Fer una sessió de teatre, és un acte social i pot ser que a l'inici, es senti vergonya o timidesa, a l'hora de participar-hi. És necessari afavorir un clima agradable d'aprenentatge, en el qual es convidin als participants, a deixar-se anar i es donin l'oportunitat de gaudir i de jugar, sense prejudicis ni pensaments negatius, que enterboleixin el joc. Així doncs, és recomanable dinàmiques per a "trencar el gel" i escalfar motors.
1.La plaça
El grup passeja per l’aula com si es tractés d’una plaça pública. Quan l'educador pica de mans, cadascú s’atura i es troba amb qui té al davant o a prop, saludant-se, parlant del temps, de l’escola, dels amics, aficions. L’exercici dura el temps necessari, per a que cadascú es trobi amb cinc companys. Al final, es posen en comú els resultats en gran grup, preguntant les coincidències que s’hagin produït (possibles aficions en comú, menjars preferits...).
2.Saludar-se i acomiadar-se
Els alumnes van caminant per l'aula lliurement a un ritme tranquil. Intentem no fer cercles i canviem el circuit, creuant-nos sense parlar. Quan ens creuem amb algú, ens mirem als ulls amb calma. Quan el docent fa una picada de mans, amb qui coincideixis (buscant el tu a tu), ens saludarem, també poden ser 3. L'estona de la salutació pot durar el que es necessiti, però no cal que sigui molt llarga. Quan l'educador faci dues picades de mans, ara a la trobada, s'han d'acomiadar! Pensem que hi ha moltes maneres tant de saludar-se, com d'acomiadar-se. Aquest exercici, el fan tots els alumnes a la vegada. Si es vol i per poder fer-ne d'observadors, es pot fer després amb mitja classe i la resta observa i analitza. Després es canvien els torns.
3.Situacions quotidianes
Tot el grup es mou per l’aula. Ho poden fer a diferents velocitats. L’educador pot dir 1, 2, 3 (per indicar de menys a més la velocitat a l’hora de caminar). Cal dir que han de mantenir un bon contacte visual entre ells i caminar amb les mans al costat del cos. Quan l’educador fa una picada de mans, amb qui es trobin de cara, seran:
-Dos amics que feien molt de temps que no es veien I estan molt contents de trobar-se.
Dues picades de mans:
-Es miren i no saben de què es coneixen, es mostren desconfiats.
Tres picades de mans:
-Dues persones que necessiten, amb urgència, anar al lavabo.
Les situacions poden anar variant i fins i tot els alumnes, també en poden proposar de noves.
4.La paraula
Es formen dos centres concèntrics, de tal manera que cada integrant quedi mirant cap a un altre. Amb el company que es té al davant, es dialoga sobre gusts, aficions, forma de ser... Passats un parell de minuts l'educador ha de fer un senyal per aturar la conversa i que els cercles rodin les passes necessàries, per enfrontar-se a un nou company amb qui es tornarà a inicial el diàleg. El moviment giratori també es pot fer mentre sona una música i aturar-la, que vol dir, inici d'una nova conversa. Quan tots els integrants dels cercles hagin parlat amb 4 companys, es desfan les rotllanes i seguint l'ordre que es vulgui, cada integrant, s'ha de presentar al grup dient el seu nom. Els quatre companys que hi han parlat, poden completar la presentació amb una paraula, que segons els seu parer, millor el o la defineix.
5.El bateig artístic
Dins del món artístic, força actor i actrius es fan dir amb noms que no es corresponen als reals. Tot el grup es posa formant un cercle i cadascú ha de pensar el seu nom artístic. Es donen uns minuts per a pensar-ho i es poden compartir exemples. Un per un, s'avança una passa endavant, dient fort i clar el nom artístic individual, acompanyat d'un gest. Quan tothom s'ha presentat, comprovem si hem retingut el nom de tothom, fent que un per un, torni a sortir, només fent el gest!
6.Quin embolic
Tots els integrants del grup s'han d'agafar de les mans formant un cercle. Seguidament, s'han de començar a embolicar passant entre les cames i els braços dels companys, però sense deixar-se les mans en cap moment. Quan ja no es puguin embolicar més o es decideixi que ja n'hi ha prou, es prova de fer el camí contrari, tot recordant els moviments fets, sense deixar-se anar de les mans.
7.El líder
Un/a dels participants farà moviments, desplaçaments, sons, dirà paraules... I els altres l'han de seguir i copiar exactament el que fa. Es tracta que el líder esdevingui espontani i gaudeixi de ser copiat. Els altres han d'estar ben atents, per a fer el que el líder demana.
8.Stop
Un alumne/a para i la resta es mouen lliurement per la sala. El que para els ha d'atrapar tocant-los, la resta o corren o quan se'ls apropa el que para, poden dir la paraula stop i restar quiets en una posició original o d'equilibri. La resta que van corrents poden salvar els que estan quiets, amb una posició que encaixi amb l'altre persona. Tots dos compten fins a 3 i ja poden tornar a moure's. És interessant trobar diferents maneres d'acoblar-se.
9.L'abraçada
Tots els integrants es reparteixen per l'espai, comencen a ballar al so d'una música i ocupen els llocs que van quedant buits a mesura que els altres es desplacen, a fi d'omplir l'espai a on es faci la classe. Quan la música s'aturi, cada persona ha d'abraçar la que tingui més a prop i mantenir aquesta postura fins que torni a sonar la música; aleshores, s'ha de continuar ballant, sol o amb la parella. La propera vegada que la música s'aturi, l'abraçada ha de ser de tres persones, i a la següent vegada encara de més companys.
10."Simon says"
Els participants han de fer tot el que "Simon says..." per tant, la persona que dirigeix el joc diu accions a fer, però si abans de l'ordre, no hi ha un "Simon says..." (que et toquis el nas, per exemple), no s'ha de fer. Qui s'equivoca, pot ajudar a donar idees a la persona que va dient les ordres.