Si parlem de francophonie o, en català, francofonia, a què us sona?
Si no sabeu què és, us direm que la francofonia són, més que res, homes i dones que comparteixen una llengua comuna: el francès. Però atenció! si diem Francofonia, amb majúscula, fem referència a la dimensió política i a les institucions francòfones, és a dir, els països que d’alguna manera formen part d’aquesta comunitat de francòfons i a la OIF (Organisation Internacional de la Francophonie), una organització que s’encarrega de promoure la llengua francesa i la diversitat cultural i lingüística, valors democràtics i de drets humans, donar suport a l’educació i desenvolupar una certa cooperació econòmica entre els països membres d’aquesta organització.
Cada 20 de març, totes les persones francòfones celebren d’alguna manera la journée internationale de la Francophonie (dia internacional de la Francofonia) i des del centre volem fer un petit homenatge a la nostra manera, donant-li una mica més de visibilitat a aquest idioma tan bonic que compartim i que té més importància del que penseu!
Primer de tot, us proposem unes preguntes bàsiques per veure què sabeu de la importància del francès en el món. Penseu entre tots i totes les respostes a aquestes preguntes (ALUMNES DE FRANCÈS DE 4t, NO FEU SPOILER!):
Quants milions de francòfons hi ha en el món?
Quin lloc ocupa el francès en el ranking mundial?
Quin lloc ocupa en francès en el ranking mundial d’idiomes utilitzats a internet?
A quin territori es troba la major part de francòfons?
En quants (i quins) continents es parla el francès?
Sabeu en quin esdeveniment mundial el francès és llengua oficial?
Teniu resposta per totes les preguntes? Mireu aquesta infografia per veure si heu encertat!
Us ha sorprès aquesta informació? Sabieu que el francès era tan important?
Com vam veure ahir, el francès es parla a tot el món, però no a tot el món és una llengua oficial ni tothom la parla diariament com a primera llengua. Com ja sabem, la francofonia comprèn totes les persones que parlen francès, fins i tot, aquelles que han començat a aprendre’l fa poc. És per això que la OIF s’encarrega de fer un estudi cada 4 anys per actualitzar les seves dades i així establir 3 categories principals per organitzar els països segons el “tipus” de francòfons que hi ha o, millor dit, segons la presència que hi té l'idioma: francès com a llengua oficial, cooficial o d’aprenentatge.
Tranquils, no us farem un llistat de tots els països ni del paper que hi té el francès a cadascun d'ells, però per facilitar-vos una mica aquesta visió general, aquí teniu un mapa on hi trobareu el percentatge de parlants a cada país!
Sabieu que el francès es parlava en tots aquests països?
Ja veieu que saber idiomes ens pot fer arribar molt lluny!
Tant el castellà, com el català i el francès, són llengües romàniques. Això vol dir que tenen el mateix origen lingüístic (el llatí) i per tant tenen trets gramaticals en comú.
A part de la gramàtica, hi ha moltes paraules que s’han influenciat d’un idioma a l’altre i s’han anat adaptant en fonètica i significat al llarg de la història. En aquest sentit el català i el castellà han incorporat moltes paraules que s’utilitzen constantment però que en realitat provenen del francès. Són els anomenats “Galicismes”.
Ara us ensenyarem alguns d’aquests galicismes i així podreu veure que, sense saber-ho, tots parleu una mica de francès!
Amateur: L’utilitzem per referir-nos a persones que fan alguna activitat de forma no professional, per plaer i afició. En francès també s’utilitza en aquest sentit, però hi ha un significat més enllà: Amateur est celui qui aime, que vol dir “aquell que estima, que li agrada”. Bonic, eh?
Argot: És la llengua o paraules pròpies d’un grup social/professional concret que s’utilitzen per diferenciar-se dels altres.
Baguette: La traducció literal és “bastó petit/estret”, però l’utilitzem per parlar del pa… us imagineu per què?
Ballet: Ball clàssic, dansa clàssica.
Banal: Una cosa banal, és una cosa comú, trivial, sense importància…
Beige: Color marró molt clar.
Bombó: En francès “bonbon”, l’utilitzem per parlar de dolços en general. En català i castellà té un significat més acurat: xocolata!
Boutique: L'utilitzem per referir-nos a botigues de roba amb cert glamour o exclusivitat, però en francès vol dir, literalment, botiga. De fet s’utilitza per parlar de qualsevol botiga o petit comerç sense cap mena d’exclusivitat: supermercats, drogueries, botigues de petits electrodomèstics...
Carnet: Esteu pensant en un tros de paper/plàstic petit amb dades personals d'algun tipus, oi? Doncs en francès s’utilitza per referir-se a un quadernet molt petit, de butxaca, on apuntar coses importants com direccions o números de telèfon… això són dades personals, oi?
Xef: Quan parlem d’un xef, ens referim al cuiner o cuinera que mana en una cuina i dissenya els plats i els menús. En francès (chef) també, però té un altre significat: cap, líder, la persona que mana en un equip, grup, empresa… L’Eduard és el nostre chef!
Xofer: Del francès “chauffeur”, conductor de vehicles.
Clixé: Del francès cliché. Estereotip, tòpic, idea preconcebuda o molt repetida sobre qualsevol cosa o persona (que no té perquè ser certa).
