DESENLLAÇ 10

En Jordi Grau, un ajudant i el nen van anar a parar dins el temple.

- Quina meravella! – deia l’ajudant mirant a una i altra banda.

- Quants tresors! – deia en Jordi.

- Ei, mireu! Què és això? – va preguntar el nen.

En aquell moment, un xiscle esgarrifós els va posar els pèls de punta. Es van girar i... no es podien creure el que veien: la mòmia era allà.

Es van fregar els ulls i... sí, era ella, la mòmia boja!

Tots tremolaven de por mentre la mòmia els anava acorralant contra la paret. Quan gairebé els tocava... es van sentir unes rialles que venien del darrere d’unes columnes gegants.

- ah, ah, ah, ah.

No paraven. Eren tan fortes que feien tremolar tot el temple.

De sobte, el nen va dir:

- Marina? Ets tu?

I sí, era ella, la Marina, que amb tots els altres havien preparat una “brometa”. Tots van riure més que abans, menys els tres espantats, que van trigar una bona estona en recuperar-se.

A Egipte ja passen aquestes coses...