[CAT]
Marta Momblant Ribas:
«Dramatúrgia de la dansa: transposició d’un concepte, en el tot de la Dramatúrgia escènica, en l’escena operística contemporània»
A partir de l’anàlisi d’una dramatúrgia escènica operística, els aspectes diferencials de la dramatúrgia de la dansa sobreeixien crucials. La convenció de la dramatúrgia escènica ha acabat depenent fins a tal punt de la de la dansa, que les llindes, a voltes, es difuminen. La singular escriptura d’aquesta darrera homogeneïtza gest, moviment i desplaçaments en solistes, cor, ballarins, figuració i tècnics en l’escena. Recíprocament, la transposició que es fa del text d’una didascàlia indicant una escena de dansa en el llibret i/o en la partitura per tal d’assolir la corporeïtat escènica conté, inherentment, tots els estigmes de la conceptualització que cohesionen la dramatúrgia escènica.
En fer confluir els eixos d’estudi, ineludibles en la nostra contemporaneïtat, que jo anomeno «Nova Producció de Nova Composició de Nova Dramatúrgia Textual —en estrena mundial—, del revisionisme d’un Mite Femení, d’antic Transgressor» s’ha analitzat la dramatúrgia escènica de L’enigma di Lea. L’anàlisi d’aquest muntatge, estrenat al Liceu, el 9 de febrer del 2019, de lideratge creatiu conformat per Benet Casablancas, Rafael Argullol i Carme Portaceli —amb Ferran Carvajal, Paco Azorín, Antonio Belart i Ignasi Camprodon—), s’ha abordat tenint en compte una perspectiva holística de gènere, de mirada en femení. En fer-ho, corroborarem fins a quin punt les dramatúrgies de la dansa es concatenen amb les escèniques.
L’anàlisi de les dramatúrgies silencioses i visuals responen a la inquietud de posar en valor la clau d’interpretació que ha de permetre’ns detectar la idiosincràsia social a què es destina el fet artístic. Conseqüentment, aquest emmirallament conté dades d’autoconeixement transversal: social, cultural, filosòfic i estètic. La dramatúrgia de la dansa dins el tot escènic hi juga un paper determinant.
Marta Momblant Ribas. Nascuda a Barcelona el 1969, és directora d’escena de teatre de text, gest i escena lírica, i dramaturga; com a autora la seva obra literària ha adoptat la forma de narrativa poètica dramatitzada” (Premis Guillem Nicolau 2009 i 2018). Des de l’any 1991 ha dirigit una quarantena de títols, clàssics i contemporanis, i d’aquests, obra aliena i obra pròpia —publicada i premiada. Destaquen, a Londres, 1995-2000, dos grans èxits al The Gate Theatre i al Southwarck Playhouse, i, a Barcelona, entre molts títols i produccions, al Liceu —Foyer—, dirigeix Remena Nena el 2004; també, en equip, el guió i direcció d’escenes de la pel·lícula documental Ana María Moix, o la passió per la paraula (TV3 i PlayFiction, 2015-2017).
La seva dramatúrgia escènica —significada en la mirada en femení—és el resultat del procés en què amalgama les tècniques de text Talking Heads amb el gest i el visual que rau de Le jeu lecoquià. En la seva creació escènica i literària han influït els viatges i les llargues estades tant en entorns rurals com metropolitans d’Europa, Llatinoamèrica, Àsia i, sobretot, de l’Índia. En aquests moments, té en procés a Barcelona diversos projectes de direcció escènica a partir d’aquest filó temàtic d’obra pròpia.
La seva formació de praxis de direcció escènica (meritoriatge) la consolidà a partir d’ajudanties al Liceu (1989-1994) i a ROH Covent Garden de Londres (Assistant of Staff Directors, 1995-1996); després, pel que fa a la formació de praxis d’escriptura, sobretot a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett (2014 i 2017). Les bases més teòriques les assolí en llicenciar-se per la UB en Història de l'Art (1995), amb un postgrau a la Middlesex University de Londres —Theatre Directing Course— (1995-1996). Actualment és doctoranda a la URV, en el programa d’Estudis Humanístics: Patrimoni Artístic, Cultural i Literari, i li ha estat concedida la Beca Càtedra Baixeres (2020-2023). Ha publicat en diverses revistes d’àmbit divulgatiu i científic teatral, en les quals destaquen: Entreacte, Episkenion, I Acto i Hispanic Research Journal.
