DESENLLAÇ

Mentre el metge posava ordre a la cua que feien els animals per veure la poció màgic, va arribar un mag al bosc de la fantasia i va aprofitar que tots estaven distrets per prendre’ls-hi el beuratge. De sobte, el lloro cridà:

- La nostra poció! Ens la estan prenent!.

El mag en veure que un dels animals s’havia donat compte, amb un encanteri màgic, desapareix i torna a la seva cova. Aleshores, els animals es posen molt nerviosos, però el metge els calma i li diu al lloro que voli molt alt, molt alt i a veure si Aixa pot veure on es troba el mag.

El lloro es posa a volar, però de repent comenta un tempesta. Just quan el lloro està tornant a la consulta del metge, veu com el mag està a una cova de la muntanya més alta que tenen, i torna corrents per explicar-ho a la resta.

El lloro avisa al metge i a la resta d’animals, i decideixen anar a la cova a parlar amb el mag per recuperar la poció. Després de molt i molt caminar, arriben tots a la cova i li el lloro explica al mag que si no els hi torna la poció, els seus amics no podran fer totes les coses que voldrien ni comunicar-se amb ningú i que d’aquesta manera mai arribaran a ser feliços.

Després de parlar molt, el mag decideix tornar-los la poció perquè pensa que si ell no pogués comunicar-se no sabria viure en aquest món. Tots estan molt feliços de la decisió del mag i el mag decideix també anar a ajudar al metge a repartir la poció.

Tots junts tornen al bosc de la fantasia, es prenen la poció sense incidents i es fan molt amics.

Finalment, decideixen tornar a celebrar el Carnestoltes podent parlar, cantar i passant-ho molt bé.

I tots plegats són feliços per sempre més al bosc de la fantasia.

Catacric, catacrac, aquest conte s’ha acabat.

CEIP Mare Nostrum Primer Diables