Ens trobem amb tres creadors que articulen la dramatúrgia de les seves peces a partir d'imatges potents amb factura casolana. Aquesta textura low tech impregna els seus espectacles i s'estén als dispositius que creixen en complexitat i càrrega semàntica a mesura que entrem en les seves obres, on la pantalla pot esdevenir recurs escènic o font iconogràfica. L'espectador, a banda de mirar, sent que aquests artistes l'observen amb els ulls dels nostres temps.

Pausa 

Les persones que participen en aquesta taula es relacionen amb les dramatúrgies de la dansa des d'una funció o posició múltiple (performer-ballarina-dramaturga-coreògrafa-directora-escriptora); també des d'una certa infidelitat a disciplines o estils artístics acotats (viatgen entre dansa, teatre, cine, literatura o performance). Pensen les idees d'autoria i poètica, o els discursos de les dramatúrgies de la dansa, des d'un espai fructífer; al capdavall, ens suggereixen que indaguem en les sinergies, aparellaments o pol·linitzacions que s'observen —o se cerquen— en la convivència entre les danses i les dramatúrgies. I també (tot reconeixent el seu caràcter mutant i situacional), en els diàlegs, processos, metodologies, poètiques, estructures o escriptures confeccionades pel cos i per al cos. 

Pausa per dinar 

Plantegem una conversa a partir de les principals preguntes, motivacions i desitjos desencadenats al llarg de la formació en coreografia a l’Institut del Teatre. El pas per aquesta formació, i la pràctica que n’ha sorgit, ha servit per evidenciar que cada coreògrafa desenvolupa una mirada pròpia sobre la dramatúrgia de la dansa, des de la què desplega els seus processos creatius. En aquesta taula intentarem, a través del diàleg, detectar les constants en el treball de les ponents, i veure les coincidències i diferències que es donen en les seves pràctiques dramatúrgiques.

Pausa