LA PORTA MISTERIOSA
Sempre he tingut curiositat per saber què hi havia a la porta del costat de casa meva.
- Ah, per cert... per si no ho sabíeu, em dic Dídac!
La meva mare mai no m’ha volgut dir què hi havia en aquella petita sala que per mi és un lloc desconegut.
La porta de la que us parlo té un pany que té la mida d’una clau minúscula que ella sempre portava penjada al coll, i jo sospitava que devia ser d’allà. No se la descuidava mai!
El meu interès era tan gran, que vaig decidir apropiar-me de la misteriosa clau com fos...
Així és que un dia, vaig esperar a que es fes de nit i la mare s’anés a dutxar, que era el moment en que es treia la clau, i la vaig agafar!
Estava tan emocionat, que tremolava i tot!
Me la vaig posar a la butxaca i...
Quan era negra nit i tothom dormia, vaig adreçar-me a la misteriosa porta.
Vaig posar la clau al pany i... encaixava perfectament! La vaig obrir lentament i, només posar-hi un peu a dins de la cambra, unes veus molt estranyes em xiuxiuejaven...
- Ricard, Ricard, Ricard...
Jo vaig mirar al meu voltant, tot espantat i, una ombra que va sorgir de l’interior de la foscor em va preguntar:
- Saps qui sóc?
Estava tan impactat que no vaig sentir les passes ràpides de la mare que s’acostava veloçment.
Em va apartar del llindar de la portar i va encendre el llum.
Llavors, vaig veure qui era l’ombra...
Dídac Canal, Ricard Camps, Joana Roura (6è de Primària)