Activitats 6

COMPRENSIÓ DEL TEXT

1.-Quina és la reacció del senyor feudal davant les explicacions d'en Guillem?

2.-Per què et sembla que reacciona d'aquesta manera?

3.-Com pretén esbrinar qui són els culpables del crim de can Solanes?

4.-Per què et sembla que ho fa?

5.-Aquesta mena de judicis eren corrents fins els s. X i XI. Per què et sembla que es van anar deixant de fer?

6.-Com van reaccionar els rocafortins?

7.-Com haguéssis reaccionat tu?

VOCABULARI

*"mals usos":

*censos:

*garjola:

LA VIDA DELS PAGESOS

En Joan Marquet, pagès, es lleva quan surt el sol. Viu amb la seva família, esposa i tres fills, al mas Marquet del senyoriu de Rocafort. En aixecar-se es posa una tosca camisa de llana i uns calçots de lli cenyits a les cames amb unes bandes de cànem. Estiu i hivern la família té feina tot el dia. Primer va a donar de menjar,amb l'ajuda de la seva dona Elisenda, a unes gallines, un porc i una somera que tenen.

Després treballarà una mica a l'hort: cebes, alls, cols, faves, pome-res i figueres són alguns dels productes que solen tenir plantats. Mentrestant el fill gran haurà anat al bosc a veure si aconsegueix caçar algun animal, o bé recollirà els fruits que trobí segons l'època de l'any: bolets, tòfones, pinyes, cireres d'arboç,... Més tard menjaran una mica de pa de sègol i segons l'estació que sígui faran una fei na o altra:

PRIMAVERA: Podar o entrecavar la vinya, arrencar les males herbes del camp, llaurar i sembrar llegums i cereals tardans....

ESTIU: Segar els cereals, batre'ls, moldre els grans, preparar les eines per veremar.

TARDOR: Veremar, llaurar la terra, sembrar-la, cavar la vinya.

HIVERN: Matar el porc, netejar marges, agafar llenya, tallar llenya, podar, fer fei-nes de casa....

A migdia tornaran a casa i menjaran una sopa de col, un plat de faves amb un tros de cansalada. Només els dies de festa menjaran carn, sobretot de porc, o bé alguna llebre o alguna perdiu si hi ha hagut sort en la caça. A la tarda,mentre el fill mitjà intenta pescar alguna carpa en el Llobregat, tornaran a treballar al camp o bé al moll de vora el riu que, com tot, és propietat del senyor de Rocafort. Allí moldran -sobretot a l'estiu- els blats que li portin els pagesos del senyoriu, els quals hauran de pagar un bon cens a l'any per tenir dret de poder-hi moldre el cereal.

Quan el sol es pon tornen a la seva rüstega casa feta de troncs d'arbres i de fang amb coberta de branques i canyes. Té dues habitacions, una pel bestiar i una altra per la familia. Aquesta peça és escalfada i il.luminada per un foc que crema al mig. Un cofre, uns bancs i una taula de fusta, uns tamborets, unes màrfegues de palla, unes escudelles de fusta i una caldera constituien tot el mobiliari. Aquí l'Elisenda, cosia els senzills vestits del seu marit i els seus fills. A més filava i teixia per tal de proveir de vestíts el senyor i la seva gent.

ELS PAGESOS

«Els senyors dels castells podien fer la guerra, anar de cacera i escoltar històries i cançons, perquè els pagesos treballaven la terra.

Gràcies al treball del pagès que conreava la terra i a la feina d'altres serfs del domini senyorial que forjaven les espases, filaven i teixien, el senyor i la colla de cavallers i gent d'armes que formaven l'exèrcit dels nobles podien menjar, vestir-se i guerrejar.

El pagès coneixia molt bé les feines de treballar la terra. Les havia apreses del seu pare com aquest les havia apreses de l'avi. Als claustres dels monestirs i a les portalades de les esglésies, de vegades les veia representades per la mà d'un escultor del país o tal vegada arribat de terres llunyanes.