Recentment, li ha estat atorgada una de les beques «Premis Barcelona 2020» per a la creació literària. Pel que fa a l’exercici pedagògic de les Arts Escèniques, el més recent és la tasca al CFGS Tècniques Actorals: dirigint els Tallers de Noves Dramatúrgies, i els Monogràfics de Dramatúrgia Textual a l’Aula de Teatre de Lleida; les Màster Classes realitzades a l’ESMUC de Creació Escènica Lírica; i, a l’Institut del Teatre ha realitzat incursions en l’organització de Conferències i Taules Rodones (Projecte Vaca, 2014, 2015 i 2016); així com realitzant el Disseny del Postgrau English on Stage.
És mare de tres fills, ara ja adolescents.
Marta Momblant Ribas. Nascuda a Barcelona el 1969, és directora d’escena de teatre de text, gest i escena lírica, i dramaturga; com a autora la seva obra literària ha adoptat la forma de «narrativa poètica dramatitzada» (Premis Guillem Nicolau 2009 i 2018). Des de l’any 1991 ha dirigit una quarantena de títols, clàssics i contemporanis, i d’aquests, obra aliena i obra pròpia —publicada i premiada. Destaquen, a Londres, 1995-2000, dos grans èxits al The Gate Theatre i al Southwark Playhouse, i, a Barcelona, entre molts títols i produccions, al Liceu —Foyer—, dirigeix Remena Nena el 2004; també, en equip, el guió i direcció d’escenes de la pel·lícula documental Ana María Moix, o la passió per la paraula (TV3 i PlayFiction, 2015-2017).
La seva dramatúrgia escènica —significada en la mirada en femení— és el resultat del procés en què amalgama les tècniques de text Talking Heads amb el gest i el visual que deriva de Le jeu lecoquià. En la seva creació escènica i literària han influït els viatges i les llargues estades tant en entorns rurals com metropolitans d’Europa, Llatinoamèrica, Àsia i, sobretot, de l’Índia. En aquests moments, té en procés a Barcelona diversos projectes de direcció escènica a partir d’aquest filó temàtic d’obra pròpia.
La seva formació de praxis de direcció escènica (meritoriatge) la consolidà a partir d’ajudanties al Liceu (1989-1994) i a ROH Covent Garden de Londres (Assistant to Staff Directors, 1995-1996); després, pel que fa a la formació de praxis d’escriptura, sobretot a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett (2014 i 2017). Les bases més teòriques les assolí en llicenciar-se per la Universitat de Barcelona en Història de l'Art (1995), amb un postgrau a la Middlesex University de Londres —Theatre Directing Course, 1995-1996). Actualment és doctoranda a la Universitat Rovira i Virgili, en el programa d’Estudis Humanístics: Patrimoni Artístic, Cultural i Literari, i li ha estat concedida la Beca Càtedra Baixeres (2020-2023). Ha publicat en diverses revistes d’àmbit divulgatiu i científic teatral, en les quals destaquen: Entreacte, Episkenion, I Acto i Hispanic Research Journal.
Recentment, li ha estat atorgada una de les beques «Premis Barcelona 2020» per a la creació literària. Pel que fa a l’exercici pedagògic de les arts escèniques, el més recent és la tasca al CFGS Tècniques Actorals: dirigint els Tallers de Noves Dramatúrgies, i els Monogràfics de Dramatúrgia Textual a l’Aula de Teatre de Lleida; les Màster Classes realitzades a l’ESMUC de Creació Escènica Lírica; i, a l’Institut del Teatre ha realitzat incursions en l’organització de Conferències i Taules Rodones (Projecte Vaca, 2014, 2015 i 2016); així com realitzat el Disseny del Postgrau English on Stage.
És mare de tres fills, ara ja adolescents.
[ESP]
Marta Momblant Ribas:
«Dramaturgia de la danza: transposición de un concepto, al todo de la Dramaturgia escénica, en la escena operística contemporánea»
A partir del análisis de una dramaturgia escénica operística, los aspectos diferenciales de la dramaturgia de la danza demuestran ser cruciales. La convención de la dramaturgia escénica ha terminado dependiendo hasta tal punto de la de la danza, que los límites, a veces, se difuminan. La singular escritura de esta última homogeneiza gesto, movimiento y desplazamientos en solistas, corazón, bailarines, figuración y técnicos en escena. Recíprocamente, la transposición que se hace del texto de una didascalia indicando una escena de danza en el libreto y/o en la partitura para alcanzar la corporeidad escénica contiene, inherentemente, todos los estigmas de la conceptualización que cohesionan la dramaturgia escénica.
