INTRODUCCIÓ

EL CAS DE .....................................

Hola, em dic Sara i tinc deu anys. Visc en un poble de muntanya ni gran ni petit, i com molts altres nens i nenes tinc la meva colla. Ens diem la Colla dels Detectius Tafaners, perquè els que ens agrada més es trobar coses desaparegudes i posar el nas en tot allò que no ens demanen.

Els avis del poble ens diuen que som molt cridaners i trapelles, però en el fons ens estimen perquè sovint els ajudem a trobar les coses que perden.

Som sis a la colla: tres nenes i tres nens; l’Adrià, l’Anna, en Daniel,la Laia i en Marc, i tot i que tenim caràcters molt diferents, ens entenem força bé i ens ajudem sempre. De tota la colla amb qui m’hi entenc millor, és amb l’Adrià i l’Anna.

L’Adrià és baixet i astut com una guineu. Li agrada molt llegir sobretot llibres d’aventures. No li agrada la platja, perquè això de mullar-se...., ni el bàsquet perquè sempre li cauen les pilotes al cap. És el que ens treu les castanyes del foc i amb el seu enginy se les empesca totes per resoldre els casos més misteriosos, com aquell dia que va descobrir qui havia menjat el pastís que havia fet l’àvia Cisqueta, per a l’aniversari del seu marit. Va anar de poc que no se les carrega el Daniel!

L’Anna no és ni alta ni baixa. És pèl-roja i té unes quantes pigues a les galtes i uns ulls verd oliva. Sempre porta dues trenes i per fer gimnàstica una cua. És molt presumida i sovint arriba tard a tot arreu, perquè es passa la santa vida pentinant-se. Però li perdono el que sempre l’hagi d’esperar perquè li agrada molt l’esport, i sobretot és molt bona amiga: SAP GUARDAR MOLT BÉ ELS SECRETS!

En Daniel és el més alt de la colla i el més grassonet. A tota hora està ressegant : ara una gominola, ara un ou o una llengua. Té els cabells llargs i negres i la pell fosca . El seu esport preferit és el boxa i és molt innocent , s’ho creu tot i sempre li prenem el pèl, però en el fons té molt bon cor i està disposat a ajudar-te si algú et molesta. Té molta força i sempre fa les feines més pesades , com aquell dia que va haver de treure un gos atrapat en un forat i va haver de moure les branques i lespedres que tapaven l’entrada.

La Laia té els cabells castanys, és prima com un fideu i li agrada portar pantalons de peto i una camisa lila. És molt afeccionada a la música i adora els animals, tant que casa seva sembla un zoo.

A en Marc li fa mandra tot, menys jugar a maquinetes i passar-se tot el sant dia davant l’ordinador xatejant. I quan es posa a fer invents no hi ha ningú que li pari els peus. És el setciències del grup i li diem l’ Einstein .

Bé, ja coneixeu la meva colla. Ah , jo? Doncs jo sóc prima com un fideu i baixeta. Tinc els cabells ondulats, curts i castanys. Els ulls color mel i porto ferros.

Segons diuen sóc molt simpàtica, però quan m’enfado no hi ha qui em pari.

Però anem al gra; com us he dit abans, ens ho passem molt bé investigant i de casos n’hem solucionat la tira, però el que ens va donar fama fou el primer de tots.

Tot va començar quan el meu pare estava llegint el diari i de sobte va exclamar:

.......