L'artista li recordava que el gener és el temps de matar el porc; el febrer, el temps de fer formatges; el març, el de podar la vinya; l'abril, el de llaurar la terra; el maig, el de recollir la fruita; el juny, el de la sega; el juliol, el de la batuda; l'agost, el d'escurar i netejar les bótes perquè la verema s'apropa i cal tenir-les a punt; el setembre, el temps de la verema i de collir el raïm; l'octubre, l'hora de sembrar el blat; el novembre, el temps de recollir llenya per a tot l'hivern, i el desembre, l'època en què, acabades les feines, es podia escalfar a vora del foc.

Com podem veure, del bell començament de la primavera fins a la fi de la tardor, el pagès, corbat damunt la terra, treballava sense parar. Tota la família participava en aquesta feina. Els pagesos eren els sembradors del pa, els que procuraven l'aliment d'aquella societat guerrera i cortesana que els exigia un seguit d'obligacions i de càrregues: l'obligació de treballar la terra del senyor, a més del petit bocí de terra pròpia que cadascú tenia; l'obligació de portar a moldre el blat i l'oli al molí senyorial pagant uns diners per cada sac o gerra; l'obligació d'aplanar els camins o de reparar la muralla del castell i haver de vigilar de dalt de la torre estant quan els tocava el servei de guaita i de sentinella. A la nit i a les llargues vetllades d'hivern, el pagès s'aixoplugava en la seva pobra cabana, d'una sola habitació, feta de troncs d'arbre i de fang i coberta de canyes i brossa. Bèsties i per-sones vivien junts en aquesta peça, escalfada i il·luminada per un foc que cremava al mig.

Un cofre, uns tamborets de fusta, unes màrfegues de palla, de vegades una gran caixa plena de palla que feia de llit, unes escudelles de fusta o de terra i una caldera, constituïen tot el seu mobiliari. Ací, la dona del pagès, que de dia havia ajudat a treballar la terra i havia tingut cura del bestiar, cosia els vestits senzills i pobres, els del seu marit i els dels seus fills. A més a més, filava i teixia per tal de proveir de vestits el senyor i la seva gent. Les nombroses festes religioses portaven un raig de llum i d'alegria a la monotonia de la vida camperola. Els pagesos prenien part en les processons que feien cap a l'església a través dels camps, assistien a les festes de la consagració d'un monestir i s'alegraven amb els cants i les danses que acompanyaven aquelles festes. Quan venia la guerra, els pagesos i llurs famílies es refugiaven darrere la muralla del castell o dels murs dels monestirs"

(Alibés, L. i altres. L'ofici de pintar a l'època romànica, Blume, Barcelona, 1980, pp. 13-16.)

LA SOCIETAT FEUDAL (II)

Durant l'alta edat mitjana (s. IX i X) la repoblació de terres que es va fer a la Catalunya Vella es féu pel sistema de l'aprissió, que consistia en l'ocupació de les terres lliures, en principi propietat del comte, que passaven a ser propietat del nou cultivador després de conrear-les durant trenta anys.

D'aquesta manera hi hagué un gran nombre de pagesos lliures i plens propietaris de les seves terres, els alouers. També hi havia pagesos que treballaven les terres que un noble, laic o eclesiàstic, els havia cedit en règim de tinença, eren els tenidors, Amb el temps la situació es va anar deteriorant, les rivalitats territorials entre senyors va fer que la violència i la inseguretat s'extenguéssin per tot arreu. En molts casos, els pagesos lliures, per evitar la inseguretat a què es veien sotmesos van optar per encomanar-se a algun noble (laic o eclesiàstic). D'aquesta manera el pagés cedia la propietat de la terra al senyor, però conservava l'usdefruit de la terra per a ell i els seus fills. Sovint però, amb el pas del temps, la situació de la propietat i de les persones es tornava confusa. Les diferències entre els antics alouers i els simples tenidors s'anaven esborrant. Tots els camperols que restaven sota un domini senyorial passaven a ser homes propis del senyor, sense massa distincions. Cada vegada més restaven lligats a la terra que conreaven i al seu senyor. Es convertiren en pagesos remença, i havien de pagar al senyor una "redimença" per poder abandonar les terres i el jou senyorial.

