Activitats 7

ELS PAGESOS REMENÇA

Durant el s. XIV hi hagué un descens important de població com a conseqüència de la mortaldad provocada per la pesta negra. Moltes famílies pageses varen morir i quedaren masos deshabitats (masos rònecs). Aleshores els senyors feudals, per tal de mantenir el nivell de les seves rendes, varen augmentar les seves exigències senyorials envers els pagesos sobrevivents.

La situació d'aquests pagesos es tornà cada vegada més insoportable. A finals del s. XIV els pagesos de remença lluitaren contra els seus senyors per abolir els "mals usos" i aconseguir la llibertat. El conflicte entre senyors i pagesos remença, que durà més d'un segle, s'acabà amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II el catòlic. Se'n diu així perquè el rei féu el paper d'arbitre entre els dos bàndols en lluita i se signà en el monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura).

Després de la S. A. la situació va quedar així: Els pagesos van haver de pagar als senyors una indemnització que els compensés dels privilegis que perdien. Els pagesos foren considerats lliures, se'ls reconegué la propietat de la casa i dels béns mobles. Els senyors, però continuaven sent els propietaris de la terra, tot i que els pagesos podien disposar-ne com vulguéssin i deixar-la als seus fills en herència.

Els "mals usos" quedaren abolits, les relacions entre senyors i pagesos lliures quedaren regulades per un contracte de parceria, pel qual els pagesos havien de pagar uns censos anuals (en diners o en espècies) als propietaris o senyors de les terres.

La S.A. va permetre, a Catalunya, la prosperitat d'un important nombre de pagesos amb ganes de treure el màxim rendiment de la terra. Però no tots els pagesos aconseguiren reixir de la mateixa manera. Els remences més pobres que no van poder pagar als seus senyors van passar a ser pagesos sense terra (jornalers). A la corona de Castella va haver-hi grans diferències entre els pagesos del nord i els del sud. A LLeó i Castella la Vella hi havia gran nombre de pagesos propietaris de les seves terres, ja que la reconquesta i repoblació d'aquells territoris es va fer concedint les terres a famílies camperoles. En canvi al sud (Castella la Nova, Extremadura Andalusia) la reconquesta fou molt ràpida i les terres no es repartiren entre famílies pageses com al nord, sinó que es van concedir als nobles i ordres militars que havien ajudat al rei en la lluita contra els sarraïns. Els pagesos que treballaven les terres dels senyors (solariegos) eren considerats serfs i no podien abandonar el seu senyor. Si bé , en teoria, els reis catòlics van reconèixer la llibertat dels "solariegos" a abandonar el seu senyor, a la pràctica no podien fer-ho perquè no tenien cap més lloc on anar a treballar. A Aragó, els pagesos, anomenats "exàricos" continuaven adscrits a la terra. A València la majoria de pagesos eren antics musulmans sotmesos (mudéjars) que també eren considerats serfs pels propietaris de la terra.

Les feixugues càrregues del pagès de remença:

El pagès estava sotmès als deures i costums següents:

• Havia de lliurar al senyor una part de la collita.

• Havia de treballar alguns dies, de franc, les terres del senyor (llaurades, femades, segades, batudes...).

• Havia d'allotjar i donar aliments al senyor o als seus enviats durant les estades que feien a casa seva.

• Havia de fer serveis de vigilància (guaites) al castell del senyor.

• Sovint havia de fer de soldat, quan el seu senyor es barallava amb un altre noble rival.

• Havia de portar el seu gra a moldre al molí del senyor (pagant, és clar!), i utilitzar el fom, la forja, etcètera, si el senyor en tenia.

• Havia de pagar per l'aprofitament del bosc o dels prats.

• Havia de pagar per la utilització de les eres: els eratges.

• Algun dels fills o filles del pagès havia de treballar de franc a la casa del senyor.

• Els "usos de costum": dret de didatge, dret de maltractar, dret de la primera nit, etc.

• Els "sis mals usos": remença, cugúcia, eixorquia, àrsia, i ferma d'es-poli forçada.

• EI "pa de cans", la "flassada del cap de casa", el "dret de llóssol", el "moltó manyec", la "carabassa de vi", els "cercles de la bóta", el "feix de palla", les "cistelles de raim", les "cistelles de fruita primerenca", etcètera.

Sentència arbitral de Guadalupe (21 d'abril de 1486):

«Primerament, per quant per part dels dits pagesos nos és feta gran clamor de sis mals usos (..), los quals són remença personal, int`sstia, cugúcía, xorquia, àrsia e ferma d'espoli forçada, e jatsia que per Usatges de Barcelona e Constitucions de Catalunya sien fundades les dites remença personal, intestia, xorquia e cugúcia; e les dites àrsia e ferma d'espolí sien per consuetud introduïdes, de les quals, segons som informats, s'ha algunes vegades feta justícia en lo dit Principat; emperò, atès que los dits mal usos; per molts e diversos abusos que d'ells s'han seguit, contenen evident iniquitat (..) Per tant, sentenciam, arbítram, e declaram que los dits mals usos no sien ne s'observen ne hagen lloc (..), ans per la present nostra Senténcia aquells abolim (..). En satisfacció e com-pensació d'aquells pronunciam e declaram los dits pagesos ésser obligats e tenguts a dar e pagar, per cascun capmàs, 60 sous de moneda barcelonesa...

6. Itero, repel.lim, cassam e abolim lo dret e facultat que los senyors pretenen tenir de maltractar los dits pagesos (..); peró per açò no entenem llevar als dits senyors o senyores la jurisdicció civil (..)

7. ítem, sentenciam, arbitram e declaram que los dits pagesos hagen a prestar sagrament e homenatge de propietat a sos senyors (..), regoneixent que tenen les masies e cases, ab ses terres, honors e possessions per los dits senyors. (...)».

9. Item, sentenciam, arbitram e declaram que los dits senyors no puguen pendre per dides per sos fills e altres qualssevol creatures les mullers dels dits pagesos de remença, ab paga ne sens paga, menys de llur voluntat; ne tampoc puguen, la primera nit que lo pagès pren muller, dormir ab ella. (...)

15. ítem que los dits pagesos sien tenguts d'aquí avant íntegrament, sens fragu algú, bé e lleialment a llur senyor o senyors, als quals pertany, pagar delmes, primícies, censos, tasques, quints, quarts e altres drets reals que sien acostumats pagar".