DESENLLAÇ

En Snoquin en escoltar aquella veu es va quedar petrificat, coneixia aquella veu, era la de la fada Alegria, la seva amiga.

- Què fas aquí fada?

- Escolta Snoquin, jo no sóc vella només tinc dos mil tres-cents quaranta-cinc

anys, va respondre furiosa.

- No t’enfadis, tu saps que jo t’estimo molt.

- Ja ho sé, és per això que he vingut a ajudar-te. Pensa’t molt bé els tres desitjos.

Pensant, pensant .......... Quins desitjos podria demanar? Va arribar a la conclusió que , primer li demanaria que amb un dels seus cabells rossos com l’or, pogués teixir una xarxa . El segon una clau per poder obrir el calabós i el tercer no tenir por del color verd.

- D’acord! va dir Alegria, va agafar la seva pinta màgica i es va començar a pentinar. Segons ho anava fent , la xarxa s’anava teixint.

La xarxa que va rebre en Snoquin era immensa com el cel , groga com el sol i lluent com l’or.

Una clau de plata, que l’obriria totes les portes, ja que era màgica, i per últim unes paraules màgiques que al dir-les canviaria el color verd pel color blau.

A la nit el Snoquin, va anar al calabós va dir les paraules màgiques , i el drac es va convertir en un drac de color blau.

Amb la clau, va obrir la cel·la i li va llençar la xarxa d’or per sobre.

El Drac es va despertar de sobte i al veure al vampir li va dir :

- Si us plau treu-me aquesta xarxa de sobre! Jo no he fet res de dolent! sóc un drac bo!

- Aleshores per què estàs al calabós tancat?

- Perque fa cent anys el rei que vivia en aquest castell, es va enfadar amb mi i em va tancar. Poc després, ell va morir, el castell va ser abandonat i des d’aleshores ningú ha vingut per aquí.

- Per què et va castigar el Rei?

- Jo, em vaig menjar les seves ovelles, sense permís. Em vaig penedi,r i ja fa molt que sóc vegetarià.

- D’acord ! et trauré la xarxa!.

Però, com era una xarxa màgica, no va poder i va cridar de nou a la seva amiga , la fada Alegria.

Alegria, de nou amb un encanteri , va fer desaparèixer la xarxa,

Tots tres van decidir viure al castell, es van fer molt amics i d’aquesta aventura els tres van aprendre una lliçó:

En Snokin que no s’ha de tenir por dels dracs , sense conèixer-los .

El Drac Verd que no es poden agafar les coses sense permís.

I la fada Alegria que tenia molts anys, i no s’havia d’enfadar.

I amb un vampir, una fada i drac, aquest conte s’ha acabat

CEIP Mare Nostrum Tercer Tibidabo