Llavors vaig veure qui era l’ombra, l’ ombra era el meu pare!
El meu pare, havia desaparegut de la meva vida fa molts anys, per això, vaig corre cap a ell i li vaig donar una enorme abraçada.
Abans de que la meva mare sàpigues el que havia vist, vaig tancar la porta i, sense dir res, vaig tornar cap a la meva habitació i me’n vaig anar a dormir.
Al dia següent la meva mare em va dir que si tornava a agafar aquella clau em castigaria molt severament:
- Tu ja saps que aquella porta és molt perillosa, no t’hi tornis a acostar, que podries fer-te mal.
Tot i així, a la nit següent vaig tornar a agafar la clau i vaig entrar per la porta, anava caminant per uns passadissos molt foscos, quan de sobte vaig sentir la veu d’ahir:
-Ricard....Ricard...Ricard...
Jo, vaig anar seguint la veu misteriosa fins trobar-me amb el meu pare; li vaig dir:
-Pare,diguem la veritat, eres tu el que m’estava cridant?
-Si, volia veure’t, que content estic de veure’t! Si que has crescut! Vols que t’expliqui perquè m’has trobat aquí o no?
-Es clar que si!-va dir-li amb veu emocionada el Ricard.
-Doncs tu explicaré tot des de el principi; jo estava a la guerra quan... La banda contraria va llençar una bala y em va donar al pit. Em va començar a sagnar molt i vaig anar a refugiar-me a una cova; allà em vaig desmaiar de la sang que havia perdut i, la veritat es que no hi ha gaire més història, em va aparèixer una llum molt clara quan m’havia despertat i quan vaig poder tornar a obrir els ulls, em vaig trobar aquí i em va semblar haver-te vist, per això t’estava cridant