Equip i cohesió grupal

El teatre és equip i afavoreix moltíssim la cohesió grupal. Dins del grup, tots aportem el millor de nosaltres mateixos. Aquesta honestedat permet ajudar i també demanar ajut. Aquest fet, augmenta la confiança ben entesa. Tots esdevenim vulnerables i a la vegada, necessaris i importants, en alguna situació. TOTS PODEM CREAR. Descobrir junts la relació de grup, és el que ens farà ser creatius i propiciarà un clima motivador, positiu i teatral, per poder sentir el benestar emocional final, que es sent, al estar implicat amb un mateix objectiu: aprendre, jugar, respectar i descansar de les preocupacions o pensaments involuntaris. El teatre és catarsi.

1.Escalfar motors

El grup participant es divideix en tres. Els tres subgrups es col·loquen als extrems de l'aula. En el centre, es posa l'educador, amb una llista de vint-i-cinc paraules. Per començar el joc, el docent comunica en veu baixa la primera paraula a un participant de cada grup, que ràpidament l'ha d'explicar amb mímica als seus companys. El primer grup que endevina la paraula, va cap al centre per descobrir la segona de la llista i aconseguir així, endevinar totes les paraules. Guanya el grup que més n'endevina. L'element competitiu no es valora, només hi és present, per poder donar l'exercici per acabat.

2.El director d'orquestra

Es fa sortir un dels alumnes a fora de l'aula. La resta fa una rotllana i un fa de director/a d'orquestra. Aquest/a va fent unes sèries de moviments, que els companys han d'imitar. Quan es considera que el grup està preparat, es fa entrar el de fora i col·locat al centre de la rotllana, ha de descobrir qui és el director/a que fa canviar els moviments al grup.

3.Plantats

Un integrant del grup para amb l'objectiu d'agafar algun company. Per evitar ser agafat es pot optar per quedar aturat amb els braços estirats en creu mentre crida "Plantat!", però a partir d'aquest moment, s'ha de quedar immòbil amb la posició i al lloc, on s'ha aturat. Per salvar els "plantats", la resta de companys, han d'anar a donar-los una abraçada i rebre del "plantat" un petó d'agraïment o un gràcies amb energia! Mentre estan abraçats es troben en zona lliure, sense que ningú pugui afagar-los, però quan s'han fet el petó o dit l'agraïment, ja està salvat i s'han de separar aviat per ser agafats. Aquest joc d'afirmació cohesiona el grup i elimina prejudicis en establir el contacte físic.

4.El cuc

Es fan grups de 5 o 6 integrants que s'han de col·locar asseguts a terra, de quatre grapes. Amb les mans al terra i posant les cames estirades a l'esquena de la persona que tens a darrera, s'anirà formant un cuc. Lúltim, el que seria a la cua, està encara en posició de quatre grapes, serà el que amb l'impuls de l'esquena i caminant amb les cames, donarà el senyar per a que, el cuc es desplaci.

5.El desmai

A cada alumne/a se li assigna un número secret (en tot el grup hi hauran tres o quatre 1, tres o quatre 2, tres o quatre 3...) . Quan tothom té un número assignat (podem posar música), indiquem que vagin caminant per la sala tranquil·lament. Quan l'educador, diu el seu número, s’han de desmaiar i caure a terra. En aquest moment, la resta d’alumnat ha de reaccionar amb rapidesa, per evitar que caiguin a terra. Un cop acabat, ens asseurem i compartirem l’experiència, reflexionant sobre com ha anat. Algunes preguntes que ens poden ajudar en la reflexió són: he arribat a caure a terra? M’he aliat amb algú per evitar que una altra persona caigués a terra?... 

6.Els globus

Es fan grups, i les persones que els formen s’han d’estirar d’esquena a terra fent un cercle, unint els caps (com una estrella). Se’ls dona un globus i han d’evitar que aquest caigui a terra, emprant qualsevol part del cos. La situació, es pot anar complicant a mesura que avanci la dinàmica: només poden utilitzar les mans, després qualsevol part del cos menys les mans, posar tres globus en joc, etc. I, per últim, tothom s’ha d’agafar les mans i aconseguir l’objectiu així. 

