ducs que, es calcula que anaven acompanyats per unes cent persones cadascú, fet que fa suposar que a Espanya no van arribar més de mil gitanos i gitanes. Tenien una gran mobilitat i provocaven gran expectació i astorament a la població per la seva forma de vestir i els seus comportaments. Eren molt ben rebuts per reis i nobles, que els donaven salconduits, donatius i menjar per a ells i per als seus animals, tal com era costum fer amb els peregrins.
Primer document sobre l’arribada dels gitanos a Espanya. Salconduit del Rei Alfons V a Juan de Egipte Menor. Data a Saragossa, el 12 de març de 1425. Arxiu de la corona d’Aragó
Com l’estimat i devot nostre D. Juan d’Egipte Menor, anant amb nostra llicència a diverses parts dels nostres regnes i terres, volem que aquell qui sigui ben tractat i acollit, perquè a vosaltres diem i manem expressament de ciència certa sota quedar immersos en la nostra ira i indignació que l’esmentat D. Juan d’Egipte i el qui amb ell anaren i l’acompanyaren deixeu anar, estar i passar per qualsevol ciutat, vila, lloc i altres parts de nostra contrada.
La pragmática de 1499
El diumenge 3 de març de 1499, el rei Don Fernando i la reina Doña Isabel, coneguts com a Reis Catòlics, van firmar a la vila de Madrid la primera pragmàtica antigitana. Deia així:
«Mandamos que desde el día que os fuere notificada (...) [dispondréis de] hasta sesenta días [para que] vosotros y cada uno de vos viváis por oficios conocidos (...) o tomades vivienda de señores a quien sirváis (...) y no andéis más juntos vagando por estos nuestros reinos como ahora lo hacéis o dentro de otros sesenta días (...) salgáis de nuestros reinos y no volváis a ellos de manera alguna so pena que si en ellos fuéredes hallados, o tomados sin oficio, o sin señores, o juntos, pasados los dichos días, que den a cada uno de vos cien azotes por la primera vez y le destierren perpetuamente de estos reinos y por la segunda vez que vos corten las orejas y estéis sesenta días en la cadena y tornéis a ser desterrados como dicho es y por la tercera vez que seáis cautivos de los que os tomaren por toda vuestra vida»
Domingo, 3 de marzo de 1499 Pragmàtica reial firmada per la reina Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, els Reis Catòlics
Com veieu, aquesta pragmàtica establia que en un termini de 60 dies, tots els gitanos i les gitanes del país havien de:
1) Buscar un ofici sota les ordres d’algú
2) Buscar una casa i deixar de ser nòmades
3) Havien d’abandonar la seva llengua, costums i tradicions (fins i tot la manera de vestir)
4) Havien de deixar de relacionar-se amb altres gitanos i gitanes (per tant, trencar amb les seves relacions familiars)
5) En resum abandonar la identitat i la vida gitana
Si no complien amb tot això, serien expulsats del país, i si seguien sense complir-ho podien ser convertits en esclaus, torturats, enviats a remar a les galeres (vaixells) o enviats a América. L’objectiu és, doncs l’expulsió o la desaparició del poble gitano. Després d’aquesta llei, en vindrien moltes d’altres iguals o pitjors. Per què va passar això?
Doncs perquè al ser una comunitat nòmada, no podien ser "controlats" ni se'ls podia demanar que paguessin impostos als nobles o reis per a viure a les seves terres. I és aquí on varen començar les idees de relacionar el Poble Gitano (que vivia segons les seves pròpies normes, en llibertat i moviment) a la delinqüència, als robatoris, a les activitats antisocials (estereotips que perduren avui en dia!)
Dijous 31 març
Dijous 31 març
Lluny de la imatge que estem acostumats en sèries i programes de televisió el Poble Gitano és molt més divers i heterogeni del que ens pensem. Sabíeu que el Poble Gitano ha fet importants aportacions a la llengua i a la cultura del nostre país. Avui en veurem algunes mostres!
Arrels de Gràcia i la rumba catalana
Arrels de Gràcia i la rumba catalana
Sabíeu que la comunitat gitana d'alguns barris de Barcelona parla català?
El caló català, com també els altres dialectes gitanos de la península Ibèrica, es troba en clar retrocés. Si voleu escoltar més rumba podeu buscar Sabor de Gràcia, Peret, el Gato Pérez o el "Pescailla"
Sóc, Sóc, Sóc Gitano Català
I tinc una cultura universal
També, diccionari i bandera
4 barres per senyera i una Rumba per enamorar
Carmen Amaya i el flamenc
Carmen Amaya i el flamenc
El flamenc és un gènere musical propi d'Espanya, sobretot d'Andalusia, que ha rebut molta influencia del poble gitano en la seva configuració. Està composat per el cant, les "palmes" i el ball.
Molts noms són famosos, com la Carmen Amaya, com tampoc us podeu perdre Camaron de la Isla i Paco de Lucía.
Divendres 1 d'abril
Divendres 1 d'abril
Primer de tot, Ramadà Mubarak a tots els i les alumnes del nostre centre que el celebren! Que tingueu un bon ramadà!
I seguim amb la benvinguda. Lluny de la imatge que estem acostumats en sèries i programes de televisió el Poble Gitano és molt més divers i heterogeni del que ens pensem. Avui veurem algunes persones que trenquen amb l'imaginari habitual (n'hi ha moltes més!)
Excessos al vestir, al gastar diners i al parlar. "Trapicheos", horterisme i vulgaritat. Aquests són els tòpics que exploten programes de telerealitat com Los Gipsy Kings, Mi gran boda gitana o Palabra de gitano. Amb la campanya #TelebasuraNoEsRealidad diverses generacions de gitanos responen al seu retrat televisiu.
A. "Sicus" Carbonell i Xavier Gaja dirigeixen el documental 'Gitanos catalans!', un film que vol trencar tòpics i donar a conèixer un poble arrelat a Catalunya des de fa 600 anys.
Alba Flores
Alba Flores
Actriu. “este racismo (antigitano) es algo estructural, muy enraizado en la cultura española desde hace siglos: lo feo, lo sucio, lo cutre se asocia con los gitanos”
Antón Fernández i Aquilino Jiménez
Antón Fernández i Aquilino Jiménez
Estudiants universitaris i investigadors "el poc que coneixen ve lligat a programes de televisió com els Gipsy Kings, que reflecteix encara menys el veritable dia a dia dels gitanos i les gitanes”,
Paula Heredia
Paula Heredia
Esportista. “Em sento molt orgullosa. Ajudo a que la gent entengui que a les gitanes d’avui dia no se’ns ha de mirar a totes de la mateixa manera. Per ser dones gitanes no se’ns ha de posar cap etiqueta”.
Report abuse