Al hacer confluir los ejes de estudio, ineludibles en nuestra contemporaneidad, que yo llamo «Nueva Producción de Nueva Composición de Nueva Dramaturgia Textual -en estreno mundial-, del revisionismo de un Mito Femenino, de antiguo Transgresor», se ha analizado la dramaturgia escénica de L'enigma di Lea. El análisis de este montaje, estrenado en el Liceu, el 9 de febrero de 2019, de liderazgo creativo conformado por Benet Casablancas, Rafael Argullol y Carme Portaceli —con Ferran Carvajal, Paco Azorín, Antonio Belart e Ignasi Camprodon—, se ha abordado teniendo en cuenta una perspectiva holística de género, de mirada en femenino. Al hacerlo, corroboraremos hasta qué punto las dramaturgias de la danza se concatenan con las escénicas.
El análisis de las dramaturgias silenciosas y visuales responde a la inquietud de poner en valor la clave de interpretación que ha de permitirnos detectar la idiosincrasia social a la que se destina el hecho artístico. Consecuentemente, este reflejo contiene datos de autoconocimiento transversal: social, cultural, filosófico y estético. La dramaturgia de la danza dentro del todo escénico juega un papel determinante.
Marta Momblant Ribas. Nacida en Barcelona en 1969, es directora de escena de teatro de texto, gesto y escena lírica, y dramaturga; como autora su obra literaria ha adoptado la forma de «narrativa poética dramatizada» (Premios Guillem Nicolau 2009 y 2018). Desde 1991 ha dirigido una cuarentena de títulos, clásicos y contemporáneos, y de éstos, obra ajena y obra propia —publicada y premiada. Destacan, en Londres, 1995-2000, dos grandes éxitos en el The Gate Theatre y en el Southwark Playhouse, y, en Barcelona, entre muchos títulos y producciones, en el Liceu —Foyer—, dirige Remena Nena en el 2004; también, en equipo, el guión y dirección de escenas de la película documental Ana María Moix, o la passió per la paraula (TV3 y PlayFiction, 2015-2017).
Su dramaturgia escénica —significada en la mirada en femenino— es el resultado del proceso en el que amalgama las técnicas de texto Talking Heads con el gesto y el visual que deriva de Le jeu lecoquiano. En su creación escénica y literaria han influido los viajes y largas estancias tanto en entornos rurales como metropolitanos de Europa, Latinoamérica, Asia y, sobre todo, de la India. En estos momentos, tiene en proceso en Barcelona varios proyectos de dirección escénica a partir de este filón temático de obra propia.
Su formación de praxis de dirección escénica la consolidó a partir de ayudantías en el Liceu (1989-1994) y en ROH Covent Garden de Londres (Assistant to Staff Directors, 1995-1996); después, en cuanto a la formación de praxis de escritura, sobre todo en el Obrador Internacional de Dramaturgia de la Sala Beckett (2014 y 2017). Las bases más teóricas las consiguió al licenciarse por la Universidad de Barcelona en Historia del Arte (1995), con un posgrado en la Middlesex University de Londres — Theatre Directing Course, 1995-1996. Actualmente es doctoranda en la Universidad Rovira i Virgili, en el programa de Estudios Humanísticos: Patrimonio Artístico, Cultural y Literario, y le ha sido concedida la Beca Cátedra Baixeres (2020-2023). Ha publicado en diversas revistas de ámbito divulgativo y científico teatral, en las que destacan: Entreacte, Episkenion, I Acto e Hispanic Research Journal.
Recientemente le ha sido otorgada una de las becas «Premis Barcelona 2020» para la creación literaria. En cuanto al ejercicio pedagógico de las artes escénicas, lo más reciente es la labor en el CFGS Técnicas Actorales: dirigiendo los Talleres de Nuevas Dramaturgias, y los Monográficos de Dramaturgia Textual en el Aula de Teatro de Lleida; las Máster Clases realizadas en la ESMUC de Creación Escénica Lírica; y, en el Institut del Teatre ha realizado incursiones en la organización de Conferencias y Mesas Redondas (Proyecto Vaca, 2014, 2015 y 2016); así como realizado el Diseño del Postgrado English on Stage.
