El Dents de Sabre, al principi, desconfiava una mica però després es va adonar que aquell nen no tenia intenció de fer-li mal i que volia ser amic d’ell.
Llavors li va donar la seva pota. El nen va estar molt content de tenir un amic tan especial.
Tots dos junts es van dirigir cap al poblat.
La gent, en veure’ls arribar, sorpresos, van començar a sortir poc a poc de les seves cavernes.
El nen els va dir:
- No tingueu por, Dents de Sabre no us farà mal! Li agradaria formar part del nostre poblat.
Quan en Pell Blanca ho va sentir no s’ho podia creure!
Tots es van anar acostant per a tocar-lo i van acceptar que es quedés a viure amb ells.
A partir d’aquell dia, en Pell Blanca era molt feliç de tenir el seu animal preferit tan a prop.
I, per a celebrar-ho, li van fer una gran festa de benvinguda, saltant i ballant.
I en aquell poblat, tan si ha existit, com si no ha existit, de cop, s’ha fet de nit.
3r Montjuïc
Escola Mare Nostrum