DESENLLAÇ 7

Aquell mateix dia, l’àguila Flora, el tigre Llamp, el dofí Àlex i l’unicorn Blanca van fer una assemblea per decidir el viatge que realitzarien tots plegats. Van estar debatent durant vàries hores què podien fer per tal de solucionar els problemes que estaven succeint als quatre regnes.

El dia següent, ben d’hora, van quedar en un punt intermig entre els quatre regnes, anomenat el Regne Especial. Un cop aquí, amb moltes ganes de salvar el seu petit espai de vida, van començar a caminar per tal d’arribar al País de les Solucions.

Quan portaven hora i mitja caminant amb molta set i cansament, van arribar a la primera porta. Aquella que obriria el camí a les següents portes, per tal de completar el viatge final.

La porta era gegant, de color negre envellit i un pany amb un forat per on entraria una gran clau. Aquella clau l’havien de trobar mitjançant una endevinalla. Al costat de la porta hi havia una dona gran que duia una faldilla llarga amb flors de colors i una camisa blava. Els seus cabells eren de color ros i canós. Aquesta senyora gran, es deia Bethany i parlava anglès, però això no va suposar cap problema perquè els protagonistes d’aquesta història parlaven tots els idiomes del món. Així que tots cinc es van poder comunicar molt bé.

Per aconseguir passar la primera prova van haver d’encertar la resposta a l’endevinalla.

La senyora gran va dir: - Si vosaltres sou jo i jo sóc vosaltres, qui és més llest de tots?

Els quatre protagonistes van estar rumiant una bona estona fins que tots junts van respondre: - Tots per igual, perquè si tu ets nosaltres i nosaltres som tu, aleshores tots som igual de llestos!

- L’enhorabona! Heu aconseguit la clau que obrirà la porta.

La clau la trobareu a sota de la pedra que hi ha al costat del meu peu.

El tigre es va apropar, va aixecar la pedra i va agafar la clau d’or.

En obrir la porta es van trobar un bosc molt bonic i, de lluny, es veia una cova gran de color marronós amb betes blanques. Els protagonistes, l’Àlex, la Blanca, la Flora i el Llamp es van apropar cap a la cova ja que hi veien una lluïssor que els va cridar l’atenció. Es van apropar i a l’entrada van observar un botó de color blau com el cel i van pensar que potser aquell botó era una trampa, però també van rumiar i van arribar a la conclusió que potser aquell botó obria la porta del món de les solucions.

Finalment, tots alhora i amb una mica de por, van prémer el botó.

De sobte, va començar a sortir aigua per tots costats i es va formar un gran remolí d’aigua que se’ls va endur per un túnel, pel País de la Tristor, pel País dels Arbres, pel País de la Felicitat, pel País de l’Esperança, de la Por i, de tots ells, van veure i sentir imatges i sensacions diferents, mentre anaven cridant i nedant com podien per no ofegar-se.

Al final del túnel, van desembocar al mar, on els esperava una tortuga gegant que els hi var: - Voleu que us porti al País de les Solucions? Tots molt contents van respondre: - Sí, si us plau!

Aleshores, van pujar a la tortuga i després d’unes dues hores, van arribar finalment al País de les Solucions.

Era un lloc molt bonic on la gent era molt amable ja que s’ajudaven entre ells, complien les normes, no cridaven, no hi havia motors de benzina, tot era elèctric i solar, tot era ecològic, tenien cura del seu país i dels seus habitants, animals i vegetació...

Tots quatre van quedar meravellats i sorpresos del bon ambient del país i de la increïble tranquil·litat i natura de la que podien gaudir.

El representant del país de les Solucions, en Gabriel, molt cordialment els va rebre a casa seva i els hi va oferir un pastís deliciós acompanyat d’unes infusions de collita pròpia.

I tots quatre va donar la seva opinió sobre el que passava al seu país i els problemes que s’estaven trobant...

Després de rumiar una estona, els hi va dir: Podeu quedar-vos el temps que necessiteu i agafar les idees que creieu més correctes per portar-les al vostre país i així solucionar els vostres problemes.

I així ho van fer es van quedar tres setmanes on van poder gaudir de les bones accions que hi havia en aquell país tan meravellós!!!

I van aprendre les següents accions: tenir serveis de neteja perquè tot estigui net i llençar les escombraries als contenidors de reciclatge, tenir en compte a la gent gran ajudant-los a creuar el carrer, repartint les riqueses entre tots els habitants del poble, donar als infant recursos i una escola per tothom i escolaritzacions compartides amb altres nens i nenes.

Tots els habitants es donaven afecte, i s’escoltaven els uns al altres tenint en compte l’opinió de tothom i es convidaven a casa els uns dels altres per jugar al parxís, l’oca, l’escac i també a dinar o sopars de veïns.

Quan els protaginstes del conte: el dofí Àlex, l’unicorn blanca, l’àguila Flora, el tigre Llamp van aprendre tot el que havien d’aprendre sobre el país de les solucions van decidir tornar al seu país per arreglar els problemes que tenien.

A l’endemà ben d’hora es van acomiadar d’en Gabriel i de la gent poble i van tornar a casa seva per un camí molt bonic amb flors, arbres, animalets,i tots quatre anaven contents i pensant com en arribar farien que el país dels quatre regnes tornés a ser com era.

Quan van arribar van posar en marxa les solucions apreses i li van comunicar a la resta d’habitants dels regnes. De mica en mica tots els problemes es van anar solucionant i el regne de l'aigua, cada cop es trobava més net, més transparent i bonic amb peixos nedant. El regne de la terra ja no tenia guerres perquè tots s’escoltaven i manaven entre tots i es triava per l’elecció de tots un o una representant. El paisatge tornava a ser més fresc i més vegetació. Al regne de l'aire ja era possible respirar perquè ja no hi havia cotxes amb benzina i tot era més ecològic la qualitat de l'aire havia canviat era neta i pura.

I finalment el regne de la fantasia tenia imaginació s’havia recuperat a partir d’un arc de Sant Martí del qual anava caient imaginació i tothom anava agafant fantasia i això produïa que tinguessin somnis impressionants que després s’ho explicaven els uns amb els altres!

Els quatre regnes s’havien recuperat i tot tornava a ser com sempre, millor que mai, perquè tothom vivia en harmonia.

I conte contat ja s’ha acabat!!

2n Font d’en Fargas.