NUCLI

Tothom li deia el Valent, perquè sempre ajudava els altres i mai tenia por.

Un dia va sortir a passejar amb el seu pare i van anar al riu perquè el petit pogués jugar amb l’aigua. De seguida el Valent, que no tenia por, es va ficar a l’aigua.

Com havia plogut molt el riu portava molta aigua i el corrent, que era molt fort, va arrossegar el Valent mentre el seu pare el cridava.

El cavallet es va allunyar riu avall.

Quan el Valent va aconseguir sortir del riu, es va trobar tot sol en un lloc desconegut; però no va perdre la calma: no tenia por.

De cop i volta, va veure entre les fulles uns ulls penetrants que l’observaven; eren els d’un llop que es va posar a udolar per cridar els companys de la manada.

De seguida el Valent es va veure envoltat per vuit llops que li ensenyaven les dents i estaven disposats a atacar-lo. El petit cavall, que estava acostumat a les curses, va començar a córrer amb totes les seves forces mentre els llops van començar a perseguir-lo.

En Valent va córrer i córrer sense mirar enrere i quan ja estava molt cansat, va veure que havia pogut escapar dels llops; però ara estava sol i perdut en un lloc desconegut.

Què podia fer?

Va pensar que si pujava dalt de la muntanya podria veure millor el territori i descobrir com poder tornar a casa seva.