Vocabulari escènic

Acció dramàtica f. Fets o actes que, des d’un punt de vista escènic, constitueixen l’argument d’una obra.

accessoris m. pl. Elements mobles i aparells poc voluminosos que són necessaris en la posada en escena d’una obra teatral.

acció f. Procés dinàmic integrat per exposicions verbals, gestos, moviments i actituds, així com per diversos recursos d’escenografia, destinat a expressar i verificar el drama.

acomodador -a m. i f. Persona que en els teatres s’encarrega d’indicar als espectadors els seients que han d’ocupar.

acompanyament musical m. Complement harmònic d’una representació teatral, que pot consistir en una composició creada expressament o en una peça preexistent.

actitud f. Postura que adopta l’actor per a expressar la situació i les reaccions físiques i anímiques del personatge que interpreta.

actor / actriu m. i f. Persona que representa un dels personatges que intervenen en una obra teatral.

actuació f. Interpretació que fa un actor d’un paper en una obra teatral.

actuar v. tr. Interpretar un paper en una obra teatral. • cast. actuar. • angl. to play. • fr. jouer. • it. interpretare

ambientar v. tr. Produir un ambient determinat (en un espectacle) per mitjà de la decoració, la il·luminació o altres elements.

amfiteatre m. Edifici romà de planta circular o ovalada, amb graderies que rodejaven un espai central on tenien lloc diferents espectacles, com ara lluites de gladiadors o de feres.

aplaudiment m. Acció i efecte d’aplaudir com a expressió de reconeixement amb què el públic premia la interpretació, la direcció, l’obra o l’espectacle.

autor -a m. i f. Persona que crea o compon una obra per a ser representada, com ara una peça teatral, un musical o un altre espectacle escènic

ball m. Successió de passos, de salts, de moviments o de posicions ordenats d’acord amb un ritme de cançó, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió.

bambolina f. Banda de tela o de paper pintada que, penjada del sostre de l’escenari, forma la part superior del decorat teatral.

bufó -ona m. i f. Personatge que s’encarrega de fer riure i divertir els assistents d’un espectacle.

burra f. Penja-robes consistent en una barra horitzontal amb dos suports en els extrems que s’uneixen a una base amb rodes.

caixa de llums f. En un teatre, dispositiu que serveix per a controlar la il·luminació de l’escena.

camerino m. Cambra o habitació, individual o col·lectiva, on els artistes es canvien de roba i es preparen per a actuar.

cançó f. Composició, generalment en vers, destinada a ser cantada i sovint, amb acompanyament instrumental.

canó de projecció m. Aparell que s’usa per a projectar sobre una pantalla situada en l’escenari les imatges procedents d’un ordinador o d’un vídeo.

caracteritzar v. tr. i pron. Vestir o maquillar (un actor) d’una manera determinada per a ajustar-lo a les característiques del personatge que ha de representar.

càsting m. Procés de selecció d’actors o altres artistes per a participar en una representació teatral o en un altre espectacle.

catarsi f. Purificació alliberadora de les emocions de l’espectador produïda per una manifestació artística.

circ m. Local fix o recinte ambulant cobert, amb grades circulars per als espectadors al voltant d’una o més pistes, on s’executen números còmics i exercicis acrobàtics, eqüestres, de destresa o de força.

clown [angl.] m. Pallasso de circ, especialment el que donant-se aires de serietat forma parella amb l’august.

comèdia f. Obra teatral pròpia del gènere còmic.

comediant de l’art / comedianta de l’art m. i f. Persona que, integrada en una companyia, representava la comèdia de l’art.

companyia f. Grup estable d’artistes i de tècnics units per a la representació d’un espectacle.

comunicació teatral f. Vincle i intercanvi d’informacions, emocions o reaccions, que es produeixen al llarg d’una representació teatral entre els actors o personatges i l’espectador.

construcció del personatge f. Composició física i conductual que un actor ha de fer del seu personatge per a representar-lo de manera convincent.

decorat m. Conjunt de telons i bambolines, elements arquitectònics o pictòrics i recursos d’il·luminació, que s’usen per a representar el marc d’acció d’una obra teatral o d’un altre espectacle.

diàleg m. Obra, generalment dramatitzable, en què es fingeix una controvèrsia entre dos o més personatges.

director -a m. i f. Persona que té al seu càrrec la direcció d’un espectacle.

drama m. Gènere literari que comprèn totes les obres escrites per a ser representades.

dramatitzar v. tr. Donar forma i condicions de drama, adaptar a la representació dramàtica.

dramaturg -a m. i f. Persona que escriu obres dramàtiques.

