NUCLI

Un dia, en Tutú i la foca Blanqui van passar-se hores i hores jugant amb una pilota de colorins i saltant a corda fins al migdia. Després de dinar, van fer uns exercicis amb una monitora del Zoo per tal de mantenir-se en forma. A la nit, com feien cada dia, es donaven una abraçada abans anar-se a dormir.

En Tutú, que era força observador, va veure per una finestreta petita i rodoneta de la seva habitació a la foqueta Blanqui. Es va quedar sorprès perquè la Blanqui estava plorant mentre mirava amb cara de pena el cel estrellat. Parlava en veu alta:

- On sou? Pare, mare, m’escolteu?

En Tutú, que se l’estimava molt, va observar com li sortien dues llàgrimes a la foqueta Blanqui. Es va quedar preocupat. Va obrir la finestreta i li va preguntar;

- Blanqui, que et passa que estàs tan trista?

La Blanqui se’l va quedar mirant però no li va contestar.

Abans d’anar-se a dormir, en Tutú els va explicar als seus pares el que havia passat i aquests el van tranquil·litzar:

- No et preocupis, se li passarà aviat. Encara és molt petita i és normal que els trobi a faltar.

L’endemà, en Tutú es va despertar molt d’hora i va sortir ràpidament per tal de jugar amb la Blanqui com feia cada dia. Però no la va trobar enlloc..

En Tutú es va quedar preocupat i pensant on podria estar la foqueta Blanqui.

Va explicar als animals del Zoo el que havia passat i tots van començar a buscar a la foqueta Blanqui…

-Es impossible que s’hagi marxat. Estic segur que en aquest moment estarà buscant els seus pares…Però què s’ha fet de la Blanqui? Va dir en Tutú.

Va passar una bona estona fins que…

Escola Tresfonts 3r.