NUCLI
- Déu meu! Han segrestat el gos de l’alcaldessa!
En escoltar això la Sara va reunir a la colla al parc de les Aigües.
- Som aquí perquè han segrestat el gos de l’alcaldessa - va dir la Sara.
- Jo creia que era perquè no sabies que hi havia de deures- va dir en Daniel.
La colla va començar a riure i la Sara es va posar vermella com un tomàquet:
-És clar que no, poca-soltes! Va, anem al gra! Mireu aquest podria ser el cas que ens porti a la fama.
- Doncs començarem a investigar! No podem deixar que ningú faci mal aquest pobre gosset! - va dir la Laia, a qui com ja sabeu li encanten tots els animals.
L’Adrià va pensar que seria una bona idea buscar una fotografia del gos per Internet i ràpidament el Marc va agafar el seu portàtil, va començar a buscar i amb la seva gran habilitat amb les màquines de seguida va trobar la pàgina web de l’Ajuntament i una foto: l’alcaldessa amb el seu gos a la inauguració del Nou Hospital. El gos era menut, marró amb la panxeta blanca , una cueta d’uns quinze centímetres i portava un collaret amb el seu nom inscrit en un os de plata.
La colla es dirigia cap a l’Ajuntament a parlar amb l’alcaldessa, quan de cop van veure un jove amb un gos igual al de la fotografia. El van perseguir molt sigil·losament fins que el van veure entrar a un magatzem que semblava desocupat. El Marc va exclamar:
- Ostres! Però si és el fill de l’alcaldessa, el Jordi!
El Jordi va ficar el gosset en una mena de gàbia i li va posar aigua i menjar.
- Quina gana! - va dir en Daniel agafant un grapat de caramels de la seva motxilla.
- Deixa de menjar, Daniel! No us sembla molt estrany el comportament d’en Jordi?- va dir l’Anna.
Com no sabien que fer van continuar cap a l’Ajuntament, però l’alcaldessa no hi era; era a casa seva, esperant notícies. La van trobar molt preocupada i de cop i volta va sonar el timbre de la porta. Va sortir corrents i va veure un full al terra que hi posava:
La colla no sabia que fer: delatar el Jordi o intentar alliberar el gosset...
Escola Jovellanos: grup B, 5è