efecte teatral m. Acció escènica que mostra immediatament el seu caràcter lúdic, artificial i teatral posant de manifest les tècniques i els procediments artístics utilitzats.

empatia f. Sentiment d’identificació instintiva, ideològica o emotiva de l’espectador amb un personatge.

energia f. Intensitat física que l’actor aplica a les seues accions.

entreacte m. Interval de descans en la representació d’una obra teatral.

entremés m. Peça teatral d’un sol acte, de caràcter còmic i escrita en llenguatge planer, que del segle XVI al XVII es representava en els entreactes de les comèdies i que, quan s’individualitzà, fou la base del sainet.

escena f. Part en què es divideix l’acte d’una obra teatral, caracteritzada per la presència dels mateixos personatges.

escenari m. Part de la sala teatral disposada convenientment, on es representen les obres.

escenografia f. Art i tècnica de projectar i realitzar decorats escènics.

estrofa f. En el cor de la tragèdia grega, primera part del cant líric formada per un grup de versos de mètrica diversa, seguit per una antístrofa exactament igual.

expressió corporal f. Tècnica interpretativa que ensenya l’actor a utilitzar els diversos recursos expressius del seu cos.

faràndula f. Professió i ambient de les persones que es mouen en el món de l’espectacle, especialment dels actors i dels comediants.

figurant m. i f. Persona que, en una representació teatral, fa un paper de comparsa.

figurí m. Dibuix en què es representen el maquillatge i el vestuari d’un personatge en una obra o un espectacle determinats.

focus de retall m. Focus que projecta un feix de llum de contorns molt definits.

funció f. Obra teatral representada dins de l’espai escènic.

galliner m. Part alta d’alguns teatres, allunyada de l’escenari, que ofereix preus més barats.

gènere m. Cadascuna de les distintes categories o classes en què es poden ordenar les obres dramàtiques segons trets comuns de forma i de contingut.

graciós -osa m. i f. Personatge de moltes obres dramàtiques que es caracteritza per l’enginy i comicitat.

heroi -oïna m. i f. Personatge principal d’una obra que es distingeix pel seu gran coratge, per la seva fortalesa, en el sofriment.

histriònic -a adj. Que (un actor) realitza una interpretació exagerada i poc natural.

il·luminador -a m. i f. Persona que s’encarrega del disseny luminotècnic d’un espai escènic.

improshow [angl.] m. Espectacle basat en improvisacions.

imaginació f. Capacitat de l’espectador que el teatre tracta d’excitar per a persuadir-lo de la realitat escènica.

imitació f. Recurs teatral que consisteix a reproduir l’aparença física i les expressions d’una persona real per a parodiar-la.

improvisació f. Recurs que consisteix a intercalar afegitons en el text de l’obra representada, que utilitza l’actor quan ha oblidat el seu paper.

intèrpret m. i f. Persona que actua en una obra teatral o en un altre espectacle

joc dramàtic m. Activitat escènica sense pretensions de representació, que es practica en grup per a prendre consciència dels mecanismes teatrals.

joc escènic m. Conjunt d’accions que fan els actors en escena durant una representació.

joglar -aressa m. i f. En l’Edat Mitjana, artista ambulant que divertia el públic amb balls, jocs o interpretant cançons o poemes

kabuki m. En el teatre japonès, gènere clàssic, de caràcter popular i representat exclusivament per actors masculins, que inclou l’acció dramàtica, el cant i la dansa.

lazzi [it.] m. En la comèdia de l’art, recurs escènic i part de la representació en què l’actor, per mitjà de la mímica, l’acrobàcia i la gestualitat, caracteritza i defineix expressivament el seu personatge.

lectura1 f. Acte amb que comencen els assajos i que consisteix, en la lectura del text de l’obra als actors.

lectura expressiva f. Lectura en la qual els actors, asseguts, lliguen els textos respectius amb un cert grau d’entonació i gestualitat.

línia d’acció f. Seguit d’accions del personatge adreçades a l’objectiu final.

llit elàstic1 m. En el circ, aparell consistent en una lona subjecta a una estructura metàl·lica rectangular per mitjà d’uns ressorts que donen elasticitat a la superfície de salt, sobre la qual bota l’acròbata.

llum m. (o f.) Dispositiu lluminós col·locat en distints llocs de l’escenari per a diferenciar ambients per mitjà de la diversificació cromàtica, o per a il·luminar personatges concrets o tot l’escenari.

maquillar v. tr. Aplicar cosmètics, postissos o altres productes (als actors) per tal de caracteritzar-los amb l’expressió fisonòmica més adequada al seu paper.

marioneta f. Titella articulat i accionat des de dalt per un suport manual d’on pengen uns fils que serveixen per a dirigir cadascun dels moviments dels seus membres.

