INTRODUCCIÓ

La lluna Catamaro

Escola Jovellanos

El primer de novembre del 2035, en un futur no tant llunyà, el reconegut i prestigiós astronauta Gin Hacker portava tres mesos de viatge cap a la Lluna, quan faltaven només tres dies per arribar al destí va començar a notar estranyes vibracions en la seva nau espacial, l’indicador de combustible disponible començava a baixar i baixar sospitosament, i sobretot a una gran velocitat. Immediatament va intentar posar-se en contacte amb el planeta Terra, d’on ell provenia, per rebre ajuda dels seus compays, però qualsevol intent de comunicació era inútil i després de provar establir contacte amb ells diversos cops es va adonar que la millor solució que hi havia era trobar ell mateix una alternativa ràpidament o la nau s’estavellaria sense remei. Era la primera vegada que es trobava en una situació similar ja que era un astronauta molt professional i amb molta experiència en viatges espacials.

La nau començava a perdre estabilitat i a realitzar estranyes rutes no desitjades, Gin perdia el control de la seva pròpia nau i amb un cop brusc va aterrar en el que ell creia que era la Lluna, el seu objectiu inicial del viatge.

Després de l’aterrissament forçós Gin va poder trepitjar terra ferma però la sorpresa i l’ensurt van ser encara més grans quan en sortir de la nau i veure on es trobava va poder observar un entorn que no corresponia al que ell havia visitat altres cops en els seus viatges a la Lluna. La vegetació que envoltava aquell lloc era terriblement espessa, gairebé no hi havia llum, hi havia una immensa quantitat d’herbes de colors florescents altíssimes que no deixaven veure res més.

Tot era per a ell desconegut i semblava també força perillós. Les plantes no eren com les que ell coneixia a la Terra que s’estaven quietes en un lloc sense dir res, aquelles es movien i anaven d’un lloc cap a una altre àgilment. Tenia la sensació que eren agressives i en qualsevol moment l’atacarien. La sensació de por i espant que sentia era enorme. On s’havia posat? Enmig d’aquell paisatge desconegut va veure assomar estranys petits sers, personetes dels mateixos colors que la natura que els envoltava, n’hi havia de color verd, de color vermell, algun de color groc, altres taronja i fins i tot un de color blau. Bocabadat necessitava una resposta, tot era massa intrigant. Per sort, un dels petits homenets que es trobava allí es va atrevir a parlar, ja que ells també estaven enormement sorpresos i espantats de la visita inesperada que acababen de rebre. Amb veu baixa i tremolosa va poder sentir:

- wzh*xy3· hdswlak&& /0kajsehdªª **’¡hwhyzzkl __;+Ç

(- Hola, benvingut al nostre planeta. D’on vens tu? I qui ets?)