NUCLI

Vam seguir caminant durant una estona i de sobte, vam veure una llum i vam sentir uns sorolls estranys que venien del fons del bosc, tot i que estavem espantats, ens hi vam anar apropant silenciosament i de cop i volta ens va barrar el pas una tanca de fusta amb un cartell lligat amb una corda que deia: ”No passeu, perill de mort”.

El Sergi, el més valent de la colla, dirigía el grup i en veure el cartell va dir: “Vinga, traspassem la tanca i continuem el nostre camí”! i tots, morts de por, ens vam anar endinsant al bosc. Caminant, caminant i en mig d’una boira cada cop més espessa, vam entreveure la silueta d’una casa gran, vella, i força atrotinada d’on venia la llum i en sortien els sorolls estranys. Nosaltres vam quedar bocabadats i en silenci i aleshores, en Sergi, sense pensar-s’ho, ens va indicar amb la mirada que seguissim endavant i malgrat que estavem força espantats, vam seguir-lo i vam entrar a la casa.

Aquella casa, per dins, era vella i deixada, hi havia poca llum però , malgrat tot, vam poder veure les teranyines de les parets. En el vestibul unes escales conduien cap als sorolls i nosaltres, cada cop més acostumats a la poca llum de la bombeta que il.luminava l’entrada, vam anar baixant cap al soterrani. Teniem molta por perquè mentre baixàvem, els graons de fusta grinyolaven i els sorolls cada cop eren més forts. Un cop a baix vam trobar un grup de nens i nenes amb un esparadrap a la boca i lligats de mans i peus que amb la mirada ens demanaven ajuda. Nosaltres, molt decidits, vam córrer a desligar-los però de sobte la Sara va fer un crit i tots, al girar-nos, vam veure un home forçut, amb una destral a la mà que s’acostava acompanyat per les dues mestresses de la casa.

CEIP La Sedeta

6è de Primària