LA SOCIETAT FEUDAL. II

L'estudi de l'Edat mMtjana es pot dividir en Alta edat mitjana Ia Baixa edat mitjana.

-A quins segles correspón l'Alta edat mitjana?

-Quins anys eren?

-Busca a quins segles correspón la Baixa edat mitjana.

-Què era el sistema d'aprissió?

-Qui eren els alouers?

-Què era el règim de tinença de la terra? -

-Com s'anomenaven els pagesos que treballaven Ia terra d'aquesta manera?

-Què volia dir conservar liusdefruit de la terra?

-Per què els camperols es van convertir en homes propis?

-Finalment en què es van convertir? Què vol dir?

Vigila el quadre-esquema de la societat feudal. Escriu el nom de les persones que formaven part de cadascun dels tres estaments socials.

-Quines persones formaven part de la noblesa? -I del clergat?

-Quins eren els estaments no-privilegiats de la societat?

-A quins llocs vivien els no-privilegiats?

ANÀLISI DE TEXTOS

TEXT 1: Encomanda d'uns camperols de Baén al comte de Pallars (s.XI):

"En el nom de Crist, ens plau a tots... sens que ningú forci el nostre albir, sinó per voluntat pròpia, fer-vos carta de donació a vós comte Ramón... ï us lliurem tots els nostres alous situats al pagus del Pallars i a la vila de Baén, terres, vinyes, cases, horts, arbres, molins, aigües i canals... perquè sigueu el nostre bon senyor i defensor de tots els homes del vostre comtat i perquè des d'avui mateix tingueu aquesta potestat. i si nosaltres o qualsevol home tractés d'anar en contra d'allò aquí acordat, que pagui el doble i es mantingui el compromís".

(A.R.D'ABADAL, Catalunya carolingia, vol 111)

Contesta:

-Què ofereixen els pagesos al comte?

-Què demanen a canvi?

-EI lliurament dels pagesos al comte era voluntari?

-L'encomanda era un contracte igualitari?

Text 2: "Consta que amb acte tancat per galceran de Castellbell notari de Sant Benet de Bages el dia 10 de Kalendas d'agost de 1287 Guillem Figuera de sant Martí de Torroella confesa que és home propi del reverend Abat de Sant Benet i promet ell i els seus fills ser obedients lleials i donar en la festa de Nadal u parell de gallines en senyal de domini." (Arxiu St. Benet, Torroella no 91.)

Contesta:

-Qui és el senyor?

-Qui és el pagès que està sota el seu domini?

-A què es compromet aquest pagès?

-Qué dona en senyal de servitud?

TEXT 3: "Consta que amb acta rebut a 2 de les Kalendas de 1295 com Gerardo Abat de St Benet absol i dona llibertat a Vidal Truiters de Torroella perquè pugui elegir senyor. Rebe dit Abat per l'absolució 35 lliures."

(Arxiu St. Benet, Torroella n 75)

Contesta:

-Qui és el senyor?

-Qui és el pagès remença?

-Com es redimeix el pagès del seu senyor?

-El pagès quedava lliure per sempre?

TEXT 4: "Pere Miralla del mas Miralla de la parroquia de Monistrol de rajadell redimit de jaume Prat de Manresa, confessa ser home propí de Guillem de col de armas, cambrer de st. Benet,per raó d'entrar al mas figuera de la parroquia de st. Martí de torroella, prenent per muller a Francesca, filla de Berenguer, hereva del mas í dona pròpia de dit cambre (1361)". (Arxiu St. Benet. Torroellla n38)

Contesta:

-Qué vol dir que Pere de Miralla s'ha redimit de Joan Prat?

-De quí serà a partir d'ara "home propi"?

-Per quina causa ha canviat de senyor?