memoritzar v. tr. Fixar l’actor en la memòria tots els aspectes de la interpretació d’un personatge, com ara el text, els gestos o els desplaçaments per l’escena.

merda interj. S’usa per a desitjar sort abans d’una estrena.

mim m. Representació en què l’actor imita personatges i explica una història o descriu una situació sense paraules, només amb gestos, moviments i sons.

mimar v. tr. Imitar exactament (a algú o alguna cosa), especialment en els gestos, les actituds, les accions o l’aparença.

monòleg m. Obra dramàtica basada en un sol actor que interpreta un personatge.

muntar v. tr. Col·locar en l’escenari, abans de cada funció, (tots els elements de l’escenografia d’una representació determinada).

narrador -a m. i f. En el teatre llegit, actor que no intervé en l’acció i es limita a llegir al públic les acotacions necessàries per a comprendre l’obra.

nom artístic m. Nom utilitzat per una persona, especialment un actor, per a reemplaçar el seu nom propi, bé perquè el considera poc atractiu o bé per una altra raó.

número m. Exhibició, execució o peça que forma part del programa d’un espectacle d’atraccions, de circ, de varietats, d’un concert, d’un recital o de qualsevol altre espectacle.

obra de teatre f. Representació d’un text teatral.

ombres xineses f. pl. Espectacle d’origen oriental que consisteix en unes figures, generalment articulades, que són il·luminades per darrere i projectades sobre un llenç blanc.

orquestra f. Conjunt de músics que executen obres musicals amb diferents instruments, especialment de corda, fusta, metall i percussió.

ovació f. Aplaudiment prolongat amb què el públic premia una obra i, en especial, el treball dels actors.

pallasso -a m. i f. Artista còmic de circ, maquillat d’una manera exagerada i vestit estrafolàriament.

pantomima f. Representació amb gestos sense que intervinguin paraules.

paper m. Part de l’obra dramàtica que interpreta cada actor.

paròdia f. Imitació burlesca o irònica d’una obra consagrada, un argument famós, un estil, un personatge o una situació.

peça f. Obra dramàtica, especialment si només consta d’un acte.

performance [angl.] f. Espectacle que té com a principi bàsic la improvisació i el contacte directe amb el públic, amb la intenció de fer-lo reflexionar a través de la provocació o la sorpresa.

personatge principal m. Personatge dotat de més rellevància en una obra teatral, que amb la seua intervenció modifica substancialment l’acció.

peu m. Frase del text o acció que serveix de senyal a un actor per a indicar-li que ha de començar la seua intervenció o que ha d’entrar en escena.

platea f. Planta baixa d’un teatre, generalment voltada de llotges, on hi ha una sèrie de files paral·leles de cadires o butaques per als espectadors.

posició f. Col·locació en l’escenari d’una persona o d’un objecte.

preestrena f. Funció realitzada amb caràcter restringit per a un públic especial abans de l’estrena.

presència escènica f. Capacitat de l’actor per a atraure l’atenció del públic.

producció f. Activitats o funcions econòmiques i financeres encaminades a la realització d’una obra teatral o d’un espectacle.

programació f. Conjunt d’espectacles oferts en un festival, una gira, una temporada o un local teatral.

projectar la veu loc. verb. Pronunciar el text amb el volum, els matisos i les inflexions apropiats perquè la intervenció del personatge sigui percebuda adequadament pels espectadors.

proposta escènica f. Idea central a l’entorn de la qual s’articula el muntatge d’una obra teatral o d’un espectacle.

públic m. Conjunt de persones que han presenciat un determinat espectacle mentre estava en cartell.

quarta paret f. Mur imaginari que aïlla l’acció escènica de la mirada de l’espectador.

quedar-se en blanc loc. verb. Oblidar momentàniament, un actor, el seu paper.

recitar v. tr. Dir en veu alta de memòria.

regidor -a m. i f. Persona que organitza els aspectes materials d’una obra teatral o d’un espectacle i coordina els diferents mitjans i equips tècnics.

relaxació f. Acció o efecte de preparar-se l’actor, per mitjà de determinats exercicis físics i respiratoris, per a eixir a escena en condicions òptimes.

repartiment m. Conjunt d’artistes que actuen en un espectacle.

repertori m. Conjunt de personatges interpretats per un actor al llarg de la seua carrera.

retòrica f. Art de l’eloqüència, d’utilitzar el llenguatge d’una manera eficaç per a delectar, commoure o persuadir l’auditori.

retaule m. Evocació escènica de fets històrics, llegendaris o religiosos.

