DESENLLAÇ 4

El caçador va anar a Ocelandia perquè tenia la intenció de capturar molts ocells. Volia aconseguir els més bonics, aquells amb el plomatge de més colors i també els més cantaires de tots. El seu objectiu era capturar-los per després vendre’ls a persones riques com a animals de companyia a molt bon preu.

Un matí, just quan brillaven els primers rajos de sol, el caçador preparà una trampa molt i molt gran. Aquesta era una gàbia de ferro gegant amb una petita porta oberta. El caçador la va amagar molt i molt bé utilitzant fulles, branques i cordes. Va omplir la gàbia de cucs, fruits, llavors i d’altres menjars que van fer venir a tots els ocells afamats volant. Quan tots i tots els ocells, que abans havien estat peixos, van entrar dins la gàbia de ferro el caçador malvat va tancar-la amb clau.

Tot feliç per la seva captura, va guardar-se la clau a la butxaca dels pantalons. Però, el que no sabia el caçador dolent és que els pantalons tenien un forat molt i molt gran a la butxaca per on caigué la clau de la gàbia a terra.

Llavors, tot content, va anar al seu campament a celebrar la seva captura amb un bon menjar i una llarga i còmoda becaina.

Quan es va fer de nit, i la lluna i els estels brillaven al cel, un grill petitó, que era molt amic dels ocells i que ho havia vist tot des de darrera d’un arbust, va decidir salvar els seus amics. Va buscar la clau que li va caure al caçador, la va introduir al pany i va obrir la enorme gàbia de ferro.

Just en el moment en que tots els ocells marxaven volant, el caçador es va despertar i va veure enrabiat com s’escapava tot el seu botí.

Els ocells estaven tant espantats pel que els hi havia passat que van decidir tornar a convertir-se en peixos i viure feliços al mar com ja havien fet tant de temps enrere.