7.El personatge famós

Es col·loca el grup per parelles. Després d'una estona d'observació, s'ha d'escriure en una cartolina i sense que la parella el vegi, el nom d'un personatge famós que per algun motiu li recordi al seu company o sinó el nom d'algú famós que pensem que tothom pot conèixer (actriu, actor, cantant, personatges, dibuixos animats...). Li ha de col·locar el nom escrit en un "Post-It" en el front. Cadascú, ha de descobrir parlant amb la resta de jugadors, quin és el nom que dur anotat. Només pot fer preguntes que es puguin respondre amb un sí o amb un no. Quan descobreixi quin personatge és, s'ha de posar la targeta davant al pit i continuar ajudant a la resta.

8.Puja el teló

Aquest exercici és una variació del joc "pica paret". Tot el grup llevat del que pica a la paret d'esquena als altres, es col·loca a un extrem de la sala i amb una peça de roba a terra, cada participant se l'ha d'anar intentant posar durant el joc. La persona d'esquena al grup diu " un, dos, tres, puja el teló", es gira i ha de veure tothom quiet. L'interval en que la persona que pica a la paret dient aquesta frase, cada membre ha d'aprofitar a acostar-se cap a ell/ella, mentre es posa la peça de roba. Si algú es mou, quan s'ha acabat de dir la frase i es gira la persona que para, se li dirà el nom i s'haurà de tornar a l'inici. El primer que arriba i toca l'esquena del que para, ocuparà el seu lloc i es torna a començar. Es poden intercanviar les peces de roba, al iniciar-se un nou joc.

9.Enquadrats

Es demana a tothom que participa que formin grups. Es fan quadrats a terra. Un cop estiguin formats els grups (les persones participants normalment es col·loquen per grups d’afinitat), es donaran diferents consignes. En cada consigna, les persones que ho tinguin/facin/hagin viscut s’hauran de posar al mig, mirar-se i tornar al seu quadrat. Alguns exemples de consignes són:

• Qui té animals a casa.

• A qui li agrada ballar.

• A qui li agrada l’esport.

• Qui s’ha sentit jutjat alguna vegada .

• A qui li han dit una mala paraula alguna vegada.

• Qui s’ha sentit malament per alguna cosa que ha fet algun/a company/a.

• Qui ha fet mal a alguna persona.

Els alumnes també poden proposar alguna consigna.

10.M’agrada, no m’agrada 

Disposem el grup en rotllana i, com si fos un joc, demanem que facin un pas endavant totes les persones a qui agradi la crema de carabassa. Quan tornin al seu lloc, que faci un pas endavant tot l’alumnat a qui li agradi llevar-se tard. Continueu amb més propostes, com ara cantar, ballar, plorar i altres accions que permetin apreciar que en algunes coses ens assemblem a unes persones, i en d’altres tenim gustos particulars. Podem fer aquesta dinàmica amb els ulls tancats, i un cop han fet el pas obrir-los per veure com s’ha posicionat la resta del grup i compartir-ho. Fem el mateix amb no m’agrada..., però en aquest cas han de fer un pas enrere. «Em sento bé quan, em sento menys bé quan...». Ens posem en rotllana, demanem que qui vulgui (lliurement) faci un pas endavant i expressi alguna cosa que el fa sentir bé: «Com a alumne/a em sento bé quan....»; qui senti el mateix també fa un pas endavant. Després el grup torna a la posició inicial i una altra persona expressa què la fa sentir bé, i seguim així fins que creiem que la dinàmica té energia i ja han sortit força coses. Després compartim i posem en comú la dinàmica:

• Com em sento manifestant els meus sentiments?

• A vegades podem veure que altres persones se senten com nosaltres?

• Com ens fa sentir quan veiem que altres persones, senten el mateix?

11.Triem un nom

Els membres participants del grup de teatre, han de posar-se d'acord per triar un nom com a equip teatral, de manera consensuada que els representi. Cal també inventar-se un crit de "guerra". Aquest esclat pot ser molt útil i bonic pel tancament final de la sessió, després d'haver passat per tot els procediments, com l'acabament i sentit d'unió.