El llenguatge escrit no s'aprèn espontàniament.

Els nens i les nenes aprenen a parlar per immersió en un univers oral, familiar. No es requereix cap sistema o mètode especial de ensenyament per aprendre a parlar, a menys que no hi hagi obstacles auditius o físics.No obstant, a llegir i a escriure no se n’aprèn espontàniament, ni per maduració només. Ningú ho fa sense que se li ensenyi amb intenció. Una de les funcions fonamentals de l’escola és, precisament, la d’alfabetitzar, de fer possible l’accés a la cultura escrita.

És a dir, el saber espontani infantil, encara que sigui sorprenent, no és suficient. En primer lloc, no tots els i les alumnes disposen de la mateixes idees prèvies en relació al llenguatge escrit. Aquestes idees van naixent de la reflexió sobre l’experiència. En moltes famílies no es llegeix, no s’escriu. Fins i tot a molts nens no se’ls explicat mai cap conte. Per això, la cultura escrita requereix una major informació de la que s’ofereix habitualment en moltes llars. Tot això, doncs, pot i ha d’aportar-ho l’escola.

Accedir al sistema alfabètic propi de la nostra escriptura exigeix ajuda. El nen va aprenent, va construint les pròpies hipòtesis sobre com funciona la llengua escrita, perquè els mestres, els propis companys, els pares i el mateix entorn, li proporcionen l’ajut necessari per trobar solucions als “problemes cognitius” que li representen la comprensió i l’elaboració dels textos.

La cultura escrita suposa una gran quantitat de conceptes i coneixements que són necessaris transmetre o oferir als alumnes per posar-los al seu abast. Perquè aquesta cultura lletrada no s’aprèn espontàniament.

Els nens i les nenes poden elaborar aproximacions sobre del que és l’escriptura i la lectura. No obstant, requereixen un ensenyament intencionat per l’aprenentatge de la llengua escrita per poder construir els significats culturals que es transmeten pel llenguatge i per desenvolupar-ne les capacitats comunicatives que necessita l’aplicació o l’ús funcional d’aquest llenguatge.

Aprendre a comunicar-se a través del llenguatge escrit demana una motivació especial i unes actituds positives que han de ser treballades i viscudes en un context engrescador, explícitament per això.

Ensenyar a escriure i llegir és una de les tasques més primordials de l’escola. Per això, aquesta escola ha d’estar disposada a acollir les idees pròpies i genuïnes que elaboren els alumnes en el seu procés d’aprenentatge i, a la vegada, a oferir i a aportar totes les vies imprescindibles per ajudar-los a construir els coneixements necessaris per a què aquest procés es vagi consolidant progressivament. I tot això... perquè a llegir i a escriure no se n’aprèn espontàniament.

Manel Miralles Teixidó

EAP del Baix Empordà

(fragment extret i adaptat de: MARUNY, Ll, MINISTRAL, M. MIRALLES, M: Escribir y Leer. Edelvives-MEC, 1995).