Abans d’arribar a la primera porta troba un grup de lluitadors protegint-la. Però ell mai es rendeix, així que agafa l’espasa que porta i lluita amb valentia. L’últim lluitador que queda és molt bo lluitant, però tot i així li clava l’espasa. Li pren la clau que li penja del coll i obra la primera porta.
Abans d’arribar a la segona porta apareix un laberint amb tres entrades. El camí de l’esquerre era fosc, i si passava el mossegaven els animals estranys que vivien a la cova del fons. En apropar-se al camí de la dreta va veure un clar de llum que el marejava i li arrencava la pell. I per últim el camí del mig era ple de trampes amagades. En Max va escollir el central que era ple de parets i roques altíssimes. Les va poder escalar perquè el seu avi li havia ensenyat. Al fons va trobar una clau a dins d’una urna de cristall. La va trencar i la va agafar. Amb la clau a la mà va començar a buscar la porta. Com no la trobava va escalar una de les parets pensant que darrera estaria la porta, però de sobte es va trencar un tros de pedra que va fer obrir el mur creuant així la segona porta.
Un cop allà, es va sorprendre amb el que hi havia dins. Va veure una gran esfera il·luminada pel regne de la fantasia, i es va ficar a dins. Hi havia la part solejada i la part fosca. La solejada estava plena de mags. A la fosca només es veien uns ulls vermells d’un drac que venia de tant en tant. Va caminar cap a la solejada i els mags simpàtics li van obrir la tercera porta.
Abans d’arribar a la següent porta en Max es va topar amb un lluitador de sumo. Llavors el lluitador li va fer una mirada violenta, però de cop i volta va perdre l’equilibri i va caure. Era tan gras que no es va poder aixecar. En Max va travessar després la quarta porta.
A continuació va veure un passadís amb trampes perillosíssimes. En Max va fer una passa i la porta es va tancar al seu darrera. Després de molts nervis i suor, en Max va aconseguir esquivar-les totes. A continuació va trobar una paret sense sortida, i veu un botó llest per prémer. Però en Max no es va deixar enganyar i va llençar una pedra al botó, llavors, on va caure la pedra, es va obrir el terra i la pedra va caure a un mar de lava. Però la cosa no va acabar allà. Després es va obrir la paret i en Max va exclamar: -I ara què! De seguida va aparèixer la cinquena porta. Aquella porta no necessitava clau, era d’obre i tanca.
Ara el camí es dividia en dos, un cap a una cova per perdre’s i l’altre anava directament a la sisena porta. En Max va agafar el camí directe a la zona 6, per dir-ho d’alguna manera.
Abans d’arribar a la setena porta va trobar una casa molt gran, llavors va voler entrar per veure si algú li podia donar menjar. Quan va entrar a la casa, va aparèixer un gos. El gos li va indicar la sortida de la casa, la setena porta, que era una finestra que estava a l’àtic. Llavors el gos i en Max es van llençar. En Max, en picar a terra, la carta li va caure, llavors la va recollir, i quan la va llegir se ‘n va adonar que aquella no era la lletra del seu germà preferit.
Abans d’arribar a la vuitena porta, va aparèixer un passadís molt llarg i de sobte en Jordan va trobar un bagul. En Max no va dubtar i la va obrir. A dins hi havia una espasa d’or molt bonica. La va agafar per si desprès la necessitava. Després d’una estona van aparèixer unes aranyes que tenien els ulls grisos. En Max Jordan va trepitjar-les i es van morir. Però el nen no trobava la clau de la porta. Aleshores es va mirar a un mirall i va veure que a dins estava la clau. Però no sabia com treure-la. Llavors, misteriosament, el nen de dins del mirall li va donar la clau per obrir la vuitena porta.
Abans d’arribar a la novena porta, va sortir un drac que va començar a llençar foc i a parlar. En Jordan primer es va espantar molt, però com era valent i no es rendia mai, va lluitar fins que els dos van esgotar les forces. Llavors van parlar i parlar fins que van acabar les paraules. Van fer-se amics i van anar cap a la novena porta. El drac es va treure la clau que portava penjada a la seva orella i la va obrir.
Abans d’arribar a la desena porta van aparèixer molts follets, però els follets en veure el drac van tenir por i van marxar en filera. Llavors el drac i en Jordan van començar a buscar la clau. Seguint les petjades que havien deixat els follets van arribar a un pla i entre les plantes van veure una gerra màgica. La van fregar. Va aparèixer una fadeta que els hi va dir que podien demanar un desig. En Max, com ja no recordava per quina porta anava, no va dubtar ni un moment. Li va demanar anar directament al sopar boníssim que el seu germà li havia organitzat.