Activitats 5

COMPRENSIO DEL TEXT

1.-Quina idea té l'Alba per entrar al castell?

2.-Què decideixen fer els joglars per desenmascarar al culpable?

3.-Dibuixa l'aspecte exterior del castell segons la descripció que en fa el text.

4.-Fes al mateix amb l'interior de la residència dels Rocafort.

VOCABULARI

*auca:

*sentinella:

*cisterna:

*dovelles:

*celler:

*morter de calç:

UN DIA LA VIDA DELS SENYORS

Són les set del matl í els sol comença a aixecar-se per sobre el Montcau. Umbert Ot, fill d'umbert, baró de Rocafort, és despertat pel seu criat movent lleugerament el coixi. Es lleva, se senya tres vegades i diu una oració.

Després es vesteix, primer es posa la camisa, després els calçons, el guardapits i el caperó,es posa les mit-ges, es calça les sabates i es corda el cinturó. Es renta la cara i les mans en un gibrell ple d'aigua que ha portat el criat i, sortint de l'habitació, es dirigeix, juntament amb els seus pares i germans, a la capella de Sant Vicenç del castell a oir missa. Després d'esmorzar i mentre el seu pare ha anat a la sala gran a administrar justícia als seus serfs -ja que som dijous- i la seva mare és a ensenyar a filar i teixir la llana a les seves germanes, ell ha d'anar a aprendre a llegir i escriure sota el mestratge de mossèn Arnau que li ensenya el català i el llatí, llengua en què es continuaven re-dactant els documents. A mig mati baixa als estables del castell i agafa el seu preciós cavall, i amb companyia del seu mestre d'equitació Geribert, surten del castell i pel camí que porta fins al pont de Vilomara arriben fins als molins de Matadars, allí veu com alguns pagesos porten el blat a moldre als molins del seu pare. Tornant al castell, quan estant a punt d'arribar-hi, senten el corn de caça que avisa que el dinar ja és a taula. N'Umbert Ot al menjador, es renta les mans i seu a taula. Davant seu hi ha un plat, una cullera, un ganivet i un got. La taula es coberta de tovalles, tothom s'hi netejarà la boca i les mans durant l'àpat. Avui menja untros d'ànec acompanyat d'una salsa amb pebre, després porc senglar amb faves i pèsols i un pastís de fruits secs amb mel. Després de dinar juga al pati del castell amb els seus germans a bitlles, a cuit i amagar, etc... A mitja tarda diu adéu al seu pare, que se'n va de cacera durant uns dies a la serra de l'Obac. Després rep lliçons d'esgrima i d'ensinistrament en l'ús de l'espasa i la llança. Umbert Ot ja té dotze anys i li cal aprendre moltes coses abans de ser nomenat cavaller. Després de sopar, tota la família -llevat del pare- s'asseu al voltant de la llar de foc, allí les seves germanes cantaran unes cançons (avui no hi ha cap companyia de joglars que els distregui). Mentre el sol ja fa estona que s'ha post, tothom es va retirant a les seves habitacions. Umbert Ot agafa una espelma, va a la seva habitació, es despulla, i bufa l'espelma mentre somnia en dracs temibles i princeses encantades....

LA SOCIETAT FEUDAL(I)

Les relacions personals entre nobles i cavallers s'establien mitjançant el vassallatge, en la cerimònia de l'homenatge.

Entre el senyor o noble més important i el vassall o noble d'inferior categoria, s'establia un pacte mitjançant el qual el vassall feia jurament de fidelitat i obediència al seu senyor. A canvi,el senyor oferia protecció al seu vassall i li donava un feu o territori.

Si el vassal era un baró (noble important) el feu era extens i normalment comprenia un castell. A la vegada, aquest noble, podia donar en feu (subinfeudar) part d'aquestes terres a un altre noble d'inferior categoria (cavaller).

La cerimònia de l'homenatge es feia a l'esglèsia del castell o palau del senyor. Hi acudien tots els nobles i clergues més importants. El comte o baró estava assegut, i el vassall que li otorgava jurament, agenollat al terra, als peus del senyor.

El senyor prenia entre les seves mans les del vassall i aquest li jurava fidelitat, després es feien el petó de la pau. Seguidament el vassall anava a l'altra banda de l'altar i jurava el mateix sobre els quatre evangelís. El bisbe o abat més important presenciava el jurament. El vassall tornava després davant del seu senyor, que li donava una branca o un sac de terra en representació del castell i de les terres que li oferia en feu.