INTRODUCCIÓ
Neus, no t'inventis històries.
Hi havia una vegada, una noia a qui li deien Neus.
Ella era una noia normaleta, bona persona, activa, gordeta, graciosa,
però tot i així, tenía un defecte:inventar-se històries que li passaven primer per les orelles, després per les cues, i finalmente, arribaven al cap.
Vivía a Tarragona, en una casa gran, feta de pedra amb llar de foc, i un jardí immens
.Anava a la platja molt sovint, perquè li agradava el soroll de les onades i les gavines.
Escola Jovellanos
Era estiu,i la seva mare va decidir tallar-li el cabell del coll fins a les galtes
gruixudetes.,ella es trobava molt bufona com estava, i no volia tallar-se’l, però, com
que feia una calor insoportable, va decidir que faria cas a la mare.
Després de tallar-se’l, va quedar molt bé, i no se’ n va penedir gens d’ haver-se’ l tallat.
La seva mare era cuinera en un restaurant molt conegut, i el seu pare era músic.
La seva família era molt alta, ella només mesurava 0,80cm, era baixeta, tenía 6anys.
Era molt entremediada. Es ficava en molts embolics! Tot i així, sempre s’afanyava per arreglar-los el més aviat possible. Era molt diferent a totes les demés nenes.Era una persona estrafolària, i vestia raramente,hi havia vegades que portava un mitjó de cada color.però, tots l’apreciaven tal com era.
La Neus no soportava que li diguessin cada dia a l’hora de menjar la mateixa frase de:
Menja més que si no, no creixeràs! Tothom li deia el mateix, però quan les seves amigues comentaven aquest tema, la Neus s’inventava unes altres històries.
I tots li deien:
Ai Neus! Que et coneixem massa!
I ella és posava vermella, I no deia res.