NUCLI 12

Va seguir observant la gent del poblat que es movia d’una manera estranya. Movien el seu cos d’un costat a l’altre saltant i fent uns sons estranys amb els peus. Tocaven una mena de caixa rodona amb pals i se’ls veia feliços. Va sentir el desig d’apropar-se i imitar-los, però va tenir por d’espantar-los i va seguir amagat.

Aquella nit no podia dormir, tenia mal de panxa, pensava que no tenia amics i que l’endemà havia de fer alguna cosa per canviar la seva vida.

Al dia següent Dents de Sabre va decidir apropar-se al poblat i tots van començar a cridar espantats i volien fugir, però un dels nens que era molt solitari perquè no tenia amics es va acostar i li va donar la mà amb el desig de que fos el seu amic.

3r Primària Escola Bernat de Riudemeia