NUCLI

Van estar discutint hores i hores perquè no acabaven de posar-se d’acord. Llavors, rumiant, rumiant, el ratolinet va dir:

- Tinc una idea! Per què no sortim al bosc a recollir més fruites?

- Tens raó! Perfecte! Genial! Va contestar l’os.

Així, el ratolí i l’os es van posar d’acord i, per una vegada, van col·laborar junts sense barallar-se.

Tots dos, contents i decidits, van sortir de casa i es van dirigir cap al bosc.

Van arribar a una zona plena d’arbres fruitals i van omplir el cistell de fruites apetitoses. Després van iniciar el camí de tornada a casa, s'estava fent tard.

Contents i alegres, van fer el camí de tornada per un camí de terra molt estret. Tot estava molt verd i els animalets del bosc corrien entremig dels arbres sense adonar-se de la presència de l'os i del ratolí.

Quan van arribar a casa seva, van preparar una bona macedònia de fruites i van menjar fins atipar-se. Després, esgotats i plens, es van estirar en un sofà.

El ratolí no parava de roncar i l'os, profundament adormit, va començar a tenir malsons...

..."El ratolí continuava roncant sense parar i l'os, malhumorat, s'aixecà i va sortir de la casa amb la intenció de fer un passeig...Quan es va endinsar pel camí, es va trobar una donzella. Era una noia molt bella, vestida de blanc i amb un collar de perles brillants.

- Hola, sóc l'os Òscar, i tu, qui ets?

- Sóc una donzella i em dic Marina! Va contestar la donzella.

- Molt de gust! Però, que hi fas aquí? Preguntà l'os.

- Es que m'he perdut i ara tinc molta gana! Digué la donzella.

- Ah, pues ves a la ciutat! Va dir l'os.

- Però la ciutat està molt lluny i ja no puc més! Mira, si m'ajudes et convertiré en un humà. Diguè la donzella.

- No sé...no sé. Visc molt a prop. Acompanya'm a casa, que et donaré la fruita que ens ha sobrat. Però vigila, visc amb un ratolí i està profundament adormit. Va dir l'os.

Arribaren a la casa de l'os i la donzella es va menjar la fruita que restava. Quan arribà el moment de convertir l'os en un humà, l'os s'ho va rumiar:

- Mira, no vull que em converteixis en un humà, els humans són malvats, fan guerres i contaminen els boscos, els rius...

- Però això no és veritat, els humans són bons i pacífics. A més a més, ja t'he dit que et transformaré en un humà, vulguis o no. Així que preparaaaaaa't! Diguè la donzella.

- Però no veus que és una bruixa? Va dir el ratolí, que s'havia despertat en aquell moment.

Llavors, tots dos, os i ratolinet, es van quedar de pedra. Van sortir corrent cap a les golfes. La bruixa enfilava els esglaons de quatre en quatre i feia esgarrinxades terribles a l'aire...Estaven perduts...

Escola Tresfonts 4rt.