Després de pensar com posarien en pràctica el pla van decidir que era l'hora de marxar, però com que no n'estaven gaire segurs van dividir el grup per si fallava alguna cosa. Arribant a la cova van veure com el germà, que havia estat raptat pels lladres, feia negocis amb la casa de la família per protegir la seva vida. Aleshores l'Aaron va pensar que s'havia passat i que per això li donaria una bona lliçó.
Per donar una lliçó al seu germà, l'Aaron va enviar una carta a la cova dient que no volia fer res pel seu germà, i que si el volien matar o alliberar doncs que l'avisessin que ho volia veure.
Els lladres van pensar que era millor alliberar el presoner ja que no era important per a ells si no hi havien de guanyar diners. El van alliberar sense avisar, però la meitat del grup el va agafar sense deixar cap pista. L'Aaron, ben amagat, va agafar uns cartutxos de TNT, els va tirar a la cova i va amenaçar als lladres de fer explotar la cova. Sense dubtar, els lladres es van posar a disposició de l'Aaron i gràcies a ell els familiars pobres de la família es van enriquir a costa del germà i dels lladres.
Quan el germà va veure que el lloro de sobre l'armari deia "ets pobre, ets pobre, ets pobre", va aprendre la lliçó i va haver de demanar diners en comptes de gerros com l'Aaron.