En aquell precís moment va entrar la mare i va obrir els llums.
- Per què estàs un altre cop aquí ?
- Que et vaig dir?
- Va dir la mare-
- Mare, tenia molta curiositat i a més algú em cridava!
- Va dir el nen-
-Escolta’m aquí no hi ha ningú, és la teva imaginació.
- Va repetir la mare amb una veu suau-
- I per què no em deixaves entrar en aquesta habitació ?
- Preguntar el nen-
-Perquè es perillós.
-Va dir la mare amb una veu més contundent-
-I per què es perillós?
-Tornar a preguntar el nen-
-Perquè es un pis abandonat, hi ha molt perills i et podries fer mal.
- Va contestar la mare-
-Però jo he sentit veus i he parlat amb el pare!!
- Va dir el nen tot mirant els ulls de la mare-
La mare amb una veu molt dolça li va respondre.
-El pare va morir en la guerra quan eres petit. Tot això és producte de la teva imaginació.
Després de l’explicació de la mare tots dos van sortit i mai van tornar a parlar del que havia passat, però ell mai oblidaria la petita aventura que va li passar darrera la porta tancada.
Alumnat de 6è de l’Escola Mas Casanovas