Es madre de tres hijos, ahora adolescentes.
[ENG]
Marta Momblant Ribas:
“Dance Dramaturgy: Transposition of a Concept, in the Overall Stage Dramaturgy, in the Contemporary Operatic Scene”
Based on the analysis of an operatic stage dramaturgy, the differential aspects of dance dramaturgy prove to be crucial. The convention of stage dramaturgy has in the end depended to such an extent on that of dance that the boundaries sometimes blur. The unique writing of dance homogenises gesture, movement and displacements in soloists, choir, dancers, extras and technicians on stage. Reciprocally, the transposition of the text of a stage direction about a dance scene in the libretto and/or the score to achieve the stage corporeity inherently contains all the stigmas of conceptualisation which lend cohesion to stage dramaturgy.
By making the lines of study ‒ indispensable in our contemporaneity ‒ converge, which I call “New Production of New Composition of New Text-Based Dramaturgy ‒ in world premiere ‒, of the revisionism of a Female Myth, previously Transgressor”, I have examined the stage dramaturgy of L’enigma di Lea. This production, premiered at El Liceu opera house on 9 February 2019, with creative leadership of Benet Casablancas, Rafael Argullol and Carme Portaceli ‒ with Ferran Carvajal, Paco Azorín, Antonio Belart and Ignasi Camprodon ‒, has been analysed bearing in mind the gender holistic perspective, with a feminine gaze. By doing so, we will corroborate how far dance dramaturgies are concatenated with theatre dramaturgies.
The analysis of the silent and visual dramaturgies responds to the concern with highlighting the element of interpretation that must enable us to detect the social idiosyncrasy at which the artistic event is aimed. Consequently, this mirroring contains data of cross-over self-knowledge: social, cultural, philosophical and aesthetic. Dance dramaturgy within the stage as a whole plays a determining role.
Marta Momblant Ribas. Born in Barcelona in 1969, she is a theatre-based, gesture and lyric stage director and a playwright; in her work as a playwright her literary production has taken the form of “dramatised poetic narrative” (Guillem Nicolau Award 2009 and 2018). Since 1991 she has directed around forty classical and contemporary plays and of these some were written by her and have been published and received awards. Notable among them are, in London, 1995-2000, two great successes at The Gate Theatre and the Southwark Playhouse, and, in Barcelona, among many other plays and productions, at El Liceu ‒ Foyer ‒, she directed Remena Nena in 2004; also, as a team, the script and scene direction of the documentary film Ana María Moix, o la passió per la paraula (TV3 and PlayFiction, 2015-17).
Her stage dramaturgy – characterised by a female approach – is the result of the process in which she combines the Talking Heads text techniques with the gesture and visual derived from Lecoq’s Le jeu. Her stage and literary creation has been influenced by the travels and long periods both in rural and metropolitan environments in Europe, Latin America, Asia and, above all, India. At present, she has several stage direction projects underway in Barcelona based on her own production.
She consolidated this stage direction praxis as an assistant at El Liceu (1989-94) and at the ROH Covent Garden in London (Assistant to Staff Directors, 1995-96); later, she expanded her writing praxis training, mainly at the Sala Beckett’s International Playwriting Workshop (2014 and 2017). She developed more theoretical bases when she graduated from the Universitat de Barcelona in Art History (1995), with a postgraduate at Middlesex University in London ‒ Theatre Directing Course, 1995-96. Currently she is a PhD candidate at the Universitat Rovira i Virgili (URV) in the Humanistic Studies programme Artistic, Cultural and Literary Heritage, and she has received the Beca Càtedra Baixeres grant (2020-23). She has published in several theatre journals, such as Entreacte, Episkenion, I Acto and Hispanic Research Journal.
Recently, she has been awarded one of the “Premis Barcelona 2020” scholarships for literary creation. As a professor in the field of the performing arts, the most recent is her work at the higher level training cycle in Acting Techniques, directing the New Dramaturgies Workshops, and the Monographic Courses of Text-Based Dramaturgy at the Aula de Teatre in Lleida; the masterclasses of Stage Lyric Creation at ESMUC; and, at the Institut del Teatre she has participated in organising lectures and roundtables (Projecte Vaca, 2014, 2015 and 2016); as well as in the design of the English on Stage postgraduate course.
She is the mother of three children, now adolescents.