ritme m. Proporció del temps en el conjunt integrat pels diversos signes escènics de l’espectacle, per a modular l’alternança d’intensitats i mantenir l’interès.

roba d’assaig f. Peces de roba que usen els actors durant els assajos diferents de les que portaran durant la representació.

rol m. Funció dramàtica que fa un personatge dins de la història.

sainet m. Peça teatral de caràcter festiu i popular, generalment en un acte.

sala d’assajos f. Sala o local on es realitzen els primers assajos d’una funció, abans de posar-la en escena.

sala de maquillatge f. Espai del teatre on es maquillen els artistes.

sastre / sastressa m. i f. Persona que confecciona el vestuari dels artistes, segons els models del figurinista, i s’encarrega de mantenir-lo en les condicions adequades.

sàtira f. Composició en vers o en prosa en la qual se censura una conducta o es posa en ridícul una persona o una cosa.

sobreactuar v. intr. Exagerar, un actor, el to o l’actitud del personatge que representa.

suplent m. i f. Artista que té com a funció reemplaçar-ne un altre en cas de necessitat.

surrealisme m. Moviment artístic i literari, sorgit en el primer terç del segle XX, que intenta buscar i representar una realitat subconscient, onírica, imaginària i irracional més enllà de la realitat física.

taller de teatre m. Curs o seminari organitzat per a la formació i l’aprenentatge de les arts escèniques i per a la representació o creació d’obres teatrals.

teatralitzar v. tr. Dotar d’espectacularitat (una actitud o una expressió).

teatre 1 m. Edifici o lloc destinat a la representació d’obres dramàtiques o a altres espectacles públics propis de l’escena.

teatre 2 m. Representació pública d’una obra teatral.

teatre de l’absurd m. Teatre en què es ressalta la incongruència entre el pensament i els fets, la incoherència entre les ideologies i els actes, i els personatges tenen grans obstacles per a expressar-se i comunicar-se entre ells.

teatre de titelles m. Espectacle, generalment destinat al públic infantil, que es representa en un xicotet escenari on els actors són titelles manipulats per persones que posen.

teatre didàctic m. Teatre que té com a finalitat l’ensenyança o la divulgació d’idees, expressades de manera artística amb un llenguatge elaborat.

teatre familiar m. Teatre adreçat a tots els públics, principalment l’infantil.

teatre d’objectes m. Teatre basat en la manipulació de cossos inanimats amb l’objectiu d’infondre’ls vida escènica.

teatre d’ombres m. Teatre basat en la projecció de marionetes amb moviment davant d’un fons il·luminat.

teatre gestual m. Teatre en què el text és absent i s’ha substituït pel llenguatge corporal, com a element primordial en l’escenari, i uns pocs sons per a comunicar-se els actors entre ells o amb el públic.

teatre social m. Teatre basat en la presa de consciència de l’entorn global i la sensibilització amb els problemes que hi estan relacionats.

tècnic de llum / tècnica de llum m. i f. Persona encarregada d’executar el guió de llums d’un espectacle durant la funció.

tècnic de so / tècnica de so m. i f. Tècnic que s’ocupa de la captació, la gravació, el tractament i la reproducció del so en una producció teatral, en un espectacle o en un acte, i de controlar-ne i d’assegurar-ne la qualitat tècnica i formal.

teló m. Tela gran, de l’amplària de l’escenari, la qual es pot abaixar i apujar i, abaixada, tapa l’escenari o forma part d’una decoració.

temps escènic m. Duració de la representació.

text m. Conjunt de diàlegs i acotacions de qualsevol espectacle teatral.

titella m. Ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic.

tragèdia f. Gènere dramàtic que representa una acció seriosa i greu, generalment entre personatges importants, en què el protagonista és conduït per una passió o per la fatalitat a una catàstrofe.

unitat d’estil f. Coherència estètica i poètica entre els signes escènics de l’espectacle.

utillatge m. Attrezzo .

ventríloc -íloqua adj. i m. i f. Que sap modificar la veu de manera que pareix que vinga d’un altre.

versemblança f. Conformitat dels personatges i les accions amb les normes generalment acceptades i al mateix temps amb les normes específiques del gènere literari a què pertany l’obra.

vestuari m. Conjunt dels vestits que té una persona, especialment un actor per a portar-los en una representació escènica.

vocalitzar v. intr. Pronunciar de manera clara i intel·ligible.

xou m. Espectacle, especialment còmic o d’entreteniment.

zanni [it.] m. pl. Conjunt de personatges tipus de la comèdia de l’art, conductors de la història i les seues intrigues, l’actuació comico dramàtica dels quals s’acompanya de mims i acrobàcies.

Page updated

Report abuse