INTRODUCCIÓ 14

LA PEDRA MÀGICA

Era estiu molt calorós , la Marta i en Miquel, dos germans bessons, van anar a passar les vacances al Montseny.

La Marta era una nena alta, rossa, els ulls els tenia de color blau i era molt xerrameca, mai callava, ni tan sols a sota de l’aigua; ah! i li agradava molt anar a la platja. En canvi en Miquel era més tranquil, tenia els ulls negres com el carbó i no era tan alt com la seva germana però era molt valent. A en Miquel li agradava molt la natura i es passava el dia al bosc observant els animals.

Aquell estiu feia molta calor i els pares d’en Miquel i la Marta els deixaven sortir al vespre a jugar pels prats.

Una nit d’estiu, els dos germans van anar al prat que tenien davant de casa i es van estirar a la gespa, allà es veien molt bé els estels.

Als dos germans els feia molta il·lusió que passés un estel especial, diferent dels altres. Els hi havien explicat que cada cent anys en passava un que portava molta cua.

Tot d’una van veure una llum molt resplendent i van sentir un soroll fortíssim que els va espantar. Ben a prop de casa seva van veure com una pedra foguera, diferent de les altres que tenia uns colors molt vius.

No sabien si tocar-la però en Miquel que era tan valent i eixerit, va decidir agafar-la; estava freda per una banda i calenta per l’altra banda; tenia ple de pols pel damunt i era ben estranya. Aleshores la van netejar i de cop i volta, van sortir tots els colors que tenia.

Els dos germans van decidir ensenyar la pedra al seu pare i preguntar-li si coneixia alguna altra pedra com aquella que havia caigut del cel. El pare era un home molt llest que sempre estava llegint llibres sobre l’univers. Es va sorprendre molt en veure aquella pedra i se la va mirar i remirar, la va olorar, la va tocar i va decidir que no era una pedra qualsevol, que era una pedra màgica.

- Per què creus que és màgica? –li van preguntar la Marta i en Miquel.

- Doncs perquè mireu: té quatre puntes, una de color blau , que està freda gelada; l’altra és de color marró que està humida i tèbia; l’altra és de color groc i està calentona i l’altra punta és de color vermell i està molt calenta i roent i sembla la bola del futur.

- Pare- va dir la Marta- Això no deu voler dir que és la pedra de les quatre estacions?

- És un tresor! – va dir en Miquel- perquè no ens la guardem?

Aleshores es van quedar pensant i van decidir guardar-la en una caixa

fins que un dia...

Classe de 4t Bromistes xerrameques. E. M. Reina Violant