DESENLLAÇ

Allà va trobar unes petjades que semblaven del seu fill. Les estava seguint quan va començar a sentir un tambor:

PA-PARAM-PAM-PAM,

PA-PARAM-PAM-PAM,

PA-PARAM-PAM-PAM, cada vegada més fort.

Quan va arribar a dalt de la muntanya va trobar a en Fletxa arrebossada envoltat cada vegada de més animals; amb el tambor de pell de vaca que en Bisó Panxut li havia fet pel seu aniversari, els estava convocant a una reunió.

De sobte va parar de tocar. En Fletxa Arrebossada començà a xiular sons diferents:

aguts i greus, llaaaaargs i curts.

Quin era el missatge que estava donant als animals?

En Bisó Panxut de seguida ho entengué, quan veié que l’elefant marxava directe al riu a carregar Aigua amb la seva trompa; després, com si fos una mànega, començà a regar totes les tippies del poblat. El lleó, feia servir una tècnica diferent: aconseguia apagar el foc amb la força del seu rugit. I els bisons, arribaven corrent en manada i trepitjaven tan ràpid com podien les flames fins que aquestes desapareixien. Així, l’incendi del campament dels plomes daurades fou apagat.

En senyal d’agraïment al petit indi que havia dirigit al seu exèrcit animal, el cap de la tribu va regalar-li una fletxa arrebossada... de Xocolata!

“Tè, perquè mai has fugit de la por, sinó que t’has mostrat sempre valent.”

Alumnes de 3r CEIP Pare Poveda