Pensar que tots els francesos mengen crêpes a totes hores, és un clixé.
Complot: Una conspiració, una maquinació secreta per atemptar o acabar amb algú
Croissant (cruasán en castellà): En francès “croissant”. És el nom que rep la lluna creixent (croissant de lune), i és per aquesta forma, que agafa el nom el brioix mundialment conegut.
Debut: Quan un jugador debuta en un partit, vol dir que hi juga per primera vegada, que s’estrena. La paraula début en francès vol dir principi, començament.
Le début d’une histoire, és el principi d’una història i, de la mateixa manera, un jugador debuta amb un equip. Veieu la similitud de significats?
Dejavu: Qui no ha tingut mai un dejavu? És aquella sensació que tenim de ja haver viscut alguna situació que, en realitat, estem vivint per primera vegada. Perquè utilitzem aquesta paraula per definir aquesta sensació? Pels que sabeu francès és fàcil, només cal traduir:
Déjà, serveix per expressar alguna cosa que ja ha passat/acabat. Si diem en francés: j’ai déjà fait les devoirs, ho traduiríem per: Ja he fet els deures.
Vu, és una conjugació del verb voir, veure.
Si ajuntem les dues paraules, Déjà-vu vol dir literalment: ja vist. Alguna cosa que ja hem vist abans.
Foie-gras (fuagrás en castellà): El fuagrás és un paté fet, normalment, de fetge d’au o porc. D’on ve aquesta paraula? Doncs del francès “foie-gras” que literalment significa “fetge gras”. Per cert, la paraula “paté”, també prové del francès!
Gourmet: És una persona que sap apreciar la bona cuina i li agrada el bon menjar. Aquesta paraula té el seu origen en el francès antic “gromet”, que a la vegada deriva de l’anglès “grom”. Ja veieu que no dèiem mentides quan parlàvem de la influència entre les llengües al llarg de la història!
Jamón (castellà): Què és el pernil o “jamón” en castellà? Doncs ni més ni menys que la pota d’un animal, normalment de porc. Però, d’on prové aquesta paraula? Fàcil, del francès “jambon” que a la vegada, deriva de “jambe” que vol dir “cama”, “cuixa”.
Souvenir: Qui no ha anat de vacances algun cop i s’ha comprat un souvenir? Entenem aquesta paraula com un objecte que ens emportem com a record d’un viatge, i no va desencaminat amb el significat real de la paraula en francès, que vol dir “record”. La diferència està en que en francès l’utilitzem per tots els records que tenim, tant els tangibles com els intangibles: un record de la infància, un objecte que ens recorda a alguna persona, un record de les vacances, una olor que ens recorda un moment…
Tour: I parlant de vacances, algun cop heu fet un tour turístic? Seguir un recorregut per algun poble o ciutat per veure i descobrir coses del lloc… Doncs ve, en francès aquesta paraula significa “volta”. Faire un tour vol dir “donar una volta”. Trobeu la relació?
Xampinyó: En francès Champignon. Té el seu origen en el llatí campanolius, “que viu en el camp”. Però llavors, perquè no podem dir que prové del llatí? Doncs per la fonètica: La paraula “camp” en francès és “champ”, i si us fixeu, pronunciem “xampinyó/champiñón” i no pas “Campinyó/Campiñón”. És aquest so fricatiu el que li dona l'origen de la paraula al francès.
Xantatge: Aquesta paraula té un origen interessant. En francès es diu Chantage i prové de l’expressió Faire chanter, que vol dir “fer cantar”. Curiosament, aquesta expressió també l’utilitzem en català i castellà i tant l'expressió com la paraula en si, tenen un significat semblant: aconseguir alguna cosa (o que algú parli) a canvi de diners, favors o fins i tot, d'amenaces i extorsió.
Avui s'acaba la setmana de la francofonia. Per veure si heu estat atents i atentes aquests dies, aquí teniu un petit Kahoot amb 10 preguntes molt fàcils, però abans us volem presentar a Kids United:
Es tracta d'un grup de música de nens i nenes francòfones que entre 2015 i 2021 es van unir per colaborar amb UNICEF. És cert que hi ha grups, cantants i música més actual en francès (i que a més a més, em consta que escolteu diariament) però aquest grup, d'alguna manera, representa molt bé la francofonia, ja que tots els 6 components tenen orígens diferents:
Erza Muqoli, Kosovo
Carla George, França
Esteban Durand, Espanya
Gabriel Gros, nascut a Anglaterra, d'origen antillès i senegalès
Nilusi Nissanka, Sri Lanka
Gloria Palermo de Blasi, França
On écrit sur les murs le nom de ceux qu'on aime
Des messages pour les jours à venir
On écrit sur les murs à l 'encre de nos veines
On dessine tout ce que l'on voudrait dire
On écrit sur les murs la force de nos rêves
Nos espoirs en forme de graffiti
On écrit sur les murs pour que l'amour se lève
Un beau jour sur le monde endormi
Escrivim a les parets els nom dels que estimem,
missatges per els dies que vindran.
Escrivim a les parets amb la tinta de les nostres venes,
dibuixem tot allò que voldríem dir.
Escribim a les parets la força dels nostres somnis,
les nostres esperances en forma de graffiti.
Escribim a les parets perquè l'amor s'aixequi
un bonic dia